Vadegust
El bullit, la manera més corrent de menjar verdures al País Valencià

El bullit és la manera més corrent de menjar verdures al País Valencià. Són verdures simplement bullides i amanides en acabant amb oli i unes gotes de vinagre. Més senzill no pot ser, però és un plat que agrada molt i sol aparèixer a taula per a sopar, calent o fred, segons l’època de l’any. Fa moltes generacions que en mengem i hem arribat a la conclusió que un plat de verdura bullida és el que més ens convé a l’àpat del vespre, l’únic que ens assegurarà la millor de les digestions. El bullit més conegut és el de patates, bajoques i ceba, que es prepara amb molta assiduïtat, per a sopar, a la primavera i l’estiu.

El bullit en la literatura

Llorenç Millo en va parlar en Gastronomia valenciana:

Tanmateix hi ha una excepció [en la cuina vegetariana], una gran excepció, perquè es tracta d’un plat de vegades el que més adeptes ha tingut a la nostra cuina, per tal com és comú a totes les classes socials. No és un altre que el bullit, el bullit valencià, el bullit per antonomàsia. La versió més ordinària consisteix a bullir, a foc molt pobre, creïlles pelades, ceba tendra i fesols verds, bajoqueta: aquesta verdura segons l’estació pot substituir-se o barrejar-se amb alguna altra, com les bledes o els espinacs. Després, en el propi plat, cada comensal s’adobarà la ració de bullit amb oli fi i el vinagre que jutge convenient. No hi cap major simplicitat, ni hi cap més senzillesa. Quin metge gosaria desterrar-lo d’una dieta de convalescent?

Com que sovinteja tant, l’escriptor Manuel Vicent, de petit, li va agafar mania, segons diu en Comer y beber a mi manera:

De dia el sol girava pel firmament i cada estació presentava uns aliments terrestres fonamentals, però totes les meues nits, fes calor o fred, cantés el cucut o el rossinyol a l’àlber o l’òliba al campanar, estaven cosides amb l’únic repunt del bullit. Mentre vaig viure a casa dels meus pares, des del fons de la memòria fins al dia que la vaig abandonar, no recorde haver sopat mai de primer plat, per cap motiu, res que no fos el bullit: patates, cebes, bajoques, pastanagues bullides amb sal i alguna fulla de llorer, amanides després amb oli d’oliva. El bullit era un fet ontològic tan incommovible com la matèria que creava les muntanyes i les valls del meu voltant i tan inexorable com la llei de la gravetat.

Després va escriure que l’havia recuperat i que ara li agrada i el troba senzill però elegant. De la Plana Baixa és també Joan Garí, que diu en La memòria del sabor que tampoc li agradava:

Hi ha un moment, quan ja estàs a punt de volar del niu, que el que més odies són certes rutines. Em recorde a vint-i-pocs anys, tornat a casa a hora de sopar, i trobant-me els meus pares invariablement abocats al plat de bollit. Era una escena —així m’ho semblava— d’un costumisme avorrit, un bodegó execrable, unes figures taciturnes que em motivaven a l’emancipació. Vaig fer la meua via i vaig oblidar, durant uns anys, aquesta senda gastronòmica. Amb el temps, però, m’he descobert a mi mateix fent aquest mateix bollit, si no diàriament, sí una o dues vegades a la setmana, i ara són els meus fills els que remuguen i blasmen la nova rutina, i els que em jutgen antipàtic amb la meua obsessió gastronòmica. Què millor, però, que la tendresa d’unes bajoques ben cuites, una creïlla desfeta i el cor d’una ceba convertida en pura melositat per a afrontar el final d’un dia pesat i restaurar l’estómac?

A qui sí que li agradava és a Víctor Iñúrria i Montero, que va fer la poesia ‘El bullit de cada dia’, publicada dins el llibre Manducare, un poemari dedicat a la bona teca. Allà s’explica com el preparaven i el servien les mestresses de la seua infantesa i nosaltres en copiarem les tres darreres quartetes:

Amb un antic cullerot,

Anava servint als plats,

I si ho volies xafar,

T’afegia un poc de brou.

 

Cadascú tenia un gust,

I ho podies adobar,

Tirant-li un poquet de llima,

O també un pessic de sal.

