El Windsor és un d’aquells restaurants on només entrar-hi ja es respira tranquil·litat. Situat als baixos d’un edifici d’arquitectura modernista, és un espai ampli de decoració clàssica, sofisticada i elegant, on tot està pensat pel confort dels seus clients. La disposició de les taules en els diferents espais està feta amb una distància que preserva la privacitat de les converses.
Un cop certificada la reserva, el camí cap a la taula està marcat per la lluminositat que entra del jardí interior que es dibuixa al fons i una subtil música de fons. Crida l’atenció el carro de formatges -on hi destaca una bona tria de formatges catalans-, aparcat al passadís a l’espera que li arribi el seu torn en alguna taula. L’harmonia ambiental hi és present, fins i tot quan el restaurant ja està gairebé ple.
Un cop asseguts a taula, comença el ritual d’un equip de sala relativament jove però molt professional que demostra formació i experiència. Per començar una copa de cava, servida de manera impecable, a la temperatura idònia, en una copa Stöltze de tast professional. Tot el parament de taula està perfectament triat. Tot seguit, el cap de sala s’acosta amb les cartes. Des de la seva inauguració l’any 1996 el Windsor ha estat un restaurant que ha ofert als seus clients una cuina catalana d’arrels tradicionals basada en el producte fresc de temporada i que, al llarg dels anys, ha sabut anar actualitzant, aportant-li tocs de modernitat.
Avui la oferta gastronòmica del Windsor està basada en dos menús degustació -el Windsor i el Gran Windsor-, la carta i un menú diari, anomenat Menú Tradicions, que vol recrear la cuina casolana de les llars catalanes dels anys 70, 80 i 90.
El menú Windsor consta de quatre passes i té un cost sense vins de 60 euros. Es pot complementar amb dos maridatges de vins: un anomenat vins Windsor, que consta de tres vins, amb el que el preu del conjunt és de 88 euros; i un anomenat vins Premium, que també consta de tres vins i el preu del conjunt és de 111 euros.
El menú Gran Windsor consta de set passes i té un cost sense vins de 85 euros. Com en el cas del menú Windsor es pot complementar amb els dos maridatges, però ara consten de 4 vins i els preus són de 126 euros i 160 euros respectivament.
El Menú Tradicions, disponible de dilluns a divendres al migdia, consta de tres plats, un entrant, un principal i unes postres i té un preu de 39,90 euros amb la beguda i el cafè inclosos.
La carta és àmplia i està farcida de plats de la temporada en què ens trobem. Cal destacar que el restaurant complementa la seva oferta gastronòmica amb uns menús especials de temporada que, durant un temps determinat, dediquen a un producte o a un plat en especial. Ara mateix tenen el menú dedicat a l’escudella i la carn d’olla. Tots els dimarts i dimecres de les estacions de tardor i hivern, als migdies es pot gaudir d’aquest menú per un preu de 55 euros sense vins. Més endavant arribaran els menús dedicats a la cuina de la caça, la cuina de la tòfona i el del pèsol garrofal.
En la meva visita, el jove i entusiasta xef David Rodríguez, qui ja porta força anys al capdavant dels fogons del Windsor, em va preparar un menú degustació amb una tria de plats que vaig deixar a la seva elecció. L’àpat va començar amb un snack d’aperitiu que constava d’una sardina fumada sobre un llit de salsa romesco. Un plat senzill que ara mateix està de moda a la ciutat, però ben executat i amb un perfecte equilibri entre l’aroma fumada de la sardina i la potencia de la salsa romesco, que vaig acompanyar amb la copa de cava de benvinguda. A continuació em varen servir una garota farcida d’una cremosa parmentier de patata i pèsols garrofals crus. Un gran plat que va servir per conèixer al sommelier de la casa, el Cristian Aragone, qui es va ocupar d’engrandir la meva experiència sensorial en aquest àpat amb una selecció de vins que van maridar perfectament amb cada plat.
El segon plat va ser un carpaccio de carxofa crua amb formatge Reixagó, pinyons i oli de tòfona. Un plat ple de contrastos que el feien deliciós. El moment àlgid de l’àpat el va protagonitzar un arròs cremós del senyoret amb fruits de mar. Un plat de traca i mocador, per recordar. Un fumet molt potent de sabor, ben concentrat li conferia una textura melosa a un arròs en un punt de cocció perfecte. Tres punts d’emulsions diferents -una de tinta de calamar, una d’all i julivert i una d’all i oli de safrà- li van aportar tres contrastos de sabor, mentre que la intensitat gustativa dels fruits de mar, cuinats cadascun individualment ial seu punt òptim, van convertir el plat en memorable. El quart plat va ser una magnífica peça de sobre costella de bou Black Angus cuinat a baixa temperatura, 70ºC, durant 22 hores acompanyada de verduretes ecològiques i regat tot plegat amb la salsa que el bou havia generat durant la seva cocció.
Les primeres postres van ser un cremós de llimona amb caramel de taronja, merenga i crumble, que va resultar molt refrescant i digestiu. El punt i final a aquest sensacional àpat el va posar una de les postres més clàssiques de la casa: el cruixent de xocolata, una versió del tradicional “pa amb oli, xocolata i sal”.
Un magnífic cafè acompanyat d’unes petit fours van cloure una experiència gastronòmica que vaig poder gaudir en 360 graus: en primer lloc, per la cuina amb un producte excel·lent treballat amb una tècnica impecable pel xef; en segon lloc, pels maridatges de vins, triats amb expertesa per un molt bon sommelier; en tercer lloc, pel servei atent, educat, pulcre i professional del personal de sala, que fa entendre, entre altres factors, que li hagin atorgat el Premi Nacional de Gastronomia 2022 al Millor Cap de Sala al seu director, en Joan Junyent. I, finalment, per l’ambient que han sabut crear en un espai tan emblemàtic. Avui dia, el Windsor és un imprescindible de Barcelona.
