Enfilat entre valls profundes i cims del Prepirineu encara esquitxats de neu primaveral, en el municipi d’Alinyà, el restaurant Cal Celso resisteix com un testimoni viu d’una manera d’entendre la cuina que avui és cada cop més escassa. En aquest petit poble de muntanya, on el paisatge marca el ritme de la vida, l’establiment s’ha consolidat com un punt de trobada imprescindible tant per als veïns com per als visitants que arriben atrets per la natura i la gastronomia.
Ubicat dins el municipi de Fígols i Alinyà, un territori que s’estén entre el riu Segre i la serra del Port del Comte, Cal Celso forma part indissociable del paisatge humà de la zona. No és només un restaurant: és un refugi després d’una excursió, una parada obligada després d’una ruta en bicicleta o, simplement, un lloc on retrobar-se amb la cuina de sempre.
A punt de complir un segle d’història, el restaurant manté intacta la seva essència familiar. Fundat pels avis de l’actual propietària, Montse Grau, avui és ella, juntament amb el seus dos germans, qui continua al capdavant del negoci. “Gairebé fa 100 anys que el portem la família, i nosaltres seguim fent el menú de tota la vida”, explica, a Vadegust. Una filosofia que es tradueix en plats de muntanya com el trinxat, l’escudella o els guisats, elaborats amb paciència i fidelitat a la tradició.
El secret rau en el “xup-xup”, aquell foc lent que defineix la cuina casolana. “Abans l’olla s’encenia a primera hora i no es parava de remenar fins al migdia. Aquesta essència és la que intentem mantenir”, assegura Grau. En un context gastronòmic dominat per la immediatesa, Cal Celso reivindica el temps com a ingredient essencial, amb racions generoses i sabors intensos que evoquen els àpats familiars.
La carta és un reflex clar d’aquesta identitat. Entre els primers plats hi destaquen propostes com el poti-poti amb bacallà esqueixat, els canelons amb beixamel o salsa de ceps, els cargols a la llauna o les faves a la catalana. També hi tenen protagonisme plats com els cigrons amb bacallà, els pèsols negres amb cansalada i botifarra negra o diverses torrades amb escalivada, anxoves o formatge de cabra. El timbal de patata amb bolets i crema de ceps és una de les opcions més celebrades, segons comenta Grau.
Pel que fa als segons, la cuina de muntanya s’imposa amb contundència: cua de bou, galta de vedella o pollastre de pagès amb prunes comparteixen protagonisme amb les carns a la brasa, on no falten el xai, el conill o la botifarra. També s’hi poden trobar plats com el magret d’ànec, el bistec de vedella o opcions de peix com el bacallà al forn o els calamars a la planxa. Tot plegat, dins d’un menú complet que inclou postres, pa, vi i beguda, i que manté una relació qualitat-preu difícil de trobar en altres entorns.
Els esmorzars de forquilla són un altre dels grans atractius. Plats com el cap i pota de corder, cada vegada més difícils de trobar, atrauen comensals d’arreu, així com el trinxat de muntanya o l’escudella barrejada. “Ve molta gent només per esmorzar aquests plats, perquè són difícils de trobar i es valoren molt”, explica la propietària a aquest diari.
A Cal Celso, a més, es treballa amb productes de proximitat. Fent de la seva cuina, una cuina arrelada al territori. Una experiència gastronòmica que connecta amb la terra i amb la memòria. Després de gairebé cent anys d’història i milers de clients, continua sent un lloc on la tradició no és una moda, sinó la identitat de la casa.