 

Eixe era el senzill sopar,

De la gent del meu voltant,

I encara avui a ma casa,

És sopar molt apreciat.

A la resta dels Països Catalans també en fan. Les verdures bullides són un plat molt antic, a casa nostra i arreu, i, quan vingueren les patates, s’hi van incorporar. L’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria les esmenta en Die Balearen:

Entre la classe mitjana hi ha costum de sopar, generalment, sopes de col, caldera de peix, ous remenats amb tomàtiga (quan n’és el temps), truites de tomàtiga i pebre, guisats de carn o de peix i, en temporada, mongetes tendres bullides amb patates, cebes i oli.

El baró de Maldà en menjava, també per a sopar, tot i que no hi especifica de quina classe. L’esmenta tres o quatre vegades al llarg del seu Calaix de sastre i nosaltres transcriurem un paràgraf datat el 21 d’abril de 1810:

Sopàrem, millor diré férem col·lació, havent-se’ns servit una sopa molt ben acertada, que tant nos agradà com que hauríem tornats a menjar-ne a no haver sigut dejuni. I després, prou gustosa, la verdura ab los amaniments d’oli, vinagre i sal; postres de pa i vi.

Els catalans anomenen aquest plat segons les verdures que en formen part (patata i mongeta tendra, bròquil i patata, peres i trumfes, etc.), però sembla que també hi ha qui l’anomena simplement bullit, com els valencians, si hem de fer cas d’una poesia apareguda en el número del 31 de desembre de 1903 del setmanari barceloní ¡Cu-Cut!; portava per títol ‘Finis’ i nosaltres en copiarem uns versos:

Després d’aquest plat modelo

va venî’l bullit trumfat;

és a dir, bullit ab trumfas,

o ab patatas, que és igual.

La patata i mongeta tendra és el bullit de verdura més corrent a Catalunya, el que no falta mai en arribar la primavera, sempre per a sopar. Només cal bullir patates i mongetes i amanir-ho tot amb un raig d’oli. I a Menorca i Eivissa també és molt corrent. Josep Pla en menjava de jove, segons podem llegir en El quadern gris:

Quan, a l’hora de sopar, apareix la fumerola de les mongetes tendres i les patates bullides, tenim la primera sensació familiar de l’incipient estiueig.

I continuava menjant-ne a Calella, on anava la seva família a estiuejar, segons explica en la Guia de la Costa Brava:

Aquella època de l’estiueig familiar, amb els llums de gas, els vestits de bany pesats i estrafolaris, el carro d’en Batlle amb els cistells plens de pollastres, de síndries i melons, els grans arrossos de marisc i llagosta, els tresillos dominicals que jugaven uns senyors amb jipi, bastó amb puny de plata, barbuts i bigotuts, amb la gran cadena del rellotge, els rosaris del crepuscle que acabaven indefectiblement amb una gran plata de mongetes tendres i patates, aquells estiueigs en els quals les senyoretes tornaven a Palafrugell més pàl·lides que mai, tenen un encant anacrònic, infinitament agradable.

Una altra combinació de verdura bullida molt habitual als Països Catalans, tot i que és desconeguda per alguns llocs, és la patata i coliflor, que per terres valencianes es continua anomenant bullit. És plat d’hivern i el costum és de traure’l a taula per a sopar. El bròquil i patata, al seu torn, és conegut al Pirineu i comarques pròximes.

Al Pirineu occidental fan trumfes amb armolls. L’armoll (Atriplex hortensis) és una verdura poc habitual però molt antiga, també coneguda com a blet moll. Segons Coromines, el nom deriva del llatí Holus molle (verdures molles), que eren les que, a l’antiga Roma, hi havia costum de bullir i picar en el morter fins que en resultava una mena de puré. A casa nostra hi hagué èpoques en què, per alguns llocs, se’n consumien molts, però ara només se’ls mengen a l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà i l’Alt Urgell i, encara, de manera molt esporàdica. Ja no hi ha conreus, però creixen de manera espontània al marges i als horts on antigament no es conreava una altra cosa. És, com els anteriors, un plat de verdures bullides dels que hi ha costum de traure a taula per a sopar.

