“Tot va néixer de la unió de dues famílies pageses l’any setanta”, explica Albert Rigat, propietari de la Fonda Rigà. Van decidir que fruit del seu amor construirien un restaurant a Tregurà (Ripollès), i ho van aconseguir gràcies al mecenatge d’un amic constructor del poble: “Al principi l’hotel i el restaurant van començar d’una manera molt tímida, amb cinc habitacions de banys compartits i una carta senzilla”, afegeix.
Actualment, el restaurant ha patit grans transformacions, i tant la decoració interior com l’estructura estan fetes i pensades amb gust i delicadesa. Grans finestrals que deixen el local com suspès a l’aire, que fonen els comensals amb els arbres, el cel i la natura. Des de les taules d’aquest gran mirador et converteixes en un observador únic del lloc, que és un d’aquests racons privilegiats de Catalunya on sembla que la petjada humana encara no ha furgat en el firmament, i on el fred vol llar de foc i llenya.
A banda de l’entorn idíl·lic, el restaurant també és un lloc on es menja bé de debò. La cuina tradicional és l’ànima de la carta, però l’expertesa gastronòmica dels germans (formats a l’escola d’hostaleria de Girona) transforma el caliu dels fogons de tota la vida en uns plats a l’altura dels restaurants de cuina d’avantguarda. L’ànec amb peres i l’espatlla de xai al forn són els clàssics de la fonda, els plats que feia la mare i on la recepta ha quedat com un llegat familiar. “També ho són els canelons. Són plats que es fan des de fa cinquanta anys i que es preserven perquè són el reconeixement d’allò que es fa bé”, diu Rigat, a Vadegust.
La senzillesa dels fogons de tota la vida es combina amb productes de qualitat, que vetllen per ser de la màxima proximitat. “Treballem amb allò que podem aconseguir a la Vall, però també ens cal comprar altres productes d’altres parts del territori, perquè la producció de Camprodon no ho pot oferir tot”, detalla Rigat, que posa èmfasi en el fet que a la muntanya sí que fan patates i carn, però potser no són productors de fruita. Ara, de fet, a la carta ja han pogut introduir vins d’alçada, perquè el canvi climàtic també està transformant els hàbits productius del territori.
“Tenim un restaurant que ofereix allò que la gent busca a la muntanya: un menjar de fonda, de fogons, de plats calents i bons guisats”, diu Rigat, recordant que tradició no es sinónim de menjar sense classe, poc elaborat i amb una presentació bàsica. De fet, el restaurant cuida cada detall de la carta i no hi ha cap plat que deixi indiferent i on la seva presentació no convidi a fotografiar-lo, abans de sucar-hi pa.
“Ser un reclam perquè la gent conegui Camprodon també és un orgull”, afirma, content. Hi ha gent que s’apropa a la Vall només per anar a menjar al restaurant i que, de retruc, descobreix el territori, els seus productors i l’essència ripolletenca.
