Arriben les mandarines verdes, les primeres de la temporada

Verdoses per fora i madures per dins, les mandarines primerenques només són aptes per als amants dels gustos àcids

Tothom sap que la millor fruita és la de proximitat i la de temporada. Tothom sap, també, que avui en dia gairebé qualsevol fruita es pot trobar a qualsevol època de l’any, ja sigui perquè s’importa des d’altres països o perquè l’autòctona es conserva en neveres per treure-la a poc a poc, a mida que es va venent. És el cas de les mandarines. Si aquests dies a les fruiteries i als supermercats hi veieu les mandarines clàssiques, les de color taronja intens i lluent, o bé són de fora o bé són properes però de nevera. Encara falten algunes setmanes perquè es cullin de l’arbre les mandarines taronges de les Terres de l’Ebre i del  País Valencià que tant agraïm a l’hivern.

Ara bé, pels amants de les emocions fortes, des de fa uns dies ja es poden trobar les primeres mandarines de temporada. El que passa és que no són de pell taronja. Per fora verdegen, per dins són prou madures. Àcides, això sí. Però tenen el seu públic, per això a mitjans de setembre, setmanes abans que esclati la temporada i per tant la competència ferotge, alguns llauradors ja comencen a comercialitzar una part de la collita.  

No totes les varietats es poden collir tan aviat. El tema de les varietats és tot un què. D’entrada, als valencians no els parlis de mandarines, que et diran xurro. Allà parlen sobretot de clementines i de satsumes, a més de les varietats que s’inclouen dins d’aquests dos grans grups. De fet, en català ni tan sols hi ha entrada a la Vikipèdia per a la paraula mandarina, mentre que sí que es troba en altres llengües romàniques i en anglès. Les clementines, que en general són més sucoses, gustoses i d’un color més intens que les satsumes, són un híbrid entre la taronja i el que s’anomena la mandarina comuna – un cítric que ja quasi ha desaparegut perquè té massa pinyol i la gent d’ara no vol pinyols.

D’altra banda, les varietats de satsuma van arribar del Japó, tenen un sabor menys intens i sovint són varietats més primerenques. És el cas de la iwasaki, que en aquesta època té una pell verda i groga, de llima, però que ja es cull i es comercialitza. És una mutació de la okitsu, que és una de les satsumes més populars i que també comença a vendre’s al setembre. També arriben d’hora algunes varietats de clementines, com la clemenpons o la clemenrubí. No són tan verdes com les satsuma i ja tenen parts taronges, però tampoc són dolcetes, avís per a navegants. Les mandarines de temporada que es poden comprar aquestes pròximes setmanes són per aquells que tot ho troben dolç i que troben l’àcid refrescant. I val més que s’espavilin, perquè a poc a poc s’aniran endolcint fins a arribar a aquell equilibri just que tant agrada a les persones normals.

Nou comentari