Del Pirineu són també les peres i trumfes. Hi ha varietats de peres que són dures i no gaire dolces, més aviat petites, que s’han emprat de sempre en la cuina, per a guisar, o com a acompanyament de les olles. Són els perots o peres d’olla (o de bullir, o de coure, o d’hivern), la més coneguda de les quals és la de Cardós, al Pallars. Des d’aquesta comarca fins a la Garrotxa hi ha costum de bullir-les amb patates i traure-les per a sopar, tot amanit amb un raig d’oli.

Direm també que el bullit de verdures de Mallorca és un plat semblant al bullit valencià però amb una mica més de varietat, tot i que no hi ha una recepta única i hi podem treure i posar verdures segons les preferències o la temporada. Com tots els plats d’aquesta mena, sempre apareix a taula a l’hora de sopar.

 A les Valls Occitanes també hi ha costum de treure a la nit, per a sopar, una menèstra de trufas e fesòls verds que no es diferencia en res del bullit valencià o de la patata i mongeta tendra de Catalunya.

Finalment direm que hi ha verdures bullides que es presenten, de vegades, sense patata, com ara les bajoques, la col, la coliflor i les bledes. D’aquestes, en parlarem al seu apartat.

Mongetes verdes a punt de bullir | Pixabay

Bullit

Ingredients: 4 patates mitjanes, 2 cebes, 500 g de bajoques, oli, vinagre i sal.

Preparació: en primer lloc pelarem les patates i les cebes i, a les darreres, els farem dos talls en creu fins a la meitat. Seguidament traurem les puntes a les bajoques i les trossejarem (les farem en un parell de trossos o tres). En acabant posarem les verdures en una olla, les cobrirem amb aigua i ho deixarem al foc, sense tapar. Ho salarem i, en alçar el bull, rebaixarem la flama i ho deixarem bullir a foc suau. Al cap d’uns trenta minuts, quan tot serà cuit, traurem l’olla del foc, en llançarem el brou (o el guardarem per fer una altra cosa) i deixarem les verdures en una plata. Les deixarem refredar una mica, partirem les cebes i ho posarem en els plats. Finalment ho amanirem amb un raig d’oli oli i unes gotes de vinagre i ho traurem a taula. A l’estiu hi ha qui s’ho menja a temperatura ambient.

Variants: aquest és el bullit més corrent, però, segons els llocs i les oportunitats, hi ha qui trau alguna verdura, o n’hi afegeix d’altres (pésols, faves, carabassons, pastanagues, coliflor, bledes o borratges —aquestes darreres, al Baix Cinca i el Racó d’Ademús), el que dona com a resultat un munt de variants on la patata és l’únic vegetal que gairebé sempre hi és present. Hi ha qui hi fa bullir també una fulla de llorer o una cabeça d’alls, però no és corrent. Ens podem estalviar el vinagre (per alguns llocs el canvien per suc de llimona). També hi ha qui, quan les verdures són al plat, acostuma a aixafar la patata amb la forquilla, i després hi afegeix una mica de brou. La versió més elemental és la de patates i cebes i, tot i que no és un plat gaire corrent, se sol fer quan no hi ha cap altra cosa al rebost (perquè, de patates i cebes, sempre n’hi ha). A la Safor hi ha qui fa bullit de fesols, que és un bullit normal i corrent, però, en comptes de bajoques, porta un grapat de fesols; en canvi, el bullit de fesols i naps (de la mateixa comarca) només porta fesols, naps i un parell de cebes.

Hi la també la variant de la patata i carxofa, coneguda a Catalunya i el País Valencià.

El bullit de bacallà, finalment, és típic de la Catalunya Vella, les terres de l’Ebre i la regió d’Alacant i es prepara de la mateixa manera que el bullit normal i corrent però amb un tros de bacallà per donar-li sabor. És tan corrent com l’altre i hi ha llocs on només el fan així. A Catalunya hi ha qui l’amaneix amb una mica d’allioli.

Patata i mongeta tendra

Ingredients: 800 g de patates, 800 g de mongeta tendra, oli i sal.

