Deixant a banda la incapacitat del sector dels vins escumosos per fer valer els seus drets adquirits històricament perquè aquesta beguda sigui la protagonista en un dels seus moments àlgids de consum, com és la celebració del nou any; caldria preguntar-nos si nosaltres, com a societat, tenim prou personalitat com per no deixar-nos manipular per les estratègies de marketing, encara que siguin per part d’una indústria tan potent com la cervesera. Aquesta fa intents, cada vegada més reeixits, per imposar aquesta beguda -sensacional en certs moments, però que mai a la vida tindrà cap mena de glamur- en celebracions destacades.
Des de ja fa uns anys, en algunes cadenes de televisió es fa el brindis posterior a les campanades d’any nou amb cervesa. Fins aquí cap problema, les marques de cervesa paguen, i les cadenes, sense que els importi res més que els ingressos, cedeixen a les propostes de les cerveseres. El sector dels vins escumosos ha anat veient amb frustració i impotència com això passava, primer en una cadena de televisió, fins i tot protagonitzant-lo una Reina del Cava, després en una altre canal i, a aquest pas, arribarà el moment en que seran potser no totes, però gairebé, les cadenes que tindran esponsoritzat per part de marques de cervesa el brindis de després de les campanades.
Poca reacció observo per part de la gent o de la població d’arreu en contra d’aquest fet, lícit per una banda, però que constitueix un atemptat al bon gust i a l’elegància social. No em negareu que no és, com a mínim, poc elegant brindar amb cervesa per celebrar un gran esdeveniment. Els incondicionals de la cervesa m’ho negaran i n’argumentaran en contra, però per mi brindar pel nou any amb cervesa és un atemptat a l’elegància tan gran com anar a un àpat de gala vestit amb un xandall.
Imagineu per un moment que a una gran marca de roba esportiva se li acudís esponsoritzar una gran celebració d’etiqueta, com per exemple la cerimònia d’entrega dels Òscars, i que els assistents, en comptes d’anar vestits d’etiqueta, anéssim vestits amb xandall. Pagant la xifra suficient això podria ser possible, però ho acceptaria l’organització de l’esdeveniment o la majoria de la societat?
Diu la Viquipèdia que un brindis és l’acte de beure a la salut d’algú, o en alguna celebració, sovint fent xocar les copes i pronunciant unes paraules de bon desig, agraïment o salutació. El ritual sol ser col·lectiu, amb un cerimonial formal o en situacions informals. I també diu que l’elegància és l’apreciació estètica que s’associa amb el bon gust, la distinció o l’estil del que fa que alguna cosa o algú es destaqui de la resta, perquè és agradable, harmoniós, delicat, bell, fi, allunyat de tot el que pot semblar groller, vulgar, estrident, comú o recarregat.
Brindar pel nou any amb un vi escumós és agradable, harmoniós, delicat, bell i fi; i brindar amb cervesa és groller, vulgar, estrident, comú o recarregat.

