Actualment es fa rom a Cuba, Jamaica, Martinica, Guadalupe, Maria Galante, Guaiana, Puerto Rico i, naturalment, a Cuba. És el licor del Carib i les Antilles.

Però catalans, valencians i balears tenim molt a dir sobre la qüestió. D’entrada, cal dir que sense canya de sucre no hi a rom. Si bé la canya de sucre ja era coneguda pels antics egipcis -a Egipte, de fet, encara es cultiva- i pels grecs i romans, els primers europeus que, de forma decidida hi tenen accés, són, segurament els andalusins àrabs i catalans: els àrabs deixen preuades plantacions de “canyamel” -és a dir, canyamelars, noms de topònims i barris actuals, al mateix cap i casal valencià- a Gandia i a Mallorca, que Colom porta a Amèrica, fins arribar als Bacardí, nascuts a Sitges, que a Cuba elaboren el primer rom “bebible”, base dels futurs daiquiris i”mojitos”. Per acabar-ho d’adobar, és de nou un català, Constantí Ribalaigua -que els havaners anomenaven “Constante, el catalán”- que des del “Floridita” i amb els seus daiquiris va aconseguir que Hemingway, amic seu, fes famós el bar universalment. El rom és fonamental en el món de la cocteleria: és la base de combinats tan famosos com el Mojito, el Daiquiri, el Cuba Libre, el Mai Tai, i fins i tot la Pinya colada. Però, com hem dit, els grans roms són per beure sols, en una copa.

La canya de sucre també es cultivava a l’Edat Mitjana a Xipre, Sicília, Pròxim Orient i el nord d’Àfrica, però els portuguesos la porten a Madeira i els espanyols a les Canàries, abans de fer el salt a Amèrica, entre 1450 i 1680. S’introdueix, a part de les illes atlàntiques ja esmentades, al Brasil, a Barbados, Cuba, etc. Els valencians li proporcionen el saber fer i el lèxic (ingeni, “trapiche” -de trepitjar-, etc.).

El rom (en espanyol ron; en anglès rum; en francès rhum) és un destil·lat fet amb les melasses de la canya de sucre. S’individualitza segons el seu origen geogràfic, elaboració o maduració. Així, un dels roms més foscos i forts és el de Guiana, a partir d’una canya que es cria a la vall del Demerara (“Demerara rum”). A Cuba hi ha el rom “blanco”, clar i el “dorado”, fosc, a més dels envellits o “añejos”. A Puerto Rico hi ha el blanc o “silver” (plata), suau de cos i de color, i el “golden” (daurat),o “amber” (ambre) (daurat), de més cos i de color més pujat. A Veneçuela també es produeixen excel·lents roms, normalment envellits en bótes de roure -d’uns mesos a sis anys o més- amb  marques com “Pampero” i ”Estelar”. A la República Dominicana sol ser un rom daurat. A Guadalupe i Martinica, colònies franceses, es fan roms diferenciats, i a la primera illa hi destaquen roms amb l’afegit de fruites o herbes com llimona o prunes, o bé coco (“punch de coco”, que es beu fred), així com donzell (“absenta”, que dóna lloc a un interessant rom anisat). Els roms dits “agrícoles vieux” són els de més alta gamma. Haití té el rom blanc o “clairin” i l’envellit, com el “Barbancourt”. A Colòmbia es produeix un bon rom “añejo, “Caldas”.

Siete Villas 1511 | Instagram Spirits and Plus

A Catalunya i a Mallorca també es fa rom, i algunes grans marques del Carib van ser fundades per catalans o mallorquins. Potser el cas més conegut és el de la familia Bacardí. Facund Bacardí Massó va emigrar des de Sitges, el seu poble natal, fins a Cuba, on l’any 1862 va fundar Rom Bacardí. Des de Sitges també va marxar Andreu Brugal Montaner, però en aquest cas en direcció a la República Dominicana, on l’any 1888 va fundar Ron Brugal & Cia. Trobem més casos com el Ron Viejo de Caldes, creat pel català Ramón Badia; el rom Don Q, propietat de la familia Sellarés, o el Ron Barceló, iniciat pel mallorquí Julián Barceló a Puerto Rico. Aquí, el rom Pujol, un clàssic, data del 1818, i és un dels més populars a Catalunya.

A l’estiu, un rom reposat a la Garrotxa va ser guardonat a un dels concursos més prestigiosos del món dels licors, als Estats Units. Es tracta del rom Siete Villas 1511, produït per l’empresa Spirits & Plus, un productor artesanal de begudes espirituoses i destil·lats gurmets de les Preses (Garrotxa). Va obtenir la medalla d’or a la categoria extraanyenc en un dels concursos de licors més prestigiosos del món, celebrat a San Francisco. el The San Francisco World Spirits Competition. Va ser seleccionat entre uns quatre mil productes després que el jurat estigués una setmana fent tasts a cegues.

El rom Siete Villas 1511 és un rom de gamma alta fruit del cupatge de roms de diferents països. S’ha creat amb roms envellits de 7 a 10 anys  importats de la República Dominicana i de Cuba, i que posteriorment van ser mesclats durant tres anys en botes de roure a les Preses. El procés de selecció i supervisió ha estat realitzat per Juan Alberto Álvarez, un reconegut mestre del rom cubà i copropietari de l’empresa Spirits & Plus. La marca de rom vol ser un reconeixement a les set primeres villas cubanes que es van fundar entre el 1511 i el 1515.

Té una graduació de 40 graus i es va posar a la venda el març del 2020. Sobre la unió del Carib i del Mediterrani per a l’elaboració d’aquest rom, Álvarez explica que la fórmula és clau: “El Carib té una temperatura alta però estable, que facilita l’oxidació del producte. Aquí, però, hi ha molts canvis de temperatura i el líquid es contrau i es dilata a dins del barril, un fet que afavoreix la combinació dels alcohols amb la fusta”.

Al certamen SFWSC de San Francisco hi havia tres categories de rom: agrícola, de menys de cinc anys i l’extraanyenc, de més de cinc. En aquest darrer, Spirits & Plus va rebre la medalla d’or després que es valorés l’aroma, el sabor, el gust i el regust. Aquest rom té un toc fosc i brillant, té olor de fusta amb un cert recorregut, que a la boca es nota suau, lleuger, dolç i acaramel·lat, i que en empassar-lo té fogositat, però no rasca la gola. Té notes de vainilla, coco, nous, panses, prunes seques. És suau i equilibrat, elegant i balsàmic, no astrigent. Un rom per degustar en copa, com els grans brandis.

Comentaris

    Observador Gener 04, 2022 | 16:31
    Ve a ser com alló, de que les millors guitarres espanyoles son les construïdes al Japó.

Nou comentari