Preparació: abans de tot pelarem i trossejarem les patates (les farem a trossos gruixuts) i, a continuació, rentarem les mongetes, els traurem les puntes i les trossejarem (si són llargues). En acabant posarem bona cosa d’aigua en una olla, la deixarem al foc i, en alçar el bull, hi posarem patates i mongetes. Ho salarem i, en tornar a alçar el bull, rebaixarem la flama i ho deixarem bullir a foc suau. Al cap d’uns trenta minuts, quan tot serà cuit, traurem l’olla del foc, en llançarem l’aigua i posarem patates i mongetes en una escorredora. En refredar-se una mica, ho posarem en els plats i ho traurem a taula, acompanyats d’unes setrilleres perquè cadascú s’ho amanisca al seu gust.

Variants: hi ha qui hi posa les patates sense trossejar. Per alguns llocs hi afegeixen una ceba o un carabassó (aquesta darrera variant també és corrent a l’Alguer). A la regió de Girona ho amaneixen, de vegades, amb unes rostes de cansalada i l’oli en què hauran fregit. També hi ha qui ho acompanya amb una arengada per cap, fregida o feta a la brasa.

Uns altres plats d’aquesta mena són les trumfes i estirabecs de la Llitera, les patates amb fesols de garroveta que fan a Menorca i Eivissa (a Eivissa en diuen pèsols de bullir; són els pésols mollars del País Valencià o els tirabecs de Catalunya) i, tot i que no és el mateix perquè es prepara només amb el gra, les trumfes amb pésols del Pallars, Andorra i l’Alt Urgell.

De patates amb xiulets en fan per alguns llocs de Catalunya i és plat de primavera, desconegut a molts llocs. Els xiulets són les tavelles de fava molt tendres, que es mengen tal qual. Bullides en companyia d’unes patates i amanides amb un raig d’oli fan un plat de verdura dels que hi ha costum de traure a taula per a sopar.

Les patates amb pebreres és plat d’estiu, típic d’Eivissa, però no és gaire conegut. És una combinació de verdura bullida (les patates) i una altra d’escalivada (les pebreres) que cal menjar a temperatura ambient, amanida amb un raig d’oli i, si ens agraden, amb uns alls picats en el morter. Pot eixir a taula per a sopar i també per a dinar.

Patata i coliflor

Ingredients: 1 kg de patates, ½ coliflor (o una sencera de més petita), oli i sal.

Preparació: abans de tot pelarem les patates i les farem a quarts i, en acabant, tallarem els brots de la coliflor. Seguidament posarem bona cosa d’aigua en una olla, la deixarem al foc i, en alçar el bull, hi posarem patates i coliflor. Ho salarem i, en tornar a alçar el bull, rebaixarem la flama i ho deixarem bullir a foc suau. Al cap d’uns trenta minuts, quan tot serà cuit, traurem l’olla del foc, en llançarem l’aigua i posarem patates i coliflor en una escorredora. En refredar-se una mica ho posarem en una plata i ho traurem a taula, acompanyat d’unes setrilleres perquè cadascú s’ho amanisca al seu gust.

 Variants: hi ha qui hi posa les patates sense trossejar. Ho podem amanir també amb unes gotes de vinagre. Al País Valencià hi ha qui hi afegeix una ceba. A Menorca ho amaneixen amb oli, vinagre i un pessic de pebre roig; hi ha qui hi afegeix uns alls trinxats. A Eivissa hi ha costum d’amanir-ho amb un pessic de pebre roig, un raig d’oli i unes gotes de suc de llimona.

Uns altres plats d’aquesta mena són el bròquil i patata del Pirineu i les trumfes i espigots (espigalls) que fan a la Cerdanya.

Trumfes amb armolls

Ingredients: 800 g de trumfes, 800 g d’armolls, oli i sal.

Preparació: de primer pelarem les trumfes i les farem a quarts i, seguidament, triarem les fulles tendres dels armolls, en llevarem les cues i les rentarem també. En acabant posarem trumfes i armolls en una olla, hi afegirem aigua abundant (sense arribar a cobrir-ho) i ho deixarem al foc. En alçar el bull, i amb l’ajuda d’una cullera de fusta, enfonsarem els armolls dins l’aigua fins que seran tous. Llavors ho salarem, rebaixarem la flama i ho deixarem bullir a foc suau. Al cap de vint-i-cinc o trenta minuts traurem l’olla del foc, en llançarem l’aigua i deixarem trumfes i armolls en una escorredora. En refredar-se una mica ho repartirem pels plats, ho portarem a taula i hi traurem també un setrill amb oli perquè cadascú s’ho amanisca al seu gust.

