Les antocianines, que són pigments vermells, liles i blaus que es troben en fruites, verdures i tubercles, tenen propietats que redueixen el risc de diabetis tipus 2, segons una revisió d’estudis realitzada per la Unitat de Ciències de l’Alimentació de la Universitat de Turku (Finlàndia).
Segons els seus estudis, publicats en la revista científica ‘Journal of Agricultural and Food Chemistry’, les antocianines poden reduir el risc de diabetis en afectar el metabolisme energètic, la microbiota intestinal i la inflamació.
En l’estudi s’assenyala que l’efecte beneficiós de les antocianines sobre la diabetis de tipus 2 augmenta si l’antocianina està acilada, és a dir, que s’afegeix un grup acilo a les fraccions de sucre de l’antocianina.
Es pot trobar una gran quantitat d’antocianines acilades en les patates liles, els moniatos liles, els raves, les pastanagues liles i les cols vermelles, mentre que els nabius i les mores contenen principalment antocianines no acilades.
Les antocianines acilades s’absorbeixen malament en la digestió, però tenen propietats probiòtiques i redueixen el risc de diabetis amb més eficàcia que les antocianines no acilades.
“Els estudis han demostrat que, a més de canviar les propietats físiques i químiques, l’acilació afecta a la manera en què les antocianines s’absorbeixen i metabolitzen“, ha explicat l’investigador postdoctoral Kang Chen, un dels responsables de l’estudi.
Les antocianines acilades són antioxidants més eficaços que les no acilades, i també poden millorar la barrera intestinal que permet l’absorció dels nutrients necessaris. A més, les antocianines acilades mantenen l’homeòstasi de la microbiota intestinal, suprimeixen les vies proinflamatòries i modulen els metabolismes de la glucosa i els lípids.
“El genotip de la planta defineix quin tipus d’antocianines produeix. En general, els vegetals liles contenen moltes antocianines acilades. A més, les patates liles, especialment la varietat finlandesa anomenada ‘Synkeä Sakari’, és abundant en antocianines acilades”, ha apuntat Chen.
Les antocianines acilades recorren el nostre organisme des del tracte gastrointestinal superior fins al còlon, on són metabolitzades per la microbiota intestinal.
Els transportadors de glucosa intervenen en l’absorció de les antocianines, però són diferents els responsables de l’absorció de les antocianines aciladas i no acilades. Les antocianines acilades i no acilades també tenen diferents efectes sobre els enzims implicats en el metabolisme.
“Les últimes investigacions han demostrat que les antocianines acilades i no acilades poden influir de manera diferent en la diabetis de tipus 2”, ha resumit Chen.
