La carbassa més difícil de trobar

La carbassa del ferro, pròpia d'Osona i del Lluçanès, és ideal pels estofats

La tardor és temps de carbasses, un producte estretament lligat a la gran festa d’aquesta estació, la castanyada. I no és així per influència nord-americana, i ara! El celtes ja buidaven carbasses i naps i hi posaven una flama dins en memòria  dels morts. Aquest costum es va adoptar a molts llocs d’Europa, també a Catalunya. Actualment, encara viu molta gent que recorda com de petits, per Tot Sants, buidaven una carbassa, hi posaven una espelma i jugaven a espantar els grans. No fa tant, doncs, era un costum estès a molts llocs del territori. A la Catalunya medieval, però, sembla que es practicava sobretot al Ripollès i a Osona. 

Precisament, una de les varietats tradicionals catalanes de carbassa més antigues és pròpia d’Osona i el Lluçanès. Parlem de la carbassa del ferro, que és molt gran, acostellada, rugosa, boteruda i de color verd grisós -d’aquí el seu nom. La carn, de color taronja, és tendra i molsuda, però com que és menys dolça que altres varietats, s’utilitza sobretot per fer estofats. Tradicionalment, s’havia utilitzat molt per fer escudella. Joan Amades, al seu costumari, ja recull la tradició de posar-hi carbassa perquè ajuda a mantenir l’escalfor de l’olla un cop treta del foc. 

La carbassa del ferro és gran, boteruda i difícil de pelar | Banc de Llavors de Roda de Ter

Abans era un producte present a molts horts de la zona, però actualment, com que és un tros de carbassa i la gent d’ara acostuma a demanar-les més petites, la seva producció i el seu consum són molt baixos. Hi ha alguns horts que la cultiven per autoconsum i, encara que sigui difícil de trobar, no és impossible. 

Sebastià Martí, del Mas Jalech, en cultiva al seu hort i les porta a diferents parades del mercat de la Garriga, on no es venen senceres sinó a trossos. Martí també en ven al mas on té la terra, a Hostalets de Balenyà, entre Vic i la Garriga. Cada temporada en cull aproximadament un centenar, i quan s’acaben s’han acabat. L’horticultor m’explica que de vegades també és possible trobar-ne al mercat de Vic, on la porta un altre productor. També en venen a la botiga Planes Bones, a Vic. Martí les cultiva per mantenir la llavor d’aquesta varietat antiga i també perquè les parades l’hi demanen, però remuga entre dents que no es fa res per promocionar-les i que tinguin més sortida comercial. 

La carbassa del ferro també es pot tastar a la festa anual Tasta la Llavor, organitzada pel Banc de Llavors de Roda de Ter, que és el primer i únic banc de la comarca. És una associació sense ànim de lucre formada majoritàriament per horticultors de la comarca i serveix per conservar llavors tradicionals, no només d’Osona sinó d’arreu de Catalunya. Enguany la pandèmia ha impedit que se celebrés aquesta trobada anual, pròpia del mes de setembre, en què es poden degustar aquests productes de llavors tradicionals, com ara els tomàquets, la ceba viguetana i algun plat preparat amb la carbassa del ferro. També es poden comprar les llavors, per si algú vol plantar al seu hort una senyora carbassa, una d’aquestes que farien una carrossa com Déu mana! 

Comentaris

    EUFROSINA CASTAÑEDA 19/10/2020 10:46 pm
    BONITAS TRADICIONES GRACIAS DEDE VENEZUELA

Nou comentari