L’albergínia és un aliment d’origen asiàtic que s’ha popularitzat a tot el món gràcies al seu característic sabor, la seva versatilitat en la cuina i la seva composició nutricional, que ens aporta molts dels nutrients necessaris per a mantenir-nos sans. Compte, a més, amb propietats que la converteixen en un ingredient perfecte per a tractaments de bellesa. Segons dades de Nutritienda, l’empresa en línia líder en productes de salut i bellesa, Espanya és el major exportador d’Albergínies del món, sent Andalusia la major zona de producció de l’estat amb 230.000 tones anuals, seguida del País Valencià, amb 12.400 tones.
El nom “albergínia” prové de l’àrab “al-badinjan”, que alhora prové del sànscrit “vatimgana”. Els primers cultius d’aquest aliment es van donar fa uns 4.000 anys en el subcontinent indi. Des d’allí, va passar a Pèrsia i després a Egipte, abans de fer el salt a tota la conca del Mediterrani, on aviat es va convertir en un aliment bàsic en la dieta de diferents cultures.
L’albergínia es va introduir a la Xina a través de les rutes comercials de l’antiga Ruta de la Seda. A Europa va ser introduïda en l’Edat mitjana pels àrabs, els qui la van considerar un aliment afrodisíac i la van utilitzar en la medicina tradicional per a tractar malalties com l’epilèpsia.
A partir del segle XVII, l’albergínia es va estendre per tot el món i actualment es conrea en nombrosos països, com Espanya, Itàlia, Turquia, la Xina, l’Índia o els Estats Units.
L’albergínia és baixa en calories i rica en nutrients, a més de ser un aliment molt versàtil que ajuda a mantenir una alimentació equilibrada. Aquestes són les seves principals propietats:
1. Conté fibra
Una ració (200 g) d’aquesta hortalissa aporta 2,4 g de fibra, sobretot es troba en la pell. La fibra és un component vegetal que afavoreix el trànsit intestinal, millora la digestió i prevé el restrenyiment. A més, la fibra absorbeix l’anomenat colesterol dolent i ajuda a eliminar toxines.
2. Font d’antioxidants
Aquest aliment és font de flavonoides, uns components que tenen acció antioxidant, en particular antocianines, que a més de ser responsables del seu característic color morat, ajuden a protegir les cèl·lules del cos dels efectes nocius dels radicals lliures.
3. Baix contingut en greixos i sodi
L’albergínia és baixa en sodi i greixos, per la qual cosa és adequada per a persones amb hipertensió i problemes cardiovasculars. Es considera, a més, un aliment ideal per a ser introduït en dietes, per la seva baixa aportació calòrica, ja que més d’un 90% del seu pes és aigua.
4. Rica en vitamines i minerals
Es tracta d’un aliment que aporta vitamines i minerals essencials per a l’organisme, com ara vitamina C, àcid fòlic, potassi i ferro. És, per tant, un ingredient que, inclòs en boníssims plats, resulta excel·lent per a la salut.
Varietats d’albergínia
Es diferencien per la seva forma, grandària i color. Entre les mes comunes es troben les següents:
- Albergínia negra: és la més comuna. Té forma ovalada i la pell de color morat fosc.
- Albergínia blanca: amb la seva forma arrodonida, destaca per la seva pell blanca o groga.
- Albergínia ratllada: la caracteritzen la seva forma allargada i la seva pell verda amb ratlles blanques.
- Albergínia japonesa: és més petita que l’albergínia tradicional i té la pell de color morat fosc.
Receptes amb albergínia
L’albergínia és un ingredient versàtil i deliciós, que es pot utilitzar en una àmplia varietat de receptes, com aquestes:
- Moussaka: plat grec tradicional fet amb capes d’albergínia, carn picada i salsa de tomàquet.
- Albergínies a la parmesana: recepta italiana elaborada amb làmines d’albergínia ruixades amb oli d’oliva i cuinades al forn, cobertes amb formatge parmesà i salsa de tomàquet.
- Bava ganoush: és una espècie de crema espessa d’albergínia rostida, amb tahini, all i llimona, típica de la cuina mediterrània.
- Albergínies farcides: aquest plat es realitza tallant l’albergínia per la meitat i buidant l’interior, que es barreja amb carn picada, ceba, all i espècies. Després es tornen a emplenar les meitats i es cuinen en el forn.
- Curri d’albergínia: plat d’inspiració índia que conté, com a ingredients principals, albergínia, ceba, all, gingebre, espècies i tomàquet.
- Amanida d’albergínia: aquesta amanida mediterrània pot portar albergínia rostida, pebrots, tomàquets, cogombre, olives i formatge feta, entre altres ingredients.
- Rotllo d’albergínia: per a preparar-ho es necessita tallar l’albergínia en rodanxes fines. Després de rostir-les, s’emplenen amb formatge ricotta i espinacs abans d’enrotllar-les i ficar-les al forn.
Aquests són només alguns plats, però l’albergínia es pot usar en moltes altres receptes, com a lasanya vegetariana, sopa d’albergínia, puré de tomàquet i albergínies, o truita d’albergínies, entre altres.
Curiositats sobre l’albergínia
La primera documentació sobre l’albergínia en llengua castellana es troba en el Cancionero de Baena, del segle XV. Al principi, el seu consum no estava molt estès, probablement pel seu aspecte i el seu sabor, lleugerament amarg. Però amb el pas del temps les seves propietats l’han portat a ser com un dels aliments estrella de la dieta mediterrània.
Algunes cultures li atribueixen propietats afrodisíaques, mentre que en països com Itàlia se la considera un símbol de bona sort, per la qual cosa s’utilitza com a amulet per a allunyar el mal d’ull.