Variants: hi ha qui, en comptes d’oli, ho amaneix amb un parell d’alls (sense pelar) i un tall de pernil trinxat, que cal sofregir prèviament (el pernil i també els alls).

Altres plats d’aquesta mena són les patates amb bledes (conegudes arreu dels Països Catalans), les patates amb espinacs (hi ha costum de fer-ne per alguns llocs de Catalunya, el País Valencià i Menorca), les creïlles amb endívia (típiques de la Safor, la Marina i l’Alcoià) i les creïlles amb lletsons i creïlles amb cama-roges que fan per la Safor i la Vall d’Albaida.

Peres i trumfes

Ingredients: 750 g de trumfes, 750 g de peres d’olla, oli i sal.

Preparació: de primer pelarem les trumfes i les trossejarem (les farem a trossos gruixuts) i, a continuació, pelarem les peres, les partirem per la meitat i, amb l’ajuda d’un ganivet, en traurem les llavors. En acabant posarem bona cosa d’aigua en una olla, la deixarem al foc i, en alçar el bull, hi posarem trumfes i peres. Ho salarem i, en tornar a alçar el bull, rebaixarem la flama i ho deixarem bullir a foc suau. Al cap d’uns trenta minuts, quan tot serà cuit, traurem l’olla del foc, en llançarem l’aigua i posarem peres i trumfes en una escorredora. En refredar-se una mica ho posarem en els plats i ho traurem a taula, acompanyat d’unes setrilleres perquè cadascú s’ho amanisca al seu gust.

Variants: hi ha qui hi afegeix un parell de naps negres. També ho podem amanir amb unes gotes de vinagre. A la Cerdanya hi ha qui hi posa per sobre uns alls trinxats (crus).

Altres plats d’aquesta mena són les trumfes i naps que fan a la Cerdanya i la patata i pastanaga que fan al Ripollès i la Garrotxa.

Bullit de verdures

Ingredients: 500 g de patates, ½ coliflor, 8 carxofes, 4 pastanagues, 2 cebes, 250 g de bajoques, oli, vinagre i sal.

Preparació: per començar pelarem i trossejarem les patates (les farem a quarts) i, en acabant, tallarem els brots de la coliflor. A continuació pelarem les cebes i els farem un tall en creu (només fins a la meitat). Seguidament traurem les puntes a les bajoques i les farem en dos trossos. Llavors tallarem el tronxo de les carxofes arran de fruit, en llevarem les fulles exteriors i tallarem les puntes verdes de la resta. Finalment, pelarem les pastanagues. En estar tot preparat posarem bona cosa d’aigua en una olla, la deixarem al foc i, en alçar el bull, hi posarem les verdures. Ho salarem i, en tornar a alçar el bull, rebaixarem la flama i ho deixarem bullir a foc suau. Al cap d’uns trenta minuts, quan tot serà cuit, traurem l’olla del foc, en llançarem l’aigua i posarem les verdures en una escorredora. En refredar-se una mica les posarem en una plata i les traurem a taula, acompanyades de les setrilleres perquè cadascú se les amanisca al seu gust.

Variants: hi ha qui ho adorna amb ous durs, fets a quarts. Per alguns llocs escaliven unes tomaques madures (de les del ramellet), les pelen, les piquen en el morter i les aboquen per damunt de les verdures, a tall de salsa. Ens podem estalviar les pastanagues o la coliflor.

Un altre bullit són les patates amb pebres: pelarem les patates i les farem a rodanxes gruixudes i, a continuació, traurem el peduncle i les llavors als pebres i els farem a tires. Ho posarem tot en una olla, ho cobrirem amb aigua i ho deixarem al foc. En alçar el bull rebaixarem la flama i ho deixarem bullir a foc suau. Al cap d’uns vint minuts, quan tot serà cuit, ho traurem, ho posarem en els plats, ho deixarem refredar una mica i ho amanirem amb una vinagreta (amb alls picats i pebre roig).

Semblant al bullit de verdures són les patates amb verdures que fan a Menorca, amb carxofes, faves, pésols, una ceba i ous durs. És plat de primavera.

A Eivissa fan patates amb faves i carxofes, i també és plat de primavera.

A Formentera fan bullit de faves i pèsols, i tots dos ingredients han de ser amb tavella (el que en diem xiulets i pèsols mollars).

