Hi ha cuiners que passen la vida buscant una identitat culinària. D’altres, en canvi, la tenen clara des del primer dia. Dídac Barroso forma part d’aquest segon grup. Des dels inicis de la seva trajectòria professional va tenir clar que el seu camí passava per la cuina catalana, no per tendències efímeres ni per seguir modes gastronòmiques. Aquesta convicció l’ha acompanyat durant tota la seva carrera i és avui el fil conductor del Restaurant Boira, el projecte que lidera a Sant Feliu de Codines.
La seva trajectòria no és fruit de la improvisació. Barroso va començar treballant en diferents establiments on va poder aprofundir en una cuina arrelada al territori, passant per restaurants com la Fonda Xesc, El l’Ó o el Robert de Nola, assumint responsabilitats des de molt jove. El pas pels fogons de diversos cuiners i la rapidesa amb què va arribar a ocupar càrrecs de cap de cuina li van proporcionar una experiència que, amb el temps, acabaria desembocant en un projecte propi.
Aquest primer projecte va ser el Restaurant Boira de Vic, un establiment que va néixer mentre el cuiner residia a la capital d’Osona. El nom no responia a cap homenatge concret, sinó a la voluntat de trobar una denominació senzilla, evocadora i estretament vinculada al paisatge d’una ciutat on la boira forma part de la vida quotidiana. Aquell restaurant va servir per començar a construir una identitat pròpia, però també per descobrir una altra branca del negoci gastronòmic: el càtering.
De la cuina del restaurant als grans esdeveniments
Cap al 2019, l’equip va començar a organitzar els primers serveis de càtering. El que inicialment havia de ser una activitat complementària es va anar convertint en una línia de negoci cada vegada més important. L’arribada de la pandèmia ho va canviar tot. Amb el restaurant obligat a abaixar la persiana, els càterings es van convertir en la principal via per mantenir l’activitat, adaptant-se a les limitacions del moment i buscant fórmules per continuar treballant.
Finalment, el restaurant de Vic va tancar definitivament, mentre que el projecte de càtering va continuar creixent durant els anys següents. Aquesta etapa va permetre consolidar una cartera de clients i adquirir experiència en un sector que avui continua sent una peça fonamental del negoci.
Amb el temps, però, Barroso va sentir la necessitat de tornar més a prop de casa. Va començar a buscar oportunitats a la zona de Caldes de Montbui i Sant Feliu de Codines fins que va aparèixer el local que avui ocupa el Restaurant Boira. Més enllà de la sala o de la ubicació, el que realment el va convèncer va ser la cuina, un espai ampli que permet treballar tant el servei diari del restaurant com els grans esdeveniments del càtering.
Aquesta doble funció és, precisament, un dels punts forts del projecte. Per al cuiner, disposar d’un restaurant físic transmet confiança als clients que contracten un càtering. És un espai que poden visitar, on poden conèixer l’equip i, sobretot, tastar una cuina que després acabarà arribant als seus casaments, celebracions o esdeveniments d’empresa.
L’aterratge a Sant Feliu de Codines també ha estat més fàcil gràcies al vincle familiar amb el municipi. La seva mare hi ha treballat durant dècades (just a l’escola davant de l’actual restaurant) i el seu germà hi resideix, fet que ha facilitat una integració ràpida en la vida local. Des de la seva obertura, l’11 de març d’aquest any, la resposta del públic ha estat molt positiva.
Una cuina catalana sense artificis
El Restaurant Boira neix amb una idea molt definida. Barroso assegura que no ha calgut modificar el concepte inicial per adaptar-se al mercat perquè la proposta ja estava pensada des del primer moment. La carta es va dissenyar amb l’objectiu de ser controlable durant els primers mesos de funcionament, cosa que permet consolidar els processos abans d’incorporar noves elaboracions.
La base continua sent la cuina catalana, complementada amb el protagonisme que aporta la brasa, aprofitant les instal·lacions del restaurant. Sense voler competir en sofisticació, el Boira busca reivindicar una cuina ben executada, basada en bones matèries primeres i en elaboracions reconeixibles.
Durant els dies feiners ofereixen un menú que ha superat les expectatives inicials, mentre que la carta està pensada perquè pugui adaptar-se a diferents pressupostos. L’objectiu és que qualsevol client hi trobi una proposta adequada, tant si busca un dinar informal com una experiència gastronòmica més completa.
Un dels aspectes que més defensa el cuiner és el compromís amb el producte de proximitat. Però ho fa des d’una perspectiva pràctica, fugint dels discursos buits. Per a Barroso, comprar de proximitat no és una etiqueta comercial sinó una manera de treballar.
Per això les verdures arriben de productors de la zona de Caldes de Montbui, la carn prové de ramaders propers, els formatges són majoritàriament catalans i la selecció de proveïdors respon més a la confiança i al coneixement personal que no pas al màrqueting. Fins i tot explica, mig en broma, una anècdota amb un distribuïdor que li oferia “vedella nacional”. Per a molts aquest terme fa referència a qualsevol producte de l’Estat, però ell ho té clar: si parla de proximitat, per a ell la vedella nacional és la catalana.
Aquesta mateixa filosofia també es trasllada a la carta, que evoluciona amb les estacions sense necessitat de reinventar-la completament. Les guarnicions canvien segons el moment de l’any mentre els plats principals mantenen la seva identitat. És una manera intel·ligent de treballar la temporalitat sense alterar l’essència de la carta.
Un projecte que mira al futur sense perdre l’essència
En una època en què l’hostaleria continua patint dificultats per retenir talent, el Restaurant Boira també ha decidit marcar diferències en la gestió de l’equip. El restaurant tanca dos dies i mig a la setmana, una decisió que respon a la voluntat d’oferir unes condicions laborals més sostenibles. Barroso considera que el model tradicional de jornades maratonianes ha quedat enrere i que la restauració necessita adaptar-se als nous temps si vol continuar atraient professionals.
L’horari actual concentra l’activitat entre dimecres i diumenge, amb servei de migdia i les nits de divendres i dissabte, una organització que permet compatibilitzar la qualitat del servei amb una millor conciliació.
La proposta gastronòmica també continua evolucionant. L’equip ja treballa en una segona carta que farà un pas més en l’ambició culinària del restaurant, una evolució que es farà de manera progressiva i sempre mantenint el control sobre el producte i els processos.
Quan se li pregunta on s’imagina d’aquí a cinc o deu anys, la resposta és tan senzilla com coherent amb tota la seva trajectòria: es veu exactament on és ara, però amb el Restaurant Boira plenament consolidat i el servei de càtering funcionant al màxim nivell.
És una resposta que resumeix perfectament la seva manera d’entendre la gastronomia. Sense grans discursos, sense presses i sense voler córrer més del compte. Només amb la voluntat de continuar cuinant una cuina catalana honesta, arrelada al territori i construïda des del respecte pel producte, pels productors i pels clients.
En un moment en què molts restaurants busquen diferenciar-se a través de la sorpresa o l’espectacle, el Boira reivindica una idea molt més senzilla, però també més difícil d’aconseguir: fer bé les coses de sempre. I, sovint, és precisament aquesta autenticitat la que acaba deixant més empremta.
