Churchill -per cert, un avalador de Franco- va dir que “Spain is different”. I ho és, fonamentalment, pel seu dèficit democràtic, en no reconèixer les nacions que l’integren i, particularment, Catalunya, ofegant la seva economia, escanyant-la amb les infrastructures i els impostos, perseguint la llengua. És evident que el Regne d’Espanya no és, en aquets aspecte, ni el Regne Unit, ni Suïssa, ni Bèlgica, ni el Canadà, ni tan sols Bolívia, que sí que reconeixen les seves nacions. “Spain is diferent”!
Estic tafanejant pels grans Magatzems Harrods, a Londres, que tenen un supermercat d’alimentació fabulós, on hi ha productes catalans com una llonganissa de Vic i galetes Trias de Santa Coloma de Farners i tot un munt de productes escocesos: exactament com a Espanya, ja veieu. Ara entro a Mark & Spencer. Em pica la curiositat el disseny d’una capsa de galetes de llauna litografiada -una especialitat britànica, de les quals en tinc una bona col·lecció-. La compro, i un cop ben analitzada, veig que és una capsa que commemora l’aniversari de la coronació d’Elisabet II, reina d’Anglaterra. Llegint més me n’adono que és d’unes “galetes escoceses (no angleses!) de mantega; la informació es repeteix en francès i neerlandès (a fi que la capsa es pugui exportar a Bèlgica). En lloc ben llegible, a més hi consta “Made in Scotland”.
Us imagineu, al Regne d’Espanya, una capsa de galetes Trias, o Rifacli, o Birba, commemorant l’aniversari de la coronació del rei o una gran efemèride d’estat? Oi que és absolutament inimaginable? I encara és més inimaginable que en els productes catalans -de les galetes als embotits, i als formatges, passant pels vins- hi pugi constar “Produce (o made) of Catalonia”. Simplement seria il·legal. Tampoc em consta, certament, que ni la Generalitat, ni cap partit -fins i tot dels que s’autoproclamen independentistes- hagi fet cap gestió al respecte: no seria més que restituir un fet que ja existia amb la República, i que Franco -que sí que va envair Catalunya, en nom d’Espanya!- va revocar. Tampoc Anglaterra es dedica a fer boicot als productes escocesos, com fan alguns espanyols -incloent-hi entitats i partits- envers els productes “espanyols” fets a Catalunya, com el cava. Tot i que no necessitem boicots: com és ben sabut, molts restaurants encara ara no han descobert els vins catalans -perfectament equiparables als grans vins espanyols- i, per tant, practiquen un estrany autoboicot. Com ha estat dit, Catalunya és l’únic país vitícola del món on es beuen més vins de fora que del país: així som, de “multicultis” i de provincianament “cosmopolites”.
A vegades les coses grosses són visible a través d’allò trivial: la democràcia espanyola al costat de la britànica a través d’una capsa de galetes.
