Al districte de Sant Martí de Barcelona, hi ha una escola que ha decidit trencar amb les regles del sistema educatiu tradicional. Es diu Culinary Institute of Barcelona (CIB) i, malgrat el nom, no és només una escola de cuina. És un laboratori d’idees, una fàbrica d’emprenedors i, sobretot, una proposta pedagògica que situa la creativitat, la innovació i la mirada al futur al centre de l’aprenentatge.
“El nostre objectiu no és formar cuiners per a la indústria de la restauració”, explica Ferran Fisas, fundador i president del CIB, a Vadegust. “Nosaltres estem preparant visionaris. Partim d’una base ideològica molt ferma: no podem tolerar que la restauració es construeixi sobre el model tradicional, on hi ha xacres com l’explotació horària”.
Des del seu naixement, el 2017, el CIB ha atret estudiants d’arreu del món. De fet, com realça Fisas, cada mes reben més de “400 sol·licituds internacionals” quan només tenen una disposició de 350 places anuals. Aquest és un indicador clar de l’interès que desperta la proposta pedagògica d’aquesta institució. “Molts dels alumnes tenen una edat mitjana d’uns trenta anys i arriben després d’haver canviat de rumb professional. Per tant, són persones amb esperit emprenedor, que busquen un projecte vital, no només laboral”, diu Fisas.
L’escola es defineix com un ecosistema educatiu alternatiu, on no s’ensenyen receptes sinó criteri. A les seves aules -o, millor dit, escenaris d’aprenentatge- no hi ha llibres de fórmules ni repetició mecànica de plats. “En comptes de receptes, ensenyem tecnologia, producte i context per separat, perquè després cada alumne executi amb llibertat a la cuina”, explica el fundador.
La metodologia del CIB parteix d’una premissa simple però revolucionària: l’error no és un fracàs, és una eina. L’alumne aprèn a qüestionar-se, a provar, a crear. Les classes s’organitzen en tallers, debats i pràctiques on el diàleg substitueix el monòleg i on, segons Fisas, “l’avaluació no és un càstig, sinó un procés de feedback que ajuda a avançar”. Per això el centre es reivindica com “l’única escola de cuina d’Europa amb pedagogs a la taula d’avaluacions”.
El CIB parteix d’una visió ideològica de l’educació: el que interessa són els processos de canvi i d’evolució de les persones. “Volíem crear un sistema educatiu que formés persones, i la cuina ens permetia fer-ho amb rapidesa, perquè és un espai on l’error i l’aprenentatge són immediats. Alhora, tots aquests alumnes surten preparats per transformar el món”, afegeix el fundador.
Aquesta mirada transversal impregna tota l’escola. Els programes combinen coneixement tècnic amb desenvolupament personal: lideratge, gestió d’equips, sostenibilitat o comunicació. Els estudiants aprenen a pensar com a creadors, no com a executors. El CIB aposta per un model d’aprenentatge on “cada sessió és un emissor d’emocions” i on l’objectiu no és només saber fer, sinó saber pensar.
Per a Fisas, el futur de la gastronomia passa per transformar la seva base humana. “A l’escola tenim un mapa ple de puntets amb els orígens dels nostres alumnes. Aquest mapa no és només per saber la diversitat del centre, si no és un mapa que vol generar impacte. L’essència dels que han passat per aquí es pot anar sembrant arreu. Ens interessa formar gent capaç de canviar la restauració, d’imaginar una nova manera de fer”, afirma.
Amb aquesta filosofia, el CIB s’ha convertit en un referent internacional. És una escola de cuina que va més enllà del receptari i s’ha convertit en una plataforma de transformació personal i professional. Al capdavall, és la prova viva que el futur de l’educació -i potser també el de la cuina- es cou en aquells llocs on s’atreveixen a ensenyar des de la llibertat.
