Més d’una desena de municipis catalans elaboren sopes històriques de manera col·lectiva amb peroles d’aram i en reparteixen solidàriament el contingut a la gent del poble quan s’acaba l’hivern. La data té una relació íntima amb el Carnestoltes, ja que antigament es feia abans de començar el dejuni obligat de Quaresma i per ajudar a la gent necessitada després dels mesos durs del fred. Les persones organitzadores han mantingut la tradició, així com les receptes, els mètodes i les particularitats de cada sopa local tal com ho van fer els seus avantpassats.
Aquest article fa incís en cinc de les sopes més antigues del país que formen part, juntament amb altres set, del patrimoni que es conserva sota el paraigua de la Federació d’Escudelles, Ranxos i Sopes Històriques de Catalunya (FERSHC). La funció de la FERSCH és fer força perquè es reconegui la importància de les receptes, així com facilitar-ne la preservació en el temps. Juntament amb les cinc festivitats, cal mencionar els municipis que elaboren escudelles i ranxos solidaris de més d’un segle d’història com: Albons, Castellterçol, la Seu d’Urgell, Montmaneu, Vidreres, Rialp i Isona.
La sopa de Verges (Verges, Baix Empordà)
És una de les menges més emblemàtiques del grup i conserva l’orgull d’estar datada entre els anys 1345 i 1402. El municipi medieval del Baix Empordà la reparteix solidàriament a la plaça Major el dimarts de Carnestoltes superant les 900 racions. Els ingredients que la componen són: aigua, sagí, ceba, pollastre, vedella, porc, xai, gallina, cigrons, fesol, patata, fideus i arròs.
El ranxo de Talarn (Talarn, Pallars Jussà)
La festa té lloc el diumenge de Carnestoltes a migdia i sol repartir de manera solidària unes 1.200 racions entre els assistents. La primera referència històrica a Talarn és de 1703, tot i que no es menciona el ranxo sinó la celebració del dijous llarder. Els ingredients necessaris per a l’elaboració del plat són: aigua, os de pernil, papada, espinada i careta de porc, os de vedella, cigrons, mongeta, patata, botifarra negre i blanca, porro, pastanaga, api, carabassa, col, arròs i fideus.
Lo ranxo de Ponts (Ponts, Noguera)
Les peroles de Ponts fumegen cada any per Carnestoltes i el ranxo que en surt es reparteix el dimarts per dinar. En total, se’n serveixen 12.000 racions a tots els assistents mentre que originalment es donava a les persones més necessitades. L’inici de la tradició de Ponts es remunta segles enrere, però la primera referència documental és del 1884 quan es parla de la recol·lecció dels productes per elaborar la menja. Els ingredients principals són: aigua, pollastre, gallina, espinada de porc, os de pernil, mongeta, cigrons, patata, col, ceba, porro, vedella, xai, botifarra negra, cansalada, tomàquet, pastanagues, fideus, arròs, xerès sec, oli i farina.
El ranxo de Capmany (Capmany, Alt Empordà)
És un dels ranxos històrics més antics de Catalunya. És costum de repartir-lo el dimarts de Carnestoltes al vespre a la plaça major de manera solidària. Se n’elaboren unes 600 racions i la primera referència històrica correspon al 1763. El procés d’elaboració és amb foc de llenya i perols d’aram, com la majoria, i els ingredients són: aigua, patata, mongeta, arròs, costelló, salsitxa, ceba, all, tomàquet i julivert.
L’escudella de Gelida (Gelida, Alt Penedès)
A diferència de la resta de sopes de Carnestoltes, aquesta escudella es reparteix cada any per Santa Llúcia, el 13 de desembre, a les portes de Nadal. La seva història documentada es remunta el 1897, tot i que la celebració de la festivitat a la localitat és més antiga. El poble penedesenc n’elabora 2.500 racions i ho fa amb: aigua, os de pernil, peu i os de vedella, peu i careta de porc, jarret, xai, cansalada, mongeta, cigrons, patata, api, col, fideus i arròs.
