Un recent estudi en humans, publicat en la revista científica ‘Antioxidants’, ha descobert que el consum de raïm protegeix contra els danys causats pels raigs ultraviolats (UV) en la pell.
Així, els subjectes de l’estudi van mostrar una major resistència a les cremades solars després de consumir 2,25 tasses de raïm al dia durant dues setmanes. A més, els qui mostraven resistència als raigs UV van demostrar perfils microbiòmics i metabolòmics únics que suggereixen una correlació entre l’intestí i la pell.
Es creu que els components naturals coneguts com polifenols presents en el raïm són els responsables d’aquests efectes beneficiosos, de manera que aquest nou estudi reforça les investigacions anteriors en aquest àmbit.
En aquest estudi amb 29 voluntaris humans, els científics van examinar l’impacte del consum de pols de raïm sencer -equivalent a 2,25 tasses de raïm al dia- durant 14 dies contra el fotodiagnòstic de la llum UV. La resposta de la pell dels subjectes a la llum ultraviolada es va mesurar abans i després de consumir raïm durant dues setmanes, determinant la dosi llindar de radiació ultraviolada que induïa un enrogiment visible després de 24 hores: la dosi mínima d’eritema (MED). A més, es va realitzar una anàlisi metabolòmica del microbioma intestinal i de mostres de sang i orina.
Finalment, un terç dels subjectes va demostrar resistència als raigs UV després del consum de raïm, i aquests mateixos subjectes van mostrar diferències significatives en el microbioma i el metaboloma en comparació amb els que no van respondre. En particular, els mateixos tres metabòlits urinaris es van reduir en el grup resistent als raigs UV. Un metabòlit en particular (la D-2-desoxirribosa) és un fort indicador de la reducció del mal del sol i suggereix perfils genètics únics de rellevància per a la medicina personalitzada.
A més, tres dels subjectes resistents als raigs UV van mostrar una resposta duradora en la qual la protecció contra els raigs UV es va mantenir després de tornar a no consumir raïm durant quatre setmanes més. Aquest treball suggereix que un segment de la població és capaç de resistir a les cremades solars després del consum de raïm, i que existeix una correlació entre l’eix intestí-pell i la resistència als raigs UV.
