Poques persones a Catalunya poden imaginar-se tancar l’any sense menjar dotze grans de raïm, tot i que n’hi ha alguns que acaben les Campanades amb les galtes plenes d’aquesta fruita. La promesa que acompanya la tradició d’aquest dia tan esperat és envejable: sort i prosperitat pels dotze mesos de l’any següent a tot aquell qui menja el raïm.
Tot i que sembla que aquest costum porta a les nostres vides des dels principis dels temps, es veu que la tradició de menjar raïm el dia de Cap d’Any no és tan vella com ens imaginem. De fet, diuen que es va instaurar al nostre territori perquè l’any 1909 a Vinalopó (Alacant) va haver-hi una collita extraordinària de raïm. Els viticultors van utilitzar aquest excedent per promoure la campanya de la fortuna, assegurant que tots aquells que celebressin l’entrada d’any amb grans de raïm tindrien sort.
Pel simple objectiu de treure profit de l’excedent, el raïm s’ha convertit en un dels protagonistes de la benvinguda a l’any nou, i una de les principals zones productores de la varietat que es consumeix per aquestes dates és la Vall de Vinalopó (Novelda, La Romana i Agos).
Aquest raïm de Vinalopó es diferencia dels altres perquè té la pell més fina gràcies al seu embalatge i a la protecció que ofereix la bossa durant el seu creixement. La major part del raïm que es menja els últims segons de l’any és de la varietat Aledo, la varietat més tardana del raïm amb DOP del Vinalopó. A més, és l’única varietat que es cull al desembre i fins a mitjans de gener en tot l’hemisferi nord.
La principal característica que distingeix el raïm de Vinalopó de la resta és el seu procés de maduració. A diferència del raïm de taula, aquesta varietat creix protegida per una bossa de paper, que durant seixanta dies el manté protegit dels canvis climàtics, pluja, vent, gebrada i sol. Aquesta particular manera de producció provoca que els grans de raïm comptin amb una pell fina, ja que no s’han d’enfortir davant les inclemències externes. Alhora, la bossa també assegura que la pell dels grans sigui uniforme i de color daurat.
Sigui com sigui, el raïm és un dels productes per excel·lència i un dels protagonistes dels vídeos que es graven durant la benvinguda a l’any nou. Hi ha els qui han de pelar-lo i treure-li les llavors abans de les campanades; aquells que acumulen els grans de raïm a les galtes perquè no tenen temps d’empassar-se’ls; els que fan crec-crec mentre intenten trencar els pinyols, i els que quan ha entrat l’any segueixen sense acabar-se els dotze grans.
