Josep, Jordi i Joan Roca -propietaris del triestrellat Celler de Can Roca, a Girona- han explicat al programa ‘Erguidos frente a todo’, de Telecinco, com es van sentir en el moment que es van veure obligats a tancar el seu restaurant en el moment més dur de la pandèmia de la Covid-19. “Va ser com un dol, com una absència, una pèrdua. Una sensació que té a veure amb la incredulitat, amb la ira, amb una certa idea de desesperació però, sobretot, també et ve al cap la idea de la responsabilitat, que s’ha de fer i s’ha d’acceptar”, explicava Josep. “Estàvem sobrepassats”, confessava Jordi. “La sensació és terrible”, declarava Joan.
Josep Roca assegurava que la setmana d’abans de tancar el restaurant van viure “un dels serveis més incòmodes”, ja que hi havia “un ambient d’inseguretat i d’alarma”. De fet, assegura que va deixar de donar la mà als clients i que aquella setmana ja hi havia gent de l’equip que anava amb mascareta, i hi havia clients que es veien “espantats i sorpresos”. “Els vaig dir als meus germans que havíem de tancar el restaurant, i em van mirar com si estigúes boig, però jo tenia clar que havíem de tancar”, recordava un dels propietaris.
Per la seva banda, Jordi Roca assenyalava que quan el seu germà els va parlar d’aquesta manera tan “clara i sincera, va ser un moment de por, de pensar que això anava de debò”. I l’altre dels germans, Jordi Roca, confessava: “La sensació és terrible, quan saps que no obriràs l’endemà, ni l’altre, i com a mínim durant un mes, i t’enfrontes a una incertesa absoluta”. “Les dues últimes setmanes de març vaig estar bloquejat, sense saber què fer ni què dir, i els mitjans ens buscaven, com a referents d’un sector molt tocat”, reconeixia amb pena.
“Estàvem sobrepassats, no sabíem què fer amb tot el nostre equip de 150 persones”, confessava Jordi Roca. “Te n’adones que no té cap sentit el teu ofici. No només te sents vulnerable sinó que et sents absolutament prescindible”, lamentava Josep. “En un restaurant com el Celler de Can Roca en el que tenim 11 mesos de previsió i reserves, quan tanques, és molt complicat tot”, deia, alhora que reconeixia que “vam trobar una gran comprensió de la gent”.
Els germans Roca van voler que en tot moment regnés la calma i que els seus treballadors estiguessin tranquils. “Volíem fer qualsevol cosa per a tirar endavant”, explica Jordi. Josep assegurava que l’important era que sabessin que anaven a “cobrar el mateix” durant aquests mesos en què estigués tancat el restaurant.
Qui també va viure aquest procés amb molt de sofriment va ser Montserrat, la mare dels germans Roca: “Estàvem sols en el restaurant, sense poder obrir i mirant la televisió. Em desesperava (…) Va ser horrorós, jo només pensava en els meus fills i en com sortirien d’això”, declarava.
