El frankfurt -o hot dog- és un dels entrepans més coneguts mundialment. La salsitxa Frankfurt, amb denominació d’origen demogràfica protegida des de 1860, és la que originalment s’emprava per als hot dogs. A Alemanya se la coneix com a “salsitxa dachshund”, una dada fonamental a l’hora d’entendre la història.
L’any 1852, el gremi de carnissers de Frankfurt va crear una salsitxa fumada rica en espècies, embotida en un budell prim i transparent a la qual se li va donar el gentilici de la ciutat: Frankfurter, tal i com recull ‘La Vanguardia‘.
A Alemanya, com a part d’una llegenda urbana, asseguren que l’inventor de la Frankfurter es va inspirar en el gos de la raça dachshound d’un carnisser alemany amic seu -molt popular a Frankfurt-, per la qual cosa la salsitxa va quedar unida a aquell gosset especialitzat en la caça de teixons.
Temps després, el nom de salsitxa dachshound es va consolidar, es venia com a tal en les carnisseries i se servia en restaurants i llocs de menjar d’Alemanya i Àustria competint amb les salsitxes blanquinoses, gruixudes, toves i grasses de sempre.
Però la salsitxa Frankfurter va arribar als Estats Units i no va trigar molt a ser anomenada de diverses formes: franks, de manera abreujada, wieners o vienesa, red hotsy o també dachshound.
Qui es va encarregar de portar el gosset calent al furor de la popularitat nord-americana va ser un venedor d’entrepans i refrescos novaiorquès anomenat Harry Stevens. Aquest senyor va ser un dels pocs que havia obtingut llicència exclusiva per a vendre menjar preparat durant la celebració dels partits de futbol americà i de beisbol a Nova York, cap a l’any 1906.
Així, durant els partits d’aquella temporada Stevens es va tornar una figura popular ja que caminava per les graderies pregonant la seva mercaderia al crit de: “Demani el seu hot dog”.
