La círvia, saborosa i aromàtica

És un peix blau i, per tant, admet les mateixes receptes que la tonyina o el bonítol

La círvia (nom oficial) o cerviola (terres de l’Ebre,  Mallorca, etc.) és un peix  que trobem, per exemple, a l’Ebre o a les Balears, així com a la resta de la Mediterrània. És un peix blau (gras) i, per tant, admet les mateixes receptes que la tonyina o el bonítol. Hi ha que, fins i tot, prefereix la seva carn suculenta i vermellosa a la de la tonyina. A vegades s’escriu -de forma incorrecta- sírvia o serviola.

El nom científic d’aquest peix és Seriola dumerii. En català també es diu cerviola, cirviola, cèrvia, xola, oriol, iserna, lletja, letxa, letxola, seriola, dorado, llenguado llimó, verderol (nom que fa referència als exemplars petits o formes juvenils). En alguns manuals s’escriu “sírvia” o “serviola”. En espanyol es diu pez limón, cornonado de ley, medregal -es troba, especialment, a les costes andaluses-. A França és sériole, poisson limon, etc. i a Itàlia ricciolaleccia,etc. En anglès se’n diu amberjack i yellow tail. A Grècia, on també sol ser freqüent, és mayatici. Gairebé tots aquests noms fan referència al color groc.

La círvia es pot cuinar de diverses maneres: fregida, guisada, en escabetx, amb tomàquet o samfaina, amb mongetes. N’he menjat en escabetx, a la regió de l’Ebre. A les Balears el fan a la greixonera o cassola, resultant també esplèndid, amb un sofregit, pebrot, ceba, etc. També es bull i es fa al forn. A Eivissa a vegades en posen un exemplar al Guisat de peix amb arròs.

Als mercats se sol trobar des del març fins a l’octubre i, especialment, els últims mesos d’estiu. Ja hem dit, però, que no és excessivament abundant. Es diu, fins i tot, que té un caire misteriós, i que només apareix esporàdicament, ja que és un peix pelàgic, excel·lent nedador, que s’apropa a la costa per menjar o perseguint altres peixos. És, a més, un peix que pot arribar a la respectable llargada d’1 o 2 metres, si bé es troben exemplars més petits. És un peix molt voraç, que s’alimenta d’altres peixos, i, especialment, peixos blaus com la tonyina, el verat, la sardina… No és estrany, doncs, que la seva carn sigui tan saborosa i aromàtica.

El color varia amb l’edat. D’una banda, els més joves presenten 5-6 bandes verticals fosques i són de color generalment daurat. D’altra banda, els adults tenen el dors de color verd oliva, els costats argentats i el ventre blanc. Està associat a esculls coral·lins i viu entre 20 i 70 m de profunditat. S’alimenta de peixos i invertebrats. Es pesca a la Mediterrània i a l’Atlàntic. A l’Atlàntic Oriental es troba  des del sud de les Illes Britàniques fins al Marroc. A Essaouira en vaig veure un exemplar de quasi 2 m de llargada. També és present, de forma més o menys escadussera a Nova Escòcia, al Brasil, el  Golf d’Aràbia, Austràlia, el Japó i les Illes Hawaii.

Es pesca amb les arts de xarxa o tresmall, amb teranyina, amb curricà; la pesca al curricà es basa en l’arrossegament de l’aparell des d’una embarcació en marxa, a mar obert, en grans embassaments, en llacs interiors o en rius. També es pot pescar amb pesca subamarina. I a petita escala, amb pesca artesana, aquella que està estretament lligada a la vida dels pescadors. Si en compreu, n’hauríem de saber la procedència i l’art de pesca.

Círvia amb verduretes | Flickr

CERVIOLA AL FORN

Una de les millors formes de fer aquest peix blau gustós i amb bona carn.

Ingredients

     Cerviola o círvia d’uns 500 g

    1 Ceba de Figueres petita

    2 Tomàquets madurs petits

    2 Patates petites o mitjanes (Kennebeck o per bullir)

    1 Gotet de vi blanc sec

    Oli d’oliva verge extra

    Sal i pebre negre mòlt.

Elaboració

La cerviola l’hem comprat neta d’escates i vísceres; per això aneu a una peixateria on us ho facin.

Preescalfeu el forn a 180 graus. Poseu al foc una paella. Hi posem un fons d oli d’oliva, la ceba pelada i tallada a rodanxes, les patates a rodanxes, els tomàquets tallats a grills, sal i pebre. Feu sofregir fins que les patates siguin una mica toves.

En una safata de forn hi posarem un llit de la composició que hem fet a la paella. A continuació, salpebrem la cerviola i la posem al forn sobre les patates, ceba i tomàquets. Hi tirem el vi.

Deixem coure 30 minuts, aproximadament. De tant en tant obrim el forn per veure l’estat de cocció, no ens pot quedar massa cuita ni crua.

Notes

Per emplatar, si voleu, netegeu d’espines la cerviola i aneu fent filets. Afegiu-hi els ingredients de la guarnició.

Al vostre gust, a la guarnició, hi podeu afegir alls i julivert, i una punta de pebrot.

Hi ha qui cobreix amb rodelles de tomàquet o pa ratllat amb un bon raig d’oli el peix abans de ficar-lo al forn.

Nou comentari