Hi ha restaurants que neixen d’una idea molt clara i d’altres que neixen de la necessitat. La Nova Barretina pertany a la segona categoria, però amb els anys ha acabat construint una identitat molt definida. Al darrere hi ha Eric Figuerola i Maria González, mare i fill, que fa més d’una dècada que treballen colze a colze per tirar endavant un projecte que combina cuina de producte, tracte proper i una manera molt particular d’entendre el vi.
La història comença lluny de Sabadell, en un context molt diferent. Maria González gestionava un restaurant vinculat a una estació d’esquí, un negoci fortament marcat per l’estacionalitat. “Entre setmana no hi havia pràcticament gent i això la cremava molt”, explica Eric Figuerola. La intensitat dels caps de setmana no compensava els dies buits, i la situació es va fer insostenible.
La decisió va ser radical: tancar i començar de zero.
“No va ser un procés llarg. Vam baixar cap aquí i pràcticament d’un dia per l’altre vam trobar el local i ens hi vam llençar”, recorda Eric Figuerola. D’aquell impuls en va néixer La Nova Barretina, un nom que ja apuntava a una voluntat de continuïtat amb una mirada renovada.
Avui, 13 anys després, el restaurant és una realitat consolidada dins el teixit gastronòmic de Sabadell.
Una vida dedicada a la restauració
Per entendre La Nova Barretina cal entendre la trajectòria de Maria González. La seva relació amb la restauració no és circumstancial, sinó estructural. Ha gestionat negocis a diferents punts del territori —Barcelona, la Cerdanya o el mateix Sabadell— i sempre amb una mateixa actitud: la d’algú que no para quiet.
“Quan un projecte deixava de funcionar o s’esgotava, en buscava un altre. Sempre ha estat així”, explica Eric Figuerola.
Aquesta experiència acumulada és el que sosté bona part del projecte actual. Maria González lidera la cuina amb una manera de fer basada en la intuïció, l’ofici i el respecte pel producte. A sala, Eric Figuerola aporta una visió contemporània, especialment en tot el que té a veure amb el vi.
El restaurant funciona amb un equip reduït, d’entre set i vuit persones segons l’època de l’any, cosa que permet mantenir una estructura àgil i un tracte molt directe amb el client. Aquesta dimensió humana és, de fet, una de les claus del seu èxit.
“Intentem que la gent se senti com a casa, que hi hagi proximitat i confiança”, resumeix Eric Figuerola.
Cuina de mínima intervenció
La proposta gastronòmica de La Nova Barretina no busca artificis. La base és clara: producte i respecte. “Intentem tocar-lo el mínim possible”, diu Eric Figuerola. Aquesta filosofia es tradueix en una cuina que evita complicacions innecessàries i posa el focus en el sabor.
La carn és, probablement, el gran eix de la carta. És el que més demanen els clients i el que millor defineix l’estil del restaurant. Però no és l’únic. Hi ha plats que han anat consolidant-se com a imprescindibles amb el pas del temps.
Entre ells, destaca la cua de bou, o el pop, unes elaboracións que sintetitzant bé l’essència de la casa: temps, tècnica i intensitat. Una proposta que connecta amb aquesta idea de mínima intervenció i que permet al client acabar de donar el punt a la carn al seu gust.
No hi ha voluntat de seguir modes ni de reinventar constantment la carta. L’objectiu és un altre: fer-ho bé i ser coherents amb una manera de treballar.
Vi sense carta: una aposta arriscada que funciona
Si hi ha un element que realment diferencia La Nova Barretina és la seva relació amb el vi. En un moment en què la majoria de restaurants aposten per cartes extensíssimes, Eric Figuerola ha optat per eliminar-la.
“Mai m’ha agradat treballar amb carta de vins”, afirma. La seva aposta passa per la recomanació directa, per la conversa amb el client i per la capacitat d’adaptar-se a cada taula.
Aquesta decisió té avantatges, però també reptes. Hi ha clients que, sobretot en la primera visita, se senten més còmodes consultant una carta. Però amb el temps, la dinàmica canvia.
“Quan tornen, ja confien més. Ja no necessiten veure una carta perquè saben que els proposaré alguna cosa que encaixi amb ells.”
El fons de la qüestió és evitar que el vi es triï només per preu o per reconeixement de marca. Sense carta, el procés és més obert i, en certa manera, més honest.
Per sostenir aquest model, cal una base sòlida: una vinoteca àmplia i diversa. La de La Nova Barretina inclou referències de diferents parts del món —França, Itàlia, Alemanya, Portugal, Argentina, Austràlia o Califòrnia, entre d’altres— i combina vins coneguts amb altres menys evidents.
És una selecció pensada no només per acompanyar el menjar, sinó també per generar conversa i descoberta.
Mirant endavant sense perdre l’essència
Després de tretze anys, La Nova Barretina es troba en un moment de maduresa, però això no vol dir immobilisme. Eric Figuerola i Maria González tenen clar que el projecte encara pot créixer.
Els plans de futur passen per ampliar l’espai i diversificar l’oferta. Volen crear sales privades, pensades tant per a àpats íntims com per a reunions d’empresa o tastos de vins. També estudien ampliar la vinoteca i generar nous formats d’experiència al voltant del vi.
“La idea és que la gent pugui gaudir encara més del vi, amb espais més pensats per això”, explica Eric Figuerola.
Aquest creixement, però, no implica renunciar a l’essència. El tracte proper, la dimensió familiar i la cuina de producte continuaran sent el centre del projecte.
Al capdavall, La Nova Barretina no és només un restaurant. És la continuació d’una manera d’entendre l’hostaleria, la que ha defensat sempre Maria González: treball constant, capacitat d’adaptació i una energia que no s’esgota.
“Si algun dia no puc estar a sala, aniré a cuina”, diu Eric Figuerola. No sona com un pla B, sinó com una declaració d’intencions.
Perquè, en el fons, tot gira al voltant del mateix: seguir fent allò que saben fer, cada dia, sense artificis.
