Hi ha poca gent a la que no li agradi la xocolata. És un producte que sempre ve de gust. Però què és el que més agrada a la gent de la xocolata? Com es desfà a la boca? La seva dolçor? La seva mossegada cruixent? El so que fa? Això és el que s’ha preguntat un equip d’investigadors de la Universitat d’Amsterdam per a aconseguir donar amb la fórmula de la xocolata perfecta. Però el resultat està molt lluny de la típica tauleta de xocolata del supermercat: han elaborat una espècie de mossegades en forma d’espiral amb una impressora 3D.
Segons publica ‘La Vanguardia‘, Corentin Coulais, el físic que va dirigir el projecte, acostuma a treballar amb “metamaterials” no alimentaris, que tenen estructures i propietats que no es troben en la naturalesa, expliquen a Smithsonian Magazine. El seu treball involucra l’ús de materials que canvien de forma amb aplicacions per a robòtica, pròtesi i electrònica. Va ser una col·laboració amb Unilever la que va fer que el seu equip decidís centrar les seves investigacions en la xocolata.
Primer, van temperar xocolata negra amb un 72% de cacau, que després van imprimir en forma de diferents espirals amb l’ajuda d’una impressora 3D. Després, l’equip va sotmetre la xocolata a una sèrie de proves per a veure com es trencaria en boca si algú el menjava. Van observar que les peces de xocolata que presentaven espirals més complexes, es dividien en més trossos.
El següent pas de l’estudi, publicat a la revista Soft Matter, va ser donar a tastar les xocolates amb diferents formes a un grup de persones. Els investigadors van descobrir que com més enrevessada era l’espiral, més cruixent era el tros, cosa que va agradar més als tastadors. Segons sembla, els científics ja havien tingut aquesta informació en compte, ja que molts treballs havien demostrat que la població gaudeix molt del menjar quan cruix, també pel so que emet.
El món dels “metamaterials comestibles” està sent molt investigat, ja que permet crear aliments més nutritius, fàcils de menjar i respectuosos amb el medi ambient. Tot i que queda molta feina per fer. Per exemple, s’han inventat pastes dissenyades geomètricament que quan es couen passen de ser planes a tridimensionals. “Una pasta així pot ajudar a reduir la nostra petjada ecològica en disminuir les emissions i els costos de transport”, ha explicat Fabio Valoppi, investigador de la Universitat d’Hèlsinki, a Smithsonian Magazine.
