Una revisió científica liderada per investigadors espanyols ha conclòs que, de mitjana, el peix capturat en estat salvatge presenta concentracions més elevades d’alguns contaminants abiòtics que el procedent de l’aqüicultura. Tot i això, els autors remarquen que els resultats no justifiquen cap alarma alimentària i que les diferències depenen de múltiples factors, com l’espècie, l’edat, la mida o la zona d’origen.
L’estudi, publicat a la revista Food Control, va analitzar 31 treballs científics previs per comparar la presència de metalls pesants, metal·loides i altres contaminants persistents en peixos salvatges i de cria.
Mercuri, arsènic i altres contaminants
Entre les substàncies estudiades hi havia mercuri, cadmi, plom, arsènic, DDT, PCB i hidrocarburs aromàtics policíclics. Les diferències més destacades es van observar en el mercuri i l’arsènic.
La concentració mitjana de mercuri va ser de 0,06 micrograms per gram en el peix salvatge, davant dels 0,038 micrograms per gram registrats en els exemplars d’aqüicultura. En el cas de l’arsènic, la mitjana va ser de 3,26 micrograms per gram en el peix salvatge i d’1,23 micrograms per gram en el de cria.
També es van detectar diferències importants en els nivells de DDT, amb una mitjana de 196,48 nanograms per gram en el peix salvatge i de 44,64 nanograms per gram en el procedent d’aqüicultura.
El paper de l’alimentació i l’entorn
Els investigadors assenyalen que aquestes diferències estan relacionades, en part, amb les característiques de cada sistema de producció. Els peixos salvatges formen part d’una cadena tròfica natural i, a mesura que creixen, viuen més temps o ocupen posicions més elevades dins d’aquesta cadena, poden acumular contaminants presents al medi.
Per contra, l’aqüicultura permet un major control sobre l’alimentació, la qualitat de l’aigua i les condicions de cria, fet que pot reduir l’exposició a determinats contaminants ambientals.
Malgrat això, els autors insisteixen que el sistema de producció no és l’únic factor determinant. Aspectes com l’espècie, l’estat fisiològic, l’edat dels exemplars o el grau de contaminació de l’entorn també poden influir de manera significativa en els resultats.
El consum de peix continua sent recomanable
La revisió recorda que el peix continua sent un aliment d’alt valor nutricional gràcies al seu contingut en proteïnes, àcids grassos omega-3 i minerals.
Els investigadors recomanen prestar atenció a factors com la mida, l’espècie i la procedència del peix, especialment en grups més vulnerables com les dones embarassades i els infants, ja que algunes espècies de grans dimensions poden acumular més metilmercuri.
En qualsevol cas, els nivells de mercuri detectats en l’estudi es van mantenir per sota dels límits establerts per la Unió Europea. Els autors conclouen que la millor estratègia és diversificar el consum de peix, variar les espècies i seguir les recomanacions sanitàries adaptades a cada etapa de la vida.
