L’Agència de Seguretat Alimentària (AESAN) ha alertat en diferents ocasions de la presència en diferents peixos de mercuri, un metall pesant que pot ser molt tòxic. Les recomanacions de consum d’AESAN són restrictives amb algunes espècies de peix i, en particular, per als grups de població més vulnerables: dones embarassades i nens.
Un estudi d’OCU revalida les recomanacions de consum
L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) hA mesurat la quantitat de mercuri present en els peixos i mariscos més consumits. Ha realitzat més de 100 anàlisi de productes en la seva majoria frescos, però també de productes congelats i en llauna. Dels resultats, es conclou que:
- La majoria dels productes analitzats presenten nivells baixos de mercuri: entre ells, destaquen els mol·luscos bivalves com musclos i cloïsses, els cefalòpodes com pops i calamars, els crustacis com llagostins i espècies de peix com el salmó i llenguado.
- Tot i això, la concentració és alta en la tonyina vermella, el peix espasa i els taurons tintorera i maliciós, tots ells peixos predadors, de gran grandària i longeus.
- El nivell mitjà de mercuri és menor en els productes d’aqüicultura que en els de pesca.
Mercuri en el peix: un problema seriós
El peix és imprescindible per a una alimentació equilibrada. Una dieta que contingui peixos i mariscos contribuirà a mantenir la nostra salut cardiovascular. A més, és bàsic per al desenvolupament embrionari i el bon creixement dels nens. El peix aporta proteïnes d’alt valor biològic, vitamines A, D i B12, iode i seleni.
És indiscutible que el peix és indispensable en la dieta, però no ho és menys que la clau està en la varietat. Cal alternar el tipus de peixos que mengem (marisc, peix blanc, peix blau…) i alguns col·lectius més sensibles a l’efecte del metall pesant han d’evitar el consum d’alguns peixos.
Quant peix podem consumir?
Les recomanacions d’AESAN són una mica diferents segons el grup de població a qui vagin dirigides. Les més restrictives són per als col·lectius més vulnerables: dones embarassades o en període de lactància i nens petits.
- En general, convé triar preferiblement peixos menys proclius a la contaminació amb mercuri, especialment peixos de talla petita, no predadors.
- Els peixos grans que es mengen als petits (predadors) i que viuen més anys són els que acumulen més quantitat de mercuri.
- Els adults sans no haurien d’abusar dels peixos predadors, com la tonyina vermella, el peix espasa, l’emperador o alguns taurons com la tintorera o el maliciós, que poden contenir alts nivells del perillós metilmercuri. És important alternar aquests peixos amb d’altres menys contaminats: orada, sardines, llenguado, truita, salmó…
- La població més sensible, els nens i les dones que desitgin quedar-se embarassades, ja ho estiguin o es trobin en període de lactància no haurien de menjar peixos grans, com el peix espasa, les diferents espècies de tauró o la tonyina vermella.
Els resultats de l’estudi d’OCU estan alineats amb la classificació d’AESAN sobre contingut de mercuri. En aquesta classificació, s’enumeren les espècies de peix amb més mercuri, i també les que tenen un contingut baix. Es consideren amb contingut mitjà totes les espècies no incloses en les llistes de contingut baix o elevat de mercuri.
Peix sí, però amb varietat
El peix és un aliment essencial en una dieta completa i equilibrada, i té molts avantatges:
- Aporta energia.
- És una font de proteïnes d’alt valor biològic.
- Contribueix a la ingesta de nutrients essencials com el iode, el seleni, el calci i les vitamines A i D.
- Proporciona àcids grassos omega 3 i pocs àcids grassos saturats.
No l’eliminis de la teva dieta, simplement intenta prevenir riscos seguint una alimentació variada, combinant en els teus menús diferents espècies i consumint les espècies més contaminades només de tant en tant.
