El títol d’aquest article pot semblar un sense sentit perquè al complement directe, la carn, no li podria recaure l’acció expressada pel verb, conrear. Si cerquem al diccionari de l’IEC que significa el verb conrear, ens trobem amb la següent definició: “Sotmetre (la terra, les plantes) a certs treballs i cures per fer-la fèrtil, perquè doni fruit. Conrear la terra, un camp, un hort”.
Sota aquesta definició sembla absurd que es pugui conrear la carn, que segons defineix el mateix diccionari és “el conjunt dels músculs del cos humà i de molts animals”. Però l’avenç inexorable de la investigació científica és capaç de trencar tota mena de barreres i fer possible el que podia semblar impossible fins aleshores. Així, avui és possible conrear carn. És a dir, s’ha aconseguit obtenir carn a partir de cèl·lules animals, que són les que han actuat de llavor. Va ser una empresa israeliana, Future Meat Technologies, qui l’any 2021 va crear la primera instal·lació de carn cultivada industrial del món. La planta de producció, amb seu a la ciutat de Rehovot, podia produir 500 kg de carn de laboratori al dia. Això és l’equivalent a 5.000 hamburgueses. Una altra empresa israeliana, també situada a Rehovot, Steakholder Foods, ha creat una impressora 3D capaç d’imprimir carn pel consum humà. Segons sembla a partir de les diferents publicacions sobre aquest tema, el producte resultant té una textura i un conjunt organolèptic molt similars a la carn provinent del sacrifici d’animals.
No és descabellat pensar, a la vista d’aquests desenvolupaments científics i tecnològics, que arribarà el dia en que serà possible que les llars puguin tenir una impressora en la qual es pugui seleccionar quina mena de proteïna es desitja -si carn o peix-, i especificant-li quin format final es vol -si en forma de entrecot, filet, llom, etc.- només caldrà donar-li al botó d’imprimir i s’obtindrà el producte desitjat. Això obre la porta a obtenir carn sense que calgui criar, caçar o pescar animals, com també s’està avançant en l’obtenció de llet sense que provingui de les glàndules mamàries de les femelles dels diferents mamífers, entre altres línies d’investigació en aquests camps.
La gran pregunta que em faig, sobretot pensant en termes de plaer organolèptic, que és l’essència del món gurmet i el que ens fa feliços a molts gastrònoms, és si amb tots aquests productes obtinguts al laboratori, serà possible gaudir tant de l’acte de menjar com ho hem pogut fer fins ara o bé reduirem la nostra existència a alimentar-nos només per viure.
Davant de tot això, aprofitem-nos i gaudim del menjar, ara que podem, que potser en un futur no serà així!
