Parlem amb el guanyador del primer Concurs del Pataco d’Alforja, Damià Vernet, que va sobreeixir entre els altres concursants gràcies a la seva picada secreta. Des de fa més de vint anys que la vila d’Alforja es reuneix per degustar aquest plat típic, nascut fa segles als camps de la comarca com a plat d’aprofitament. La fira del pataco s’ha convertit en una reivindicació i homenatge al menjar del Baix Camp i de les tradicions, i enguany, per primer cop, ha acollit un concurs culinari.
Com se sent en haver guanyat el primer concurs de pataco d’Alforja?
Em sento molt orgullós. És un plat que representa la tradició i el menjar de subsistència dels pobles pagesos i mariners, com és el cas d’Alforja. Jo, tot i ser de Vandellòs, fa anys que estic casat amb una alforgenca i em sento del poble.
D’on neix aquest plat?
És un plat que s’acostumava a fer al tros quan la gent anava a treballar l’avellana o l’ametlla i es feia en una gran cassola i amb els mitjans que oferia la terra. Per això, un dels protagonistes era la patata o la trumfa, i també el carabassó, ja que és una hortalissa de temporada a l’estiu. Els ganyims de la tonyina, que eren la salaó més barata que es venia d’aquest peix, s’afegia al plat per donar-li més cos.
És una d’aquestes menges que abans es considerava com menjar de pobre i que ara podria convertir-se en un plat de culte?
Com tots els plats nascuts de la subsistència, el pataco el feien les padrines amb els productes que tenien als seus masos i els ganyims eren un producte molt econòmic perquè es feien amb la ventresca de la tonyina, com també ho era el bacallà salat, que ara és un producte de luxe.
Com s’ha recuperat aquest plat?
Ha estat gràcies a l’associacionisme i a la passió de la gent del poble. S’ha mantingut gràcies als fogons casolans, però amb la col·laboració de l’Ajuntament i l’associació de dones s’ha tornat a prendre consciència de la importància de mantenir el patrimoni gastronòmic de casa nostra.
Per primer any s’ha celebrat el concurs de cuina. Com ha estat l’experiència?
La veritat que ha estat molt professional. Durant el concurs ens van donar els productes que necessitàvem per fer la recepta de la cooperativa local: ceba, tomàquet, alls, ganyims i carabassó, i ens van deixar agafar un producte de casa nostra. En el meu cas, vaig portar una picada molt elaborada.
Per què vas triar la picada?
Tothom havia de donar el seu toc especial al plat. Com que el pataco és un plat humil, el seu sabor és molt lleuger, perquè no té molts productes. Vaig pensar que la picada m’ajudaria a amorosir-lo i a potenciar els ingredients del pataco.
Què portava la picada?
Com tot cuiner, o millor dit ‘cuinetes’, no puc revelar la recepta. Però, com a bon apassionat de la cuina, us puc dir que la picada és el resultat de molta investigació de picades marineres i de cassola del territori català i que tenia fins i tot una salsa típica de terres valencianes. Per fer-la vaig utilitzar els morters de pedra de casa que han passat de generació en generació.
