Si d’un fet n’estic ben segur és que la gran majoria de les persones no gaudeixen tot el que els seria possible dels productes gastronòmics més gurmets o gormands. Bàsicament perquè totes aquestes persones mengen, en comptes d’assaborir aquests productes.
Si busquem el significat d’aquests dos verbs al diccionari de l’IEC ens trobem que aquest defineix menjar com “mastegar i empassar-se (un aliment sòlid)” i assaborir com “gustar lentament (un menjar o una beguda) per sentir-ne bé el sabor”. Llegint ambdues definicions queda prou clar que quan mengem estem fent un acte bàsic vital sovint sense obtenir tot el plaer sensorial que en seria possible. En canvi, quan assaborim, alentim aquest acte bàsic vital per tal de gaudir de tota la capacitat sensorial que és capaç de donar-nos el producte en qüestió. És una qüestió de temps molt lligada a una qüestió de voluntat i de paciència. Voluntat per alliberar-nos de l’ansietat de consum del producte i de voler gaudir-lo plenament. I paciència per saber esperar a que el producte es temperi a la boca i comenci a alliberar el seu conjunt aromàtic i gustatiu, oferint-nos totes les seves subtileses organolèptiques, que són, al cap i a la fi, les que l’han portat a ser considerat un producte gormand.
Quan parlem de productes per a gurmets o gormands, parlem de productes que tenen característiques sensorials diferencials capaces de seduir els paladars més entesos i els més entrenats per percebre el bo i millor. Aquests productes entre els quals hi podríem trobar el pernil de gla 100% raça ibèrica, el foie gras, els formatges artesans i de pastor de llet crua, el caviar, la tòfona, les carns i els peixos fumats, els embotits artesans, les carns madurades,… entre d’altres, són productes on al darrera hi ha un procés d’elaboració que comença ja en el maneig de l’animal, si són productes d’origen animal; o en el conreu, si són productes d’origen vegetal. I segueix per un tractament de les matèries primeres amb el màxim respecte per tal que arribin en les millors condicions organolèptiques al comensal que les gaudirà.
Si parlem de formatges, per exemple, tot comença amb la pastura de l’animal, de la vaca, de la cabra, de l’ovella, de la búfala. Una pastura de la qual en té cura un pastor, un professional que s’ocupa del maneig dels animals per obtenir-ne la millor llet possible, la més aromàtica, saborosa i que millor expressi el terrer per on ha pasturat. Tot seguit toca transformar aquesta llet en formatge, en un procés que exigirà les millors pràctiques a l’artesà que l’elabori. I, finalment, l’afinat i la maduració del formatge perquè arribi al mercat de la manera més òptima per consumir-lo. Si un cop adquirit aquest formatge en els “mengem” i no “l’assaborim”, no només ens perdrem una part considerable de tot el plaer sensorial que ens podria aportar, sinó que estem menyspreant la tasca de tots els professionals i artesans que han intervingut durant tot el procés d’elaboració o producció.
Jo sempre dic el mateix: si un no està disposat a assaborir els productes gurmet o gormands no cal que es gasti diners comprant els de més qualitat o els considerats millors, perquè no els sabrà gaudir plenament i, possiblement, li donin el mateix plaer sensorial que altres productes de menor qualitat o, fins i tot, que els productes industrials. A tot estirar, les diferències vindran del postgust, és a dir, de la sensació que queda en boca un cop ja ens hem empassat el producte.
