De l’arròs amb col i fesols del Delta a la girella del Pirineu, passant per la sopa de farigola, el vi amb mel, el gall del Penedès amb fruita seca o els fideus amb gambes i sèpia de la costa. Receptes i paisatges diversos, però un mateix fil conductor: la saviesa culinària de les àvies. Així es va presentar Gastrosàvies, un projecte que recorre Catalunya de punta a punta -de la Cerdanya a les Terres de l’Ebre, del Camp de Tarragona al Penedès- amb l’objectiu de preservar un patrimoni gastronòmic que, fins fa poc, només es transmetia de boca en boca i de cassola en cassola.
Plats humils i contundents com la sopa torrada amb pilotes, el pollastre amb poma o el costelló amb castanyes conviuen amb elaboracions festives com les orelletes o amanides tan arrelades com l’escarola amb romesco. Receptes que expliquen un territori, una manera de viure i una forma d’entendre la cuina.
El 2026 és clau per a la projecció pública del projecte, tal com expliquen des de la Fundació Alícia a Vadegust. L’objectiu és crear “una mena de repositori digital” que agrupi fins a 400 receptes, filtrades pel seu interès i contextualitzades territorialment. “La idea és que aquest repositori plasmi les varietats que hi ha sobre una mateixa recepta i que serveixi de mapa gastronòmic del país”, detalla Adriana Gàlvez, coordinadora del projecte a la Fundació Alícia, tot deixant clar que encara no se’n coneix el format definitiu.
Es vol crear un arxiu viu que trenqui tòpics i parli de la memòria gastronòmica del país: “La cuina tradicional catalana no ha de ser entesa com una cuina feixuga o antiquada. Són receptes adaptables a les necessitats actuals, però que han de mantenir el seu llegat”.
Aquest projecte va néixer en el marc del reconeixement de Catalunya com a Regió Mundial de la Gastronomia 2025, amb l’objectiu clar de salvar de l’oblit la cuina tradicional catalana. “Havíem pensat com podíem posar en valor totes aquestes receptes que tenien les àvies i que, si no fèiem res, quan elles ja no hi fossin, desapareixerien”, explica Joan Gòdia, director general d’Empreses Agroalimentàries, Qualitat i Gastronomia, a Vadegust. D’aquí va sorgir el nom: un joc entre “àvies” i “saviesa” que va acabar donant forma a aquesta, impulsada pel Departament d’Agricultura i amb el suport de la Fundació Alícia.
“L’any passat vam assolir l’objectiu de recollir prop de 400 gastrosàvies i ara el repte és crear un gran repositori amb totes aquestes receptes”. El 2026 és, per tant, l’any en què anirem publicant les receptes, un cop filtrades pel seu interès. De fet, “ja n’hi ha algunes que comencen a veure’s a les xarxes socials, donant a conèixer tant les receptes com les seves protagonistes”, explica Gòdia.
Actualment, el projecte ha adquirit entitat pròpia. Tant és així que, segons el director general, “l’èxit total de la iniciativa” ha fet evident la necessitat de potenciar-la i garantir-ne la continuïtat. “A les àvies aquest reconeixement els ha fet molta il·lusió, i per això el volem continuar potenciant”, assegura. Més enllà de la cuina, Gastrosàvies reivindica el paper de les dones grans com a custòdies d’un sistema alimentari basat en el producte de proximitat, l’aprofitament i el respecte pel territori. Un projecte que és també un embat contra les presses, els ultraprocessats i el menjar porqueria.
“A través d’aquestes receptes volem potenciar la cuina del país, evitar que desaparegui aquest patrimoni alimentari i retre homenatge a les gastrosàvies. Molts cuiners reconeixen que algunes d’aquestes receptes són molt interessants i les volem incorporar com a part viva de la cuina catalana”, clou el director general.
