L’oli de gira-sol és un dels olis més utilitzats a Catalunya, juntament amb l’emblemàtic oli d’oliva. Es tracta d’un oli de llavors, que es caracteritza per un perfil gras ric en àcids grassos poliinsaturats. S’usa especialment a les cases per cuinar, per fer fregits o en rebosteria, pel seu sabor suau. I també es recorre a l’oli de gira-sol a la indústria alimentària, en conserves o en la fabricació de brioixeria.
Ucraïna, primer productor d’oli de gira-sol
Molts no ho sabíem fins fa unes setmanes, però Ucraïna és el primer productor mundial de gira-sol, i a l’estat espanyol s’importa d’allà bona part de l’oli de gira-sol que consumim. Les notícies sobre la guerra d’Ucraïna i la possible falta de subministrament d’oli de gira-sol han portat a bastants consumidors a comprar aquest tipus d’oli en més quantitat per a emmagatzemar-lo a casa: aquest és un comportament irracional, que té com a efecte un augment de preus, i una sensació de desproveïment que no és real.
L’oli que ara s’està consumint es va produir abans de la guerra. Si bé encara falta molt per a la següent collita de gira-sol i no sabem què pot passar, és possible que l’aturada d’algunes refineries a Ucraïna i les dificultats de transport puguin fer que en els pròxims mesos arribi menys oli de gira-sol i calgui pensar en alternatives.
Quins possibles substituts té l’oli de gira-sol?
Per això l’OCU ha publicat una informació sobre quines possibles alternatives hi ha a aquest producte? Cal tenir clar per a què es farà servir, i en funció d’això triar entre les opcions. I, d’entrada, cal distingir entre un ús a casa, per a cuinar, o en les alternatives per a l’ús industrial de l’oli de gira-sol.
Alternatives per a consum culinari domèstic
A casa, l’oli de gira-sol s’usa per a cuinar, com un producte assequible i saludable.
Es pot substituir per oli d’oliva, el més saludable i producte bàsic de la gastronomia mediterrània. És cert que és un oli més car, i que no té el mateix perfil que l’oli de gira-sol, però dins de l’oli d’oliva hi ha moltes variats, des de l’AOVE (oli d’oliva verge extra) més genuí, a olis d’oliva més refinats, com l’oli d’oliva suau, o fins i tot l’oli de pinyolada d’oliva, més econòmic.
L’altra alternativa és pensar en altres olis de llavors com la soia, el blat de moro o la colza.
- L’oli de soia és d’importació, no es produeix a Espanya i el mateix passa amb l’oli de sèsam.
- A Espanya sí que es conrea bastant blat de moro, però no s’acostuma a usar per a oli, de manera que el que hi ha sol ser d’importació.
- L’oli de colza és un oli molt utilitzat a Europa. El major productor europeu és França, però a Espanya també es conrea colza per a elaborar oli. Es destina a ús industrial, majoritàriament, i es coneix també com a nabina: aquest oli no s’embeni en supermercats, perquè es continua recordant l’escàndol produït per la manipulació i addició de substàncies tòxiques a l’oli de colza. No obstant això, l’oli de colza és un oli refinat de llavors que té una composició d’àcids grassos molt similar a la de l’oli d’oliva.
- L’oli d’alvocat és poc utilitzat. L’alvocat és una fruita amb un 12% de greixos (i el 75% són grasses monoinsaturadas, en particular, àcid oleic), però l’oli és un producte gurmet.
Comparant les opcions des d’un punt de vista nutricional veiem que:
- El perfil d’àcids grassos de l’oli de soia i de blat de moro és similar al de l’oli de gira-sol: greixos majoritàriament insaturats amb molts àcids grassos poliinsaturats amb la qual cosa són beneficioses des del punt de vista cardiovascular però no són molt resistents als fregits.
- En canvi, l’oli d’oliva (en totes les seves varietats, de l’oli d’oliva verge extra a l’oli de pinyolada d’oliva) i l’oli de colza tindrien un perfil d’àcids grassos més similar a l’oli de gira-sol alt oleic: greixos rics en mico insaturats en àcid oleic, més estables durant la fritada.
- Els olis de blat de moro, soia o de llavors de raïm (molt present en el mercat europeu) són, com l’oli de gira-sol, rics en àcid linoleic, àcid gras de la família omega-6 que és essencial: es tracta d’un component estructural de les membranes cel·lulars que el nostre organisme no és capaç de sintetitzar i, per això, l’hem d’adquirir a través de l’alimentació (encara que estan molt presents en la nostra dieta i no hi ha risc de deficiència).
Des del punt de vista nutricional i gastronòmic, l’ideal és diversificar els olis en la nostra dieta.
Opcions per a ús industrial
Una altra de les conseqüències de l’escassetat d’oli de gira-sol és el seu impacte en la indústria alimentària. Si no es disposa d’oli de gira-sol, caldrà buscar opcions per a substituir-ho en aliments elaborats: l’ús de l’oli de gira-sol en la indústria alimentària se centra sobretot en productes de brioixeria. Arran del rebuig a l’ús d’oli de palma, els fabricants van reformular els seus productes i van substituir aquest greix saturat per oli de gira-sol alt oleic. Però no només en aquests productes, també es recorre al gira-sol en conserves de peix, plats preparats…
Una alternativa si falta el gira-sol per a continuar evitant l’oli de palma, o el coco o palmiste, és recórrer a l’oli de colza o nabina. També es plantegen olis de blat de moro o soia.
En els aliments preparats la falta d’un ingredient planteja un problema addicional, relacionat amb l’etiquetatge: les etiquetes ja estan impreses amb el gira-sol en la seva llista d’ingredients, i en cas que no hi hagi subministrament, la Comissió Europea haurà de plantejar la possibilitat que es permeti un canvi de la composició respecte a l’indicat en l’etiqueta. A Espanya les opcions proposades són les etiquetes enganxades en l’envàs o la injecció de tinta amb la informació correcta. També caldria modificar les al·legacions que no es compleixin amb la nova composició per a evitar que indueixin a error al consumidor.