Altres denominacions

 Bròquil i patata: bròquil i trufa (Rosselló, Conflent, Capcir, Alt Empordà), bròquil i patana (Rosselló, Alta Cerdanya, Vallespir), bròquil i trumfa (Ribagorça, Pallars, Alt Urgell, Andorra, Cerdanya, Vallespir, Empordà, Solsonès, Berguedà, Ripollès, Garrotxa, Pla de l’Estany, Gironès, Lluçanès). ‘Bròquil i patata’ és una denominació que es fa servir a l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell, la Cerdanya, l’Empordà, el Ripollès, la Garrotxa, el Berguedà, l’Osona i el Gironès.

Bullit: olla tendra (Baix Cinca), hervido (comarques valencianes de parla castellana).

Bullit de bacallà: patates amb bacallà, trumfes amb bacallà (Catalunya), trufes amb bacallà (Empordà), abadejo amb trumfes (Ribera d’Ebre), abadejo amb pataques (Ribera d’Ebre, Terra Alta, Baix Ebre, Montsià), bullit d’abadejo (Marina Alta, Alcoià, Baix Vinalopó). La denominació ‘bullit de bacallà’ es fa servir a Andorra, la Marina, el Comtat, l’Alcoià, l’Alacantí, el Vinalopó Mitjà i el Baix Vinalopó.

Patata i carxofa: patana i carxofa (Rosselló, Vallespir, Alta Cerdanya), patana i escarxofa (Alta Cerdanya, Vallespir), trufa i carxofa (Rosselló, Conflent, Capcir, Alt Empordà), trufa i escarxofa (Rosselló, Alt Empordà), trumfa i carxofó (Ribagorça), trumfa i carxofa (Ribagorça, Pallars, Andorra, Alt Urgell, Cerdanya, Baix Empordà, Garrotxa, Gironès, Bages, Selva, Llitera, Noguera, Segarra, Baix Cinca, Segrià, Garrigues, Urgell, Conca de Barberà, Priorat, Ribera d’Ebre, Baix Camp), trumfa i escarxofa (Ribagorça, Pallars, Alt Urgell, Cerdanya, Vallespir, Solsonès, Berguedà, Ripollès, Garrotxa, Pla de l’Estany, Empordà, Lluçanès, Bages, Vallès Occidental, Garraf), patata i carxofó (Alta Ribagorça), patata i escarxofa (Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Alt Urgell, Cerdanya, Ripollès, Garrotxa, Empordà, Berguedà, Osona, Gironès, Moianès, Vallès, Barcelonès, Baix Llobregat, Garraf, Penedès, Segarra, Anoia), pataca i carxofa (Alt Camp, Baix Camp, Baix Cinca, Ribera d’Ebre, Terra Alta, Matarranya, Baix Ebre, Montsià, Ports, Maestrat, Alcalatén, Plana Alta), creïlla i carxofa (País Valencià). ‘Patata i carxofa’ és una denominació que es fa servir a l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, l’Alta Cerdanya, la Garrotxa, el Baix Empordà, el Gironès, el Bages, el Maresme, la Noguera, el Baix Cinca, el Segrià, la Segarra, l’Urgell, el Pla d’Urgell, les Garrigues, la Conca de Barberà, el Priorat, el Tarragonès, el Baix Camp i el Baix Maestrat.

Patata i coliflor: patana i coliflor (Rosselló, Alta Cerdanya, Vallespir), trufa i coliflor (Rosselló, Conflent, Capcir, Alt Empordà), trumfa i coliflor (Ribagorça, Pallars, Andorra, Alt Urgell, Cerdanya, Vallespir, Empordà, Berguedà, Ripollès, Garrotxa, Pla de l’Estany, Gironès, Solsonès, Bages, Lluçanès, Selva, Vallès Occidental, Garraf, Llitera, Noguera, Segarra, Baix Cinca, Segrià, Garrigues, Urgell, Conca de Barberà, Ribera d’Ebre), pataca i coliflor (Baix Cinca, Ribera d’Ebre, Terra Alta, Matarranya, Baix Ebre, Montsià, Ports, Maestrat, Alcalatén, Plana Alta), patata i floricol (Baix Penedès, Tarragonès, Baix Camp, Priorat), pataca i floricol (Alt Camp, Baix Camp), trumfa i floricol (Baix Camp, Priorat), pataca i colflor (Terra Alta, Matarranya), pataca i flor de col (Baix Ebre, Montsià), bullit (País Valencià), patata i pinya de col (Eivissa). ‘Patata i coliflor’ és una denominació que es fa servir a l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Ripollès, la Garrotxa, l’Empordà, el Berguedà, l’Osona, el Gironès, el Bages, el Moianès, el Vallès, el Maresme, el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Garraf, la Noguera, el Baix Cinca, el Segrià, la Segarra, l’Anoia, l’Urgell, el Pla d’Urgell, les Garrigues, la Conca de Barberà i el Baix Maestrat.

