El dejuni intermitent és un tipus d’abstinència controlada i limitada en el temps. Aquest concepte es contraposa al concepte clàssic de reducció calòrica, en el qual simplement es disminueix la quantitat de calories totals ingerides, mai arribant a restriccions que suposin una ingestió calòrica inferior a les 1.000-1.200 kcal al dia. En la seva versió extrema, el dejuni consisteix a no ingerir cap mena d’aliment durant un període de temps variable (com a mínim 12 hores, però normalment més).

Partint d’aquí, sorgeixen diverses variacions sobre el mateix concepte, alternant el dejuni complet o parcial amb diferents formes d’ingestió alimentària. En qualsevol cas, es permet prendre lliurement líquids sense endolcir (aigua, infusions, etc.). Durant la fase d’ingestió alimentària es pot modificar (millorar) els hàbits alimentaris… o no. En el dejuni intermitent s’incideix més a limitar el temps d’ingesta que en els aliments que s’ingereixen.

Tot i que no hi ha confirmacions definitives, alguns estudis assenyalen que aquesta tècnica és una estratègia prometedora a l’hora de perdre pes a llarg termini i reduir les malalties metabòliques (obesitat, diabetis…).

Un plat pràcticament buit | OCU

Dejuni i evidència científica: què diuen els estudis?

Els diferents tipus de dejuni apunten a un canvi en el metabolisme depenent de la seva freqüència i la seva durada. És així? L’Organització de Consumidors i Usuaris assegura que que aquests canvis estan sense confirmar, ja que encara falten estudis que provin els possibles beneficis del dejuni intermitent en el metabolisme.

En aquest sentit, segons l’última revisió Cochrane d’evidència científica, no existeix certesa sobre els efectes del dejuni intermitent en la mortalitat, l’infart de miocardi i la insuficiència cardíaca. El dejuni intermitent podria resultar eficaç per a aprimar en comparació amb una alimentació sense restriccions i podria ser tan eficaç com la restricció energètica contínua.

El dejuni, tan eficaç com una dieta de restricció calòrica

Hi ha alguns estudis que revelen que el dejuni intermitent és tan efectiu en la pèrdua de pes a curt termini com la reducció energètica continuada clàssica, però encara existeixen diverses incògnites sobre aquesta tècnica d’aprimament que haurien de ser revelades a partir d’estudis a llarg termini ben dissenyats. Estudis que permetin conèixer quin tipus de dejuni específic i en quines condicions és més beneficiós, quins grups de pacients es beneficiarien del dejuni intermitent i quins no (pacients amb diabetis o trastorns alimentaris), així com l’efecte que el dejuni pot tenir en l’organisme a més llarg termini:

  • En quin grau pot millorar la salut metabòlica
  • Com afecta al rendiment cognitiu
  • Paràmetres cardiovasculars a llarg termini
  • Efectes adversos a llarg termini.

Com actua el dejuni per a fer perdre pes

És cert que fan falta molts més estudis que permetin concretar amb major detall els mecanismes pels quals el dejuni podria exercir els seus efectes “aprimadors”, però bàsicament estan relacionats amb tres grans qüestions:

  1. La utilització majoritària del greix del teixit adipós per a l’obtenció d’energia per part de l’organisme. D’aquesta manera, es redueixen tant les seves reserves com el risc cardiovascular i metabòlic a llarg termini.
  2. L’estrès nutricional provocat durant el dejuni determinaria parcialment la reparació a nivell cel·lular, així com l’optimització funcional i metabòlica.
  3. Els cicles circadiaris o el rellotge biològic que regeix el metabolisme i la modificació de la flora intestinal.
Un home comprovant el seu pes | Pixabay

Quant et pots arribar a aprimar?

Si ens fixem en les dades de l’evidència cientifica, depenent de l’estudi, la reducció del pes corporal va variar entre els 5-10 kg en un breu període de temps (entre els 3-12 mesos).

D’aquesta manera, la pèrdua mitjana de pes (uns 7 kg) seria de suficient magnitud per a determinar beneficis clínics, els quals es considera que comencen a produir-se amb una pèrdua del pes corporal del 5-10%, tot i que, comparat amb una dieta convencional de restricció calòrica, no hi ha diferències en la reducció en el pes corporal.

Efectes adversos i riscos del dejuni

Partint dels casos de llargs períodes de temps de dejuni continuat (5-7 setmanes), s’arriba a una situació crítica en la qual els òrgans i els músculs són consumits per a l’obtenció d’energia a causa d’inanició. Aquest estat determina una pèrdua excessiva de pes, anèmia, diarrea crònica, deliri i altres reaccions adverses que poden portar a la mort.

Tot i que l’abstinència intermitent terapèutica no presenta aquests efectes adversos, sí que podria resultar contraproduent si es practica amb massa freqüència o durant molts dies seguits, arribant a experimentar mal de cap, desmais, feblesa, atordiment, sensació de fred, canvis d’humor, punxades de fam, etc. En casos extrems, el dejuni pot arribar a desencadenar problemes de la conducta alimentària.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa