Restaurant Bilbao, el bistró del barri barceloní de Gràcia

La difícil situació que es vivia a la Catalunya interior de la postguerra va fer que l’any 1953 la família Valls-Isart decidís deixar la fonda que regentaven als Hostalets de Pierola, a la comarca de l’Anoia, per traslladar-se a Barcelona, a la recerca de noves oportunitats. L’atzar els va portar a adquirir un local situat a la cantonada del carrer Perill amb el carrer Venus, al barri de Gràcia. En aquest local van obrir un bar que van anomenar Bilbao.

El Bilbao va néixer com un bar de barri, on feien servei de cafeteria, begudes i entrepans. Amb el pas dels anys, i ja havent-se produït el relleu generacional, Pere Valls va decidir començar a oferir servei de restaurant. En la primera època com a restaurant, va ser la mare del Pere qui es va posar al capdavant dels fogons, fins que aquest la va substituir i va continuar amb l’estil de cuina tradicional amb la que el Bilbao seduïa a la seva clientela. Una cuina casolana, molt ben elaborada, amb el producte com a estrella dels plats, i sovint inspirada en els consells que el gastrònom i xef de l’Agut d’Avinyó li donava al Pere. A finals dels anys 90 es va incorporar a la cuina del Bilbao el xef Jordi Oliver, qui va fer una bona entesa amb en Pere Valls i va aportar un punt de modernitat i sofisticació als plats, sense trair-ne l’essència.

Interior del restaurant Bilbao, ja reformat | bilbaorestaurante.com
Interior del restaurant Bilbao, ja reformat | bilbaorestaurante.com

Als migdies, els menjadors del Bilbao, el de la planta baixa i l’altell, s’omplien de gom a gom de comensals que volien gaudir d’un dels millors menús que s’oferien a Barcelona, amb una relació qualitat preu imbatible. Als vespres, el Bilbao es convertia en un espai íntim i relaxat, on els més àvids amants de la bona taula hi anaven a fer-se un bon homenatge. Plats com l’escudella amb carn d’olla o el filet de toro no van faltar mai en una carta on també hi destacaven els canelons trufats, els pèsols ofegats amb cansalada i botifarra negra, les múrgoles amb foie gras i tòfona, els ous ferrats amb foie gras i Pedro Ximénez o el cap i pota. Es mereixen un capítol apart la cua de bou cuinada al vi negre i el cabrit al forn ,així com els peixos, en especial el turbot fet amb alls, el lluç d’Orio o el llamàntol a la planxa. En el capítol de postres, va ser molt celebrada la seva tatin de poma caramel·litzada amb calvados. Per acompanyar els plats de la seva carta, el Bilbao comptava amb un molt bon celler, amb una carta de vins que oferia més de cinc-centes referències, sobretot de les denominacions preferides d’en Pere: el Priorat, la Rioja i la Ribera del Duero.

L’any 2018, amb 63 anys de trajectòria al capdavant del Bilbao i sense relleu familiar, en Pere Valls, de 82 anys d’edat, va decidir jubilar-se definitivament posant un punt i apart a la història d’un dels restaurants més emblemàtics de Barcelona. El restaurant Bilbao tancava les seves portes el 31 de maig de 2018. El restaurant va ser traspassat aquell mateix any al grup Miguelitos, que el va reobrir amb el mateix nom després de fer-hi una important reforma, i que ara mateix són els que ofereixen el servei en l’històric establiment del carrer Perill.

Comentaris

    Observador Novembre 21, 2021 | 12:37
    Doncs el nom de "Bistro"- que vol dir "Ràpid" no quadra gens amb un restaurant de cuina elaborada.
    jmes Novembre 22, 2021 | 07:50
    No entenen gaire la nostra llengua, aquests nous propietaris, no.
    Observador Novembre 22, 2021 | 09:54
    A Jmes: El mot "Bistro" (Ràpid) no és català. És rus.
      jmes Novembre 23, 2021 | 08:42
      El nom no hi té res a veure. Parlo i dic que no entenen gaire, ni respecten gaire, la nostra llengua.

Nou comentari