La llet és un dels principals aliments de la cadena alimentària, però a Catalunya la seva valoració ha caigut en picat els últims 20 anys. Els ramaders veuen insostenible la situació, perquè els grans operadors de la indústria, que abasteixen després els supermercats, la paguen per sota del preu que ells consideren adient en relació als costos de producció. En aquest context, les cooperatives Plana de Vic i Vaquers d’Osona han començat un nou projecte, de la mà de Bonpreu: una prova pilot que es donarà a conèixer públicament dilluns. L’objectiu, però, és que Terra i Tast faci efecte dòmino i intentar canviar les regles del joc del mercat. La iniciativa, que s’inspira en el projecte francès C’est qui le patron?, busca crear una llet 100% catalana que es pagui a “preu just”, tal com expliquen les cooperatives.
“La precarietat del sector de la llet és un problema pels ramaders”, afirma Daniel Bassa, gerent de la cooperativa de la Plana de Vic. En declaracions a El Món, Bassa recorda que el sector ha viscut una gran davallada i que els preus “per ser competitius deixen de ser justos”. Davant d’aquesta incertesa, les cooperatives han tancat un acord amb la cadena de supermercats Bonpreu, que, segons Bassa, “és la primers disposada a pagar la llet al preu que toca” dins d’aquest projecte. En aquest punt, ambdues cooperatives lamenten que aquesta iniciativa sigui “una entre un milió”, tal com descriu Bassa. Esperen que hi hagi un efecte dominó perquè, segons Sebatià Juanola, ramader de Vaquers d’Osona i director del projecte, “només quedem el 10% dels ramaders que érem fa vint anys i això segueix a la baixa perquè no podem sobreviure”.
Segons diuen les dues cooperatives, Bonpreu hi va contactar arran de la seva constant denúncia de la precarització i el poc valor que es dona al producte dels vaquers catalans. Asseguren que els costa més de 40 cèntims de mitjana produir un litre de llet i actualment hi ha poques operadores disposades a pagar aquest preu. De fet, en molts casos el venen a uns 0,30 cèntims. “No només no ens guanyem la vida sinó que també hi perdem diners”, afirma Juanola. En aquest context, Bonpreu -que de moment només ha dit que es tracta d’una “prova pilot”–, segons les cooperatives paga 0,41,5 cèntims el litre per la llet que s’envasa amb la marca Terra i Tast. “Una xifra que ja s’assembla més al que volem dir quan demanem un preu just”, destaca Bassa.
El cas d’èxit de França
Tal com també afirma el ramader de Rupit, aquesta iniciativa s’emmiralla amb el model francès C’est qui le patron?, un projecte que reivindica la necessitat de posar preus justos pel ramaders a la llet. “Els ramaders francesos han lluitat molt per unes condicions dignes i això és el que volem aconseguir”. A més, també assegura que França té “molta més tradició reivindicativa” i que el projecte allà ha tingut una gran acollida: “Volem demostrar que la gent també té molta consiència de territori”, afegeix Juanola.
La iniciativa porta unes setmanes als supermercats de la companyia alimentària. Els ramaders hi tenen moltes esperances posades, però Juanola també lamenta que, “si Bonpreu no augmenta el volum la producció del projecte, només suposaria una part molt petita dels nostres ingressos”. En aquest aspecte, tant Bassa com Juanola també intueixen i desitgen que aquesta acció del supermercat podria suposar una reacció per als altres industrials i distribuïdors: “Creiem que estem vivint un moment de molta sensibilització”, explica el gerent de la cooperativa de la Plana de Vic. “Si ha vingut una, pot ser que les altres es despertin”, afegeix el ramader d’Osona.
La controvèrsia del preu de la llet
La cadena de producció de la llet implica ramaders, operadors industrials i distribuïdors. Aquests últims són la cara més visible, és a dir, els supermercats. El preu al qual es paga la llet s’ha convertit en un problema. Mentre que els ramaders demanen que se’ls pagui més perquè no poden “sobreviure”, els operadors asseguren que el preu que paguen és el fixat. De fet, també hi ha diferències entre uns operadors i d’altres, perquè no està regulat. Davant d’aquesta incertesa, la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, va declarar a l’estiu que el preu adient a pagar als ramaders eren 37 cèntims el litre. Des de llavors, hi ha alguns operadors que han començat a pagar el que dona per bo la consellera, com per exemple Làctia –que abasteix Mercadona–, però la gran majora segueixen amb preus per sota aquestes xifres.
“Els operadors juguen amb la por dels ramaders”, denuncia Bassa. Tanmateix, recorda que molts ramaders acaben acceptant els preus que donen aquestes empreses perquè no tenen una alternativa, sense aquestes companyies, encara que no paguin els preus adients, els ramaders no podrien subsistir. “És un peix que es mossega la cua i al final fem malabars per intentar reivindicar els nostres drets i alhora mantenir les famílies”, descriu Juanola.
Poc relleu generacional i falta de personal
Un altre dels grans problemes dels ramaders és la falta de personal. Tot i que el món de la ramaderia ja està automatitzat, costa molt trobar a joves que vulguin mantenir la tradició i més “quan les condicions que se’ns presenten no són les millors”, replica Juanola. Això mateix ha passat a Rupit, on té la seva granja aquest ramader. En quest poble d’Osona, de 23 granges que hi havia fa uns anys, només queda la de Juanola: “És una pena perquè es nota que la situació va a pitjor”. En xifres absolutes aportades per Bassa, en els últims 20 anys, d’unes 4.300 granges que hi havia en queden 380, “totes tancades perquè no podem sobreviure a causa de la davallada de preus”, lamenta el gerent de la cooperativa de la Plana de Vic, que veu en aquesta qüestió la causa del problema de relleu generacional.
“La situació del sector de la llet és insostenible i nosaltres ens hem vist en la necessitat de fer alguna cosa” exclama Juanola. Amb aquesta iniciativa, les cooperatives pretenen llançar un missatge clar i demanar el preu just d’un producte tan essencial com la llet, perquè tal com recorda el ramader de Vaquers d’Osona: “El preu de la llum puja i nosaltres el paguem sense protestar, perquè el sector de la llet no pot fer el mateix?”.