Patata i mongeta tendra: patana i monja tendra, patana i monja fina (Rosselló), trufa i monja fina, trufa i monja tendra (Rosselló, Conflent), trufa i mongeta tendra (Rosselló, Alt Empordà), patana i mongeta tendra (Rosselló, Vallespir, Alta Cerdanya), trufa i mongeta (Capcir), trumfa i tavella (Ribagorça, Pallars Jussà, Andorra, Solsonès, Noguera), trumfa i tavelleta (Ribagorça, Llitera), patata i tavelleta (Alta Ribagorça), trumfa i fesol (Alta Ribagorça, Pallars Sobirà, Alt Urgell, Ripollès, Garrotxa, Bages, Segarra, Conca de Barberà, Priorat, Ribera d’Ebre), patata i tavella (Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Noguera, Baix Llobregat), patata i fesol (Alta Ribagorça, Ripollès, Garrotxa, Bages, Segarra, Conca de Barberà, Priorat), trumfa i mongeta (Pallars, Alt Urgell, Ripollès, Pla de l’Estany, Baix Empordà, Berguedà, Bages, Segarra, Conca de Barberà, Baix Cinca), patata i mongeta (Pallars Jussà, Ripollès, Baix Empordà, Berguedà, Bages, Vallès Oriental, Anoia, Segarra, Baix Cinca, Conca de Barberà, Baix Penedès), trumfa i mongeta tendra (Pallars Jussà, Andorra, Cerdanya, Vallespir, Ripollès, Garrotxa, Empordà, Osona, Lluçanès, Gironès, Bages, Vallès Occidental, Segarra, Urgell, Conca de Barberà, Segrià, Garrigues, Baix Cinca), patata i fesol tendre (Alt Urgell, Berguedà, Ripollès, Vallès Oriental, Maresme), trumfa i fesol tendre (Alt Urgell, Ripollès, Solsonès, Berguedà, Selva), patata i fesola, trumfa i fesola (Berguedà), patata i fesolina, trumfa i fesolina (Alt Empordà), patata i fesola tendra, trumfa i fesola tendra (Baix Empordà), pataca i mongeta, pataca i mongeta tendra (Baix Cinca), pataca i bajoca (Baix Cinca, Alt Camp, Baix Camp, Ribera d’Ebre, Terra Alta, Matarranya, Baix Ebre, Montsià), trumfa i bajoca (Segrià, Baix Cinca, Garrigues, Conca de Barberà, Baix Camp, Priorat, Ribera d’Ebre), patata i bajoca (Segrià, Garrigues, Conca de Barberà, Tarragonès, Priorat), patata i fesoleta tendra, trumfa i fesoleta tendra (Garraf), pataca i fesol (Ribera d’Ebre), judia, poma de terra i carabasseta (l’Alguer), menèstra de trufas e fesòls verds (Valls Occitanes); a Catalunya, quan el plat s’acompanya amb arengades, en diuen arengada amb verdura. ‘Patata i mongeta tendra’ és una denominació que es fa servir al Pallars Jussà, la Cerdanya, el Ripollès, l’Empordà, l’Osona, el Gironès, el Bages, el Moianés, el Vallès, el Maresme, el Barcelonès, el Baix Llobregat, l’Alt Penedès, la Segarra, l’Anoia, el Pla d’Urgell, l’Urgell, la Conca de Barberà, el Segrià, les Garrigues, el Baix Cinca i Menorca.

Patata i pastanaga: trumfa i pastanaga.

