L’espai físic on el Mediterrani i els Pirineus es donen la mà és un indret d’interès, segons l’aplicació d’intel·ligència artificial ChatGPT, per les platges d’aigua cristal·lina, els paisatges de contrastos, els pobles medievals i el llegat artístic de Salvador Dalí. Però molt abans de l’arribada dels turistes a la Costa Brava i del desenvolupament del corrent del surrealisme, l’enclavament geogràfic havia estat testimoni de l’existència d’uns arbres majestuosos que encara avui regalen presència i personalitat a aquest territori: les oliveres argudell.
L’argudell, explica Simon Casanovas, president de la DOP Oli de l’Empordà, a Vadegust, és “un arbre únic que només existeix a la zona de l’Empordà i que és molt diferent de les oliveres que hi ha a Catalunya”. Una distinció que, segons Casanovas, no s’entendria sense la comunió dels factors del clima marcat per la tramuntana, les característiques del sòl i la mà dels pagesos de moltes generacions enrere, que han fet, de les terres empordaneses, “una terra on hi hagi aquesta varietat i no una altra”.
Una particularitat que la Comissió Europea reconeix el 2018 quan aprova la DOP (Denominació d’Origen Protegida) Oli de l’Empordà i el Plec de condicions pel seu desplegament. En el text es menciona que “a nivell genètic” l’argudell no s’assembla a la resta d’oliveres de Catalunya, ja que disposa “d’un coeficient de similitud amb elles inferior a 0.30, sobre un valor 1 per a genotips idèntics”. D’altra banda, l’arbre queda descrit com una planta vigorosa, tendent a la verticalitat, productora de fruits de mida mitjana-petita, de maduració tardana, de rendiment mitjà en oli de 18 a 22 per cent i amb una elevada força de retenció de fruit a les branques.
El reconeixement no impedeix que, en termes numèrics, les xifres no siguin gaire significatives pel conjunt de l’oli català i espanyol que, segons el president Simon Casanovas, “amb prou feines serveix per abastar el mercat domèstic” que sol quedar-se entre Girona i Barcelona. En total, la Denominació d’Origen quantifica amb unes 2.000 hectàrees les oliveres que es troben entre l’Alt i el Baix Empordà. Tot i representar una producció petita i que moltes siguin per consum propi, no s’evita que “una part també s’exporti a l’estranger” i que es valori “l’autenticitat i raresa” del producte.
La transcendència històrica de la varietat autòctona, però, la coneixen bé els qui la continuen cuidant i treballant, com en Robert Salellas, un petit productor i distribuïdor d’oli argudell que desenvolupa les tasques des del municipi de Cantallops, a l’Alt Empordà. El petit tresor daurat el comercialitza sota el segell Can Salellas com un al·legat a la seva família de qui ha après a estimar el producte. “Estan plantades de fa molts anys, i la feina que fem també és una feina per mantenir-les”, assegura Salellas, que al mateix temps es lamenta que molts olivars antics s’estiguin abandonant.
A banda de la tasca agrícola, una altra també imprescindible és la que fan els trulls per transformar el producte en oli, com és el cas del de Cabanes, també a l’Alt Empordà, amb una tradició familiar que supera els 150 anys de premsa d’olives. Pere Ylla, un dels propietaris de l’empresa Trull Ylla, explica que treballen amb l’incentiu de tenir “una varietat autòctona que no es troba enlloc més“. I afegeix: “És l’oli que ens agrada més i el que ens diferencia de la resta del país i de la resta del món”.
El que encara no ha aconseguit la intel·ligència artificial és viure la sensació d’assaborir un entrepà de pa sucat amb tomàquet i una bona dosi d’oli argudell en un dels indrets idíl·lics que descriu. No hem de desestimar-ne les capacitats, però una altra fita que li queda per assolir és transcendir en el temps tal com ho han fet els arbres centenaris i les feines de generacions enrere. Mentrestant, on sí que pot contribuir és en la promoció d’aquells que cuiden el paisatge del Mediterrani, del Pirineu i de la resta d’enclavaments geogràfics, així com de la preservació de les cultures gastronòmiques que s’hi reflecteixen.
