Sonsos i peix petit, de la taula el delit

El sonso es troba, sota aquest nom, a la majoria de ports pesquers centre-catalans, de Roses a Barcelona

Els sonsos es comencen a pescar a l’entorn del mes de març i abril. Sonso: “Mancat de vivor, d’activitat, de gràcia”… Hi ha gent que, efectivament, és així… Però el peix del mateix nom, si de comportament tal volta s’escau a la definició del diccionari, a taula és tot el contrari. Uns bons sonsos fregits -tal com es feien, i es fan típicament, a les costes gironines i del barcelonès- són una autèntica delícia, tal com explico al meu llibre La cuina marinera de la Costa Brava.

El sonso es troba, sota aquest nom, a la majoria de ports pesquers centre-catalans, de Roses a Barcelona. Es coneix també sota els noms de barrinaire (Arenys de Mar), bolitxo (Barcelona) i enfú (Menorca). El seu nom científic és Gymnamodites cicerellus. En espanyol també se l’anomena sonso; és cicerelle en francès i sand eel en anglès. A Itàlia és cicerello, i a Grècia loutsáki. És un peixet llarg com un fideu (“anguila de sorra”, en anglès), que amida com a màxim uns 18 cm (excepcionalment) i viu a la sorra entre 5 i 80 m de fondària. S’alimenta de crustacis, petits mol·luscs i altres peixets. Té una coloració blau verdosa amb una banda platejada a cada costat del cos, i amb taquetes brillants blavoses al cap.

Abans  fins i tot s’emprava com a esquer per a la pesca de palangre, però ara ja és més aviat una raresa. Hi ha qui diu que es troba després d’un temporal. Es pesca a Blanes, Palamós, Sant Feliu de Guíxols i l’Estartit, així com a Arenys de Mar, Badalona i Barcelona. Atenció: també és anomenat sonso la llengüeta rossa, xanguet, jonquillo, etc.

Ens podem acontentar sabent que hi ha d’altres peixets, cria de peix o “criatures”, que tenen usos gastronòmics similars -fregits, en truita, en coques, etc.-, com són els xanguets xinesos i cria de peix diversa (seitó, anxova, cent en boca, o aladroc, cintes pixotes, vetes o lligacames, rogerets, mollicada o mollets) i, sobretot, el peix de plata o d’argent, dit també moixó, llué, peix rei, xaclet, és l’Argentina sphyraena, que es troba de la Costa Brava a les costes tarragonines; així com el gerret/reget (de Lloret i les Balears) i els diversos gòbids: gobis, llengüetes, xanguet, jonquillo ,jonqueti, roseti (rosetto, a Itàlia) noms amb què són coneguts aquests deliciosos peixets tant a les costes catalanes com a les Balears, fins a les del País Valencià (sonso, llengüeta; Aphia minuta). La llengüeta es troba de Gibraltar a Noruega. A les Illes també es fregeixen, s’en fan coques i raoles (mena de coquetes, sense pasta), truites, etc.

Pel que fa al famós chanquete, glòria de les fregidories malaguenyes, pràcticament desaparegut, després d’haver-lo substituït fraudulentament per cria de peix (anxova,sardina etc.), ara ho és per un peix similar procedent de Xina, que també fa el seu fet. El veritable xanguet (Aphya minuta) correspon als nostres sonsos, no amida més de 6 cm, és quasi transparent, i se solia trobar al bocal del Guadalhorce, normalment després d’un temporal, de novembre a març. Fregit a la manera andalusa és una menja delicada i sublim; també excel·leix en truita, en ous remenats, a la cassola i fins i tot cuinat en cassoleta a la manera de les angules, amb oli, all i bitxo. Amb tot, el nom de xanguet s’aplica a diverses espècies.

Però atenció: aquests noms també s’apliquen a d’altres peixets i, especialment, al joell (tan apreciat a Cadaqués, on es fregeix, s’en fan arrossos, etc), l’ Atherina Hepsetia boyeri, dit també cabeçuda, jovell, xanquet i fins i tot moixonet i moixó el nom de Lloret -així com peix sense sang (la seva forma juvenil)-. És un peixet gris-argentat, que fa entre 7 i 10 cm. Voreja la costa nedant entre puntes i freus; es pescava amb la moixonera.

SONSOS FREGITS

El sonso es menja sencer. Si és petit, la millor manera de menjar-lo és fregit, i si és gros a la brasa. Així ho feien els pescadors, entre ells en Florian de Sa Riera, que diu que els millors són, justament, els de sa Riera i els de Tossa.

Ingredients

sonsos

farina

sal

oli

Elaboració

Renteu els sonsos amb aigua freda en una escorredora. Saleu-los, empolseu-los amb farina i fregiu-los en oli prou abundant i roent; han de quedar més aviat cruixents. Serviu-los de seguida, de calent en calent. L’acompanyament d’uns talls de llimona és purament opcional.

Notes

També se solen fregir els moixons, joells, etc., ajuntant-ne quatre agafats per la cua amb farina molla, i els llucets agafant la cua amb les dents.

Nou comentari