Vadegust
Les coquetes d’Arenys, el dolç viatger que es va quedar al poble

Hi ha dolços que expliquen la història d’un poble millor que qualsevol llibre. Les coquetes d’Arenys de Mar no necessiten grans elaboracions ni ingredients sofisticats, només d’una recepta que ha resistit el pas dels anys. 

Per trobar-ne els orígens, cal viatjar fins a mitjan segle XIX, quan el ferrocarril començava a transformar la costa catalana. Els trens no només escurçaven distàncies, sinó que també canviaven els costums, el comerç i la manera de relacionar-se amb els pobles. Les estacions es convertien en punts de trobada, d’arribades i de comiats, però també en petits aparadors de la gastronomia local. Entre el fum de les locomotores, el soroll dels vagons i les presses dels viatgers, sempre hi havia lloc per a alguna cosa dolça. A Arenys, aquesta llaminadura eren les coquetes

Quim Espellargues, venedor de la pastisseria Danés, explica que aquest dolç  partia d’una elaboració molt senzilla, feta amb pasta de full estirada amb sucre fins a aconseguir una làmina molt fina i que en els seus inicis eren de tamany molt gran: “Les vam començar a fer en format petit”. Actualment, les peces fan aproximadament quinze centímetres de llargada i continuen formant part de la producció habitual de l’establiment.

En els seus inicis, les coquetes es podien comprar al carrer, com les garrapinyades, tenien una virtut que les feia especialment pràctiques: es podien menjar amb les mans, sense plats ni coberts. Eren grosses, allargades i prou fines per anar-les trencant a bocins mentre es passejava o s’esperava el tren. Una manera senzilla d’endolcir el trajecte que, amb els anys, s’ha convertit en un dels símbols gastronòmics de la vila.

Coquetes d’Arenys | Salvà Cot Pastisseres

La història de les coquetes està estretament lligada a una data concreta: el 10 de gener de 1857, quan es va inaugurar el tram ferroviari entre Mataró i Arenys de Mar, prolongació de la primera línia de tren de la península Ibèrica, que havia començat a funcionar el 1848. 

Una de les famílies que més ha contribuït a preservar aquesta tradició és la Danés. Als anys cinquanta, el pastisser Joan Danés va recuperar i perfeccionar la recepta centenària, donant a les coquetes una forma més regular i una mida més petita. Aquella transformació va permetre convertir un producte popular en una especialitat de pastisseria sense renunciar als seus orígens.

El secret, més que no pas en una llarga llista d’ingredients, es troba en la textura. La pasta de full, coberta de sucre, passa pel forn fins que aquest es caramel·litza i forma una superfície daurada i cruixent. El resultat és una pasta lleugera, que es trenca amb facilitat i que combina la delicadesa de les capes de full amb la intensitat del caramel.

La seva popularitat tampoc no ha quedat reduïda a les celebracions. Segons explica Espellargues, es venen cada dia i molts clients se les emporten per compartir-les després d’un dinar o d’un sopar. Així, el que antigament era un dolç per menjar durant el trajecte s’ha convertit en un petit obsequi gastronòmic, una manera d’emportar-se un tros d’Arenys a casa. 

La pastisseria Salvà i Cot és un altre dels establiments que han apostat per mantenir viva aquesta especialitat local. La propietària, Núria Salvà, explica, a Vadegust, que fa aproximadament sis anys que van incorporar les coquetes a la seva oferta, conscients que es tracta d’un producte estretament vinculat a la identitat del municipi: “És una cosa d’Arenys de tota la vida”.

També en el seu cas han optat per adaptar-les als nous hàbits de consum. “Les vam fer més petites per poder-les prendre amb el cafè”, explica Salvà. D’aquesta manera, les antigues coques de grans dimensions s’han transformat en petites pastes de te, pensades per degustar d’una sola mossegada o per acompanyar una sobretaula. A més, n’han adaptat la presentació. Actualment, les comercialitzen tant en bosses com en capses preparades per regalar, una fórmula que permet convertir aquesta especialitat en un record gastronòmic de la vila.

Les coquetes també formen part del patrimoni gastronòmic local. El Mapa de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona les recull com una tècnica artesanal i en destaca tant les característiques com la vinculació històrica amb l’arribada del ferrocarril.

Però més enllà de les possibilitats gastronòmiques, el valor de les coquetes es troba en la seva capacitat de conservar una història col·lectiva. En un temps en què moltes especialitats locals desapareixen dels obradors, les pastisseries d’Arenys continuen elaborant un dolç que ha sobreviscut a generacions de viatgers, als canvis del comerç i a l’evolució dels costums.

Avui, els trens ja no s’aturen a les estacions perquè els passatgers comprin llaminadures als venedors ambulants. Les presses són unes altres i els dolços també han canviat de mida. Però a Arenys de Mar encara hi ha una manera d’assaborir aquell passat: trencar una coqueta, sentir com cruix el sucre i deixar que, per un instant, el gust ens transporti fins a una andana de mitjan segle XIX.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa