A primera línia de mar de Canet, Les Nenes a la Platja deixa clar només arribar que aquí la paraula guingueta s’ha d’entendre d’una altra manera. La cuina és oberta i permet seguir el moviment dels fogons, els còctels es preparen davant dels comensals i les taules, de fusta massissa i prou separades, conviden a quedar-s’hi sense presses. Tot respira mar, però també a cura pels detalls que allunya l’espai de la típica oferta de platja.
Darrere del projecte hi ha Marta Vila i Adrià Pou, dos joves de Canet que fa onze anys que treballen plegats en la restauració. Abans de baixar fins a la sorra ja havien consolidat Les Nenes al centre del municipi, on destacaven per les tapes gastronòmiques, el producte de proximitat i una cuina que no tenia por de mirar cap a Àsia. L’any passat van fer un pas més i van assumir la licitació de la guingueta, oberta d’abril a setembre i, a més, l’única de la platja del municipi.
“Volíem créixer una mica i saltar a la platja. Aquí l’espai és molt més gran i vam voler que la cuina fos oberta, que es veiés què hi passa”, explica Vila, responsable de la sala, mentre Pou dirigeix els fogons, a Vadegust. La voluntat era, sobretot, trencar l’estigma que sovint acompanya la restauració a peu de sorra. “Hem intentat que sigui una guingueta on es cuini de veritat, que es tingui en compte el producte, es respectin les temporades i es treballi amb productors de la zona”, resumeixen.
La carta ho confirma. Hi ha clàssics inevitables com les patates braves, els seitons en vinagre o el calamar a l’andalusa, però és quan la cuina juga que apareix la personalitat de Les Nenes. L’albergínia escalivada conviu amb l’amanida de tomàquet, la síndria amb anxova o un gaspatxo d’enciam i tomàquet confitat. Les influències asiàtiques entren en plats com el sashimi de bonítol amb ametlla i poma, el tàrtar de tonyina amb arròs i nori o un sorprenent muntadet de steak tartar i anguila fumada.
La fantasia continua als principals, però sense emmascarar la matèria primera: cloïsses amb romesco o al vapor, musclos a l’allet, llobarro amb curri verd i amanida de colinap, mandonguilles amb escamarlans o costella de vedella agredolça. És una carta que viatja, però que sap perfectament d’on surt.
I aquest origen té noms i cognoms. Pou explica que els tomàquets i les albergínies arriben de productors com La Vall de la Murtra, a Sant Pol de Mar, i El Petit Bané, a Vilassar, que els permeten treballar amb varietats fresques i de temporada. El peix prové de la Cooperativa de Blanes i els brots, de Cal Botaire. El pa també té una història al darrere: s’elabora amb farines ecològiques un petit obrador artesanal de Canet, el Forn d’en Txus. I per acabar l’àpat, els gelats arriben de La Gela, amb obrador propi, amb sabors com el festuc.
Aquesta xarxa de petits productors explica bona part del projecte. “Ens agrada cuidar el que fem”, diu Vila. Una filosofia que respon al segell d’slow food que sostenen: saber què es posa al plat, d’on prové i tractar-ho amb respecte. Una manera de treballar que també ha fet que la guingueta atragui públic de fora de Canet i que, durant els mesos de temporada, doni una nova vida a aquesta part de la platja.
Potser aquesta és la millor manera d’entendre Les Nenes a la Platja. No es tracta d’haver traslladat simplement un restaurant fins al mar, sinó d’haver portat fins a la sorra una manera d’entendre la restauració. Cuinar sense presses, arriscar-se només quan té sentit i deixar que el producte continuï sent reconeixible. Amb els peus gairebé a la sorra, una copa a la taula i la cuina treballant a la vista, aquí la platja també es pot assaborir.
