A la carretera solitària que serpenteja per la muntanya, entre el silenci de l’Alta Garrotxa i a pocs quilòmetres de Beget, s’hi troba Can Po (Rocabruna), un restaurant amb ànima d’hostal antic. Ramon Sala, cuiner format a l’escola Hofmann i propietari del negoci, hi porta més de trenta anys al capdavant, tot i que fa molt més temps que n’és part: “És un negoci familiar de més de 50 anys. De fet, ja tinc llibres de 1900 on se’n parla. Sempre ha anat passant d’una generació a una altra… però amb mi s’acaba. El llinatge no continuarà”, afirma, en declaracions a Vadegust, amb una barreja de serenitat i nostàlgia.
Situat en una casa de pedra del 1700, declarada patrimoni familiar, Can Po és molt més que un restaurant: és una finestra a un temps que s’esvaeix. Tal com deia Cèsar August Torras al seu llibre Pirineu català: guia itinerari de la comarca de Camprodon el 1902, “l’hostal Can Po o Can Carlí és molt recomanable”.
L’espai, amb una estètica de boutique francesa, però caliu de fonda de muntanya, ofereix una experiència gastronòmica singular. Taules de fusta, mobiliari restaurat i llums tènues fan del menjador un lloc acollidor, d’aquells on entres fugint del fred i t’hi quedaries hores. “Mai he volgut fer massa coses innovadores”, diu Sala, que afegeix: “Sempre mantenim el mateix, perquè no sabem fer-ho d’una altra manera. Malgrat que hem estat una mica més avançats que els restaurants del voltant, però sense perdre l’essència”.
La carta també és fidel a aquest esperit: plats clàssics de la cuina casolana catalana executats amb una finor inesperada. Hi trobes des d’una sopa de galets o un caneló de carn gratinat, fins a combinacions sorprenents com un carpaccio de gamba amb ceps que es desfà a cada mossegada o una amanida amb papaia i fruites de temporada. Tot està tractat amb una cura i un paladar exquisit, que es nota en cada detall.
“Nosaltres només obrim els caps de setmana, dissabte i diumenge, i els ponts i festius”, explica Sala. Reafirmant que “és el que podem assumir” i sempre els ha funcionat. El local, que havia estat un hostal de pas, conserva encara aquell esperit d’abric per al viatger, però amb un toc refinat que enamora tant a locals com a excursionistes encuriosits.
Si encara no has tingut l’oportunitat de deixar-t’hi caure, afanya’t. Perquè tard o d’hora aquest local tancarà una etapa. Una etapa marcada per la coherència, la qualitat i l’amor per una cuina sense artificis. Can Po és molt més que un restaurant: ha estat una llar per a qui hi passava durant anys, forma part de la memòria viva de la Garrotxa, i deixa empremta en les noves maneres d’entendre l’hostaleria i connectar amb el territori.
1 
