Quan un s’endinsa per primer cop en el municipi de Darnius (Alt Empordà) queda sorprès per la noblesa dels boscos d’alzina i la robusta arquitectura que explica part del seu passat com a guspira de la indústria surotapera del país. Arribar a la Plaça Major és preceptiu per contemplar els vint plataners abraçats ballant sardanes en un quadrat perfecte dins les llambordes gris pedra i marró terrós que les protegeixen. El portal de l’antiga muralla i el batec constant del campanar marquen el lloc idoni per a fer el vermut o enforquillar el gust del territori.
L’espai és l’enclavament de la vida veïnal, el punt on radiquen els caminars de la gent. La façana més emblemàtica i impactant de la plaça es deu al socis i sòcies d’una de les entitats culturals més antigues de la demarcació, no a l’Ajuntament o un particular privat. La Societat Cultural i Recreativa la Concòrdia de Darnius enguany celebra el seu 175 aniversari una fita que ha merescut fa poques setmanes, coincidint amb el Dia de l’Associacionisme Cultural, el diploma de reconeixement que atorga el Departament de Cultura de la Generalitat a les entitats més longeves de Catalunya.
Coincidint amb l’aniversari, la societat la Concòrdia ha renovat l’equip de persones que gestiona i explota el servei del bar del local modernista que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i del cor de molts empordanesos. “Estic content i orgullós de portar aquesta activitat gràcies a la junta de l’associació, a l’Ajuntament i al poble de Darnius, i de fer-ho en un lloc tan emblemàtic”, explica en Llorenç Serra, el nou responsable del local, mentre fa els darrers preparatius per començar el servei de dinars.
Són les dotze del migdia, fa una mica de calor de principis de juliol quan la terrassa es va emplenant de gent que arriba per fer el toc. El president de l’associació, Josep Perxés, s’asseu a una de les taules de marbre, d’aquelles d’abans amb peus de ferro, i amb la mateixa robustesa que el mobiliari parla dels “esmorzars de forquilla, els guisats i els plats de carn a la brasa” que se serveixen. Ell acaba de lligar la programació cultural per les properes setmanes i l’acte de celebració del 175è aniversari que tindrà lloc el 23 d’agost; el cartell fa dies que circula, però falta acabar de lligar una bustiada per les cases.
El passat i el futur d’un símbol
Dins el local, tot podria formar part d’un museu. El sostre infinit, les obertures enrajolades, el rellotge de fusta vigilant la barra, el “1850” pintat al pany de paret central acompanyat de la paraula “fundació”, la fusta treballada a mà de l’entrada, l’escala que puja al teatre, les imatges en blanc i negre penjades de la mútua local mostrant el preludi del sistema d’assistència sanitària universal que arribaria anys més tard. És la representació del pas de la gent per la història.
La Concòrdia de Darnius és també el monument amb més vida del poble. Són els cafeters del matí, els lectors de diaris, el que fan el vermut, els que queden sense dir el lloc, els que criden gols al futbolí, els forasters que passegen, els que hi van el 15 d’agost per la festa, el que són de cantar “truc” si tenen un tres, els que fan la botifarra a la taula rodona, els de la Quina de Nadal, els que miren el futbol, els que volen entaular-se i els de l’últim trago del dia. És un racó icònic del país que val la pena visitar i, ara que ha canviat de mans, també per entaular-s’hi a fer un mos.
2 