Patates amb bledes: patanes amb bledes (Rosselló, Alta Cerdanya, Vallespir), trufes amb bledes (Rosselló, Conflent, Capcir, Alt Empordà), trumfes amb verdura (Ribagorça), patates amb verdura (Alta Ribagorça), trumfes amb bledes (Ribagorça, Pallars, Andorra, Alt Urgell, Cerdanya, Vallespir, Empordà, Berguedà, Ripollès, Garrotxa, Pla de l’Estany, Gironès, Solsonès, Bages, Lluçanès, Selva, Vallès Occidental, Garraf, Noguera, Segarra, Baix Cinca, Segrià, Garrigues, Urgell, Conca de Barberà, Priorat, Baix Camp), trumfes ‘en bledes (Llitera, Ribera d’Ebre), pataques amb bledes (Alt Camp, Baix Camp, Baix Cinca, Ribera d’Ebre, Terra Alta, Matarranya, Baix Ebre, Montsià, Ports, Maestrat, Alcalatén, Plana Alta), creïlles amb bledes (País Valencià). ‘Patata’ és una forma corrent a l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Ripollès, la Garrotxa, l’Empordà, el Berguedà, l’Osona, el Gironès, el Bages, el Moianès, el Vallès, el Maresme, el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Garraf, el Penedès, la Noguera, el Baix Cinca, el Segrià, la Segarra, l’Anoia, l’Urgell, el Pla d’Urgell, les Garrigues, la Conca de Barberà, el Priorat, el Tarragonès, el Baix Camp, el Baix Maestrat i les Illes.

Patates amb espinacs: patanes amb espinacs (Rosselló, Alta Cerdanya, Vallespir), trufes amb espinacs (Rosselló, Conflent, Capcir, Alt Empordà), trumfes amb espinacs (Ribagorça, Pallars, Andorra, Alt Urgell, Cerdanya, Vallespir, Empordà, Berguedà, Ripollès, Garrotxa, Pla de l’Estany, Gironès, Solsonès, Bages, Lluçanès, Selva, Vallès Occidental, Garraf, Noguera, Segarra, Segrià, Garrigues, Urgell, Conca de Barberà, Priorat, Baix Camp), trumfes ‘en’ espinacs (Llitera, Baix Cinca, Ribera d’Ebre), pataques amb espinacs (Alt Camp, Baix Camp, Baix Cinca, Ribera d’Ebre, Terra Alta, Matarranya, Baix Ebre, Montsià, Ports, Maestrat, Alcalatén, Plana Alta), creïlles amb espinacs (País Valencià). ‘Patata’ és una forma corrent a l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Ripollès, la Garrotxa, l’Empordà, el Berguedà, l’Osona, el Gironès, el Bages, el Moianès, el Vallès, el Maresme, el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Garraf, el Penedès, la Noguera, el Baix Cinca, el Segrià, la Segarra, l’Anoia, l’Urgell, el Pla d’Urgell, les Garrigues, la Conca de Barberà, el Priorat, el Tarragonès, el Baix Camp, el Baix Maestrat i Menorca.

Patates amb faves i carxofes: patates amb faves i escarxofes.

Patates amb fesols de garroveta: patates amb pèsols de bullir (Eivissa). ‘Patates amb fesols de garroveta’ és una denominació que es fa servir a Menorca.

Patates amb xiulets: trumfes amb xiulets (nord i sud-oest de Catalunya), trufes amb xiulets (Alt Empordà).

Peres i trumfes: pera i patata (Pallars Jussà, Alt Urgell, Cerdanya, Berguedà, Ripollès, Osona, Garrotxa), pera i patana (Alta Cerdanya). ‘Peres i trumfes’ és una denominació que es fa servir al Pallars, l’Alt Urgell, el Solsonès, la Cerdanya, el Berguedà, el Ripollès, l’Osona i la Garrotxa.

Trumfes amb armolls: patates amb armolls (Alta Ribagorça, Alt Urgell).

Trumfes amb pésols: trumfes amb pèsols (Alt Urgell, Andorra), patates amb pésols (Pallars), patates amb pèsols (Alt Urgell).

Trumfes i espigots: patates i espigots; patanes i espigots (Alta Cerdanya).

Trumfes i naps: patates i naps; patanes i naps (Alta Cerdanya).

Nou comentari

Comparteix