Actualment és pràcticament impossible trobar aliments en els supermercats on les etiquetes no mostrin un entramat de components en els quals la lletra ‘E’, acompanyada de diversos números, amaga substàncies químiques que tenen com a objectiu millorar la conservació (que els aliments durin més sense descompondre’s i així poder estar més temps a la venda o travessar molts quilòmetres des del seu punt de producció al de comercialització), convertir el seu sabor en més addictiu amb potenciats o oferir uns colors cridaners i apetitosos, tal i com recull un article publicat a FACUA.
De fet, la naturalesa no coneix els additius alimentaris. No els necessita. I les persones tampoc. Però tot i que es tracta de productes permesos segons la legislació alimentària espanyola, molts ja estan posats sota sospita de ser els causants d’al·lèrgies i, en casos més extrems, malalties greus. El cas del glutamat és potser un dels més significatius, perquè aquest potenciador de sabor, que estimula tant el nostre sentit del gust que ens fa sentir-nos indiferents després davant dels sabors reals i ens furta la possibilitat de desenvolupar de manera fina la nostra capacitat de degustar productes naturals, se suposa que és el causant de malalties com l’alzheimer o el párkinson, segons detalla el doctor Hans-Ulrich Grimm en el seu llibre Química en el menjar (editorial Sirià, 2013).
“Pel que fa al càncer, els edulcorants estan sempre sota sospita“, assegura l’autor, però també afirma que els colorants arriben a provocar trastorns d’aprenentatge, que les migranyes i la hiperactivitat es poden desencadenar per culpa de determinats additius, o que els conservants poden perjudicar l’intestí i pertorbar el sistema immunitari. Per contra, en el món real, el dels productes alimentaris naturals, no existeixen els additius.
Segons un estudi de l’any 2011 publicat per l’American Journal of Clinical Nutrition, les persones que consumeixen habitualment salsitxes processades corren risc de patir diabetis tipus 2, un fet que l’American Dietetic Association relaciona amb els conservants utilitzats en aquesta carn industrial: E-249 i E-251.
Un altre conservant, l’E-211 (benzoat de sodi) que és present en refrescos com la Coca-Cola o en els cogombrets del Big Mac de McDonald’s, és molt perjudicial per a les cèl·lules, segons els experts. L’E-211 seria responsable de danyar una zona del mitocondri (les centrals energètiques de les cèl·lules) que podria desembocar en malalties com el pàrkinson.
Els colorants engreixen. D’això hi ha pocs dubtes, segons els estudis. La curcumina, que podem trobar sota la nomenclatura E-100 en les etiquetes d’alguns aliments, pot actuar com a inhibidor de la leptina, una hormona aprimadora que serveix de fre de l’apetit, de manera que ens impulsa a menjar i, com a conseqüència, a engreixar.
Els additius fosfatats dels aliments són també un altre risc innecessari. Es tracta d’additius sota les sigles E-338 fins a E-441, E-450 i per descomptat l’àcid fosfòric que apareix amb noms etiquetats com a “fosfat dipotàsic” o “difosfat tetrapotàsic”. A tots ells se’ls assenyala com a possibles causants de malalties cardíaques. Encara que tradicionalment se’ns han presentat aquestes substàncies com a innòcues, ja hi ha experts com Hans-Ulrich Grimm que la denominen com “el nou colesterol”, per la seva capacitat d’obstruir vasos sanguinis i provocar danys cardíacs.
