És una truita molt saborosa, típica de les Illes, però també hi ha costum de fer-ne per algunes comarques del País Valencià, