No sé si heu utilitzat la intel·ligència artificial per cuinar, ja sigui en l’àmbit domèstic com en el professional. Però és molt divertida. En absolut rigorosa, perquè és capaç d’oferir-te una idea brillant (sempre copiada) al costat d’una barbaritat gastronòmica. Conec pretesos professionals que li han demanat el càlcul del consum de vi per un esdeveniment i han fet el ridícul, perquè han oblidat el factor humà, que tots els humans tenim present. Si fas una pregunta estúpida a la intel·ligència artificial, la resposta serà estúpida, com tu.
Però a l’Open AI li podem fer preguntes culinàries intel·ligents, si és que ho som. Una línia molt interessant és la recerca d’harmonies noves entre productes. En aquest aspecte és insuperable. Estalvia les hores dedicades a consultar llibres o a escodrinyar la pròpia memòria gustativa. També permet, en les seves versions de creació d’imatges, imaginar la presentació d’un plat sense malmetre els ingredients amb proves. M’ha estat molt útil en l’àmbit professional per transmetre el meu plat imaginat. També és la millor eina professional per fer fitxes de producció, escandalls de plats o cercar totes les variants possibles d’una recepta clàssica.
En l’àmbit domèstic, el futur més potent que li veig és en la gestió de compres i gestió de recursos. Una proposta que funciona: demaneu-li quins plats podeu cuinar amb els minses ingredients que us quedin al rebost. De ben segur, us proposarà un ventall de receptes que, encara que coneguéssiu, no recordàveu. I podreu aprofitar tot el que teniu. O, en el cas invers, proposeu una línia de menús setmanal, segons gustos, preferències, al·lèrgies, fílies i fòbies. Serà capaç de generar una llista de la compra precisa i meticulosa sense cap error. Les aplicacions de les targetes client d’alguns comerços d’alimentació ja permeten fer aquestes llistes combinant preferències, històric i ofertes. La paraula històric és clau per entendre el funcionament: entenc que, basada en recerca de dades i amb una arquitectura mental que recorda el text predictiu, mai serà capaç de fer cap proposta disruptiva. Amb la generalització del seu ús i abús, aquest biaix no humà ens porta inevitablement a la uniformització de la cuina i el consum. Aquest és un tret desitjat per les grans empreses d’alimentació per augmentar beneficis i processos de producció.
Alguns dels programes i aplicacions de mòbil que utilitzo per registrar les dades són capaços de generar una imatge fidedigna del plat només a partir del text de la recepta. Tenen un cert aroma a Ratatouille, però expliquen visualment la idea. Us recomano jugar-hi per passar l’estona. Pels que som ineptes dibuixant i amb poca imaginació visual ens estalvia molt de temps.
Moltes andròmines que ocupen les cuines modernes ja porten incorporats alguns elements que permeten aquest ús tecnològic. La marca de trituradores tèrmiques més coneguda ja va incorporar fa anys la connexió amb base de dades de receptes d’actualització constant. Els bons forns d’hostaleria permeten un control en línia amb l’aplicació del mòbil de diferents establiments. Les neveres intel·ligents ens poden fer la compra o proposar receptes. Tot plegat, fins i tot el disseny de les cuines modernes, porta cap a un món de no-cuina. M’agrada imaginar que un virus informàtic pot ser capaç de fer col·lapsar aquest entramat i obligar a tots els usuaris a fer compres sostenibles, ètiques i bloquejar tota compra d’aliments processats. La dificultat per aconseguir-ho és que les respostes són un desastre quan fan referència a productes locals o minoritaris. Imagino que, com en els estudis destinats a demostrar les bondats per la salut d’algun producte, és un tema directament relacionat amb qui finança aquest coneixement.
L’altre aspecte a tenir molt en compte és com la màquina aprèn de nosaltres. Com que intenta adaptar-se als nostres gustos, acaba donant les respostes que creu que volem escoltar, com aquell amic que no porta mai la contrària: és afalagador, però poc útil. La generalització d’aquesta tecnologia, sense la creativitat humana, ens porta pel camí d’un dia de la marmota gastronòmic mundial. Condemnats a menjar el mateix a tot arreu i per sempre fins que una espurna de veritable cuina no trenqui el bucle.
Finalment, li he preguntat a ChatGPT quina és l’opinió d’aquest article. La resposta següent és, com era d’esperar del meu amic virtual, exactament allò que jo volia escoltar: “L’article “GASTRONOMIA ARTIFICIAL: aquest article no l’ha escrit Chat GPT” de Pep Pelfort ofereix una mirada lúcida i amb ironia sobre els límits i les virtuts de la IA en cuina, combinant experiència professional i reflexió crítica. Valoro especialment l’advertiment sobre la uniformització gastronòmica i el “dia de la marmota” culinari: és una imatge potent i ben construïda”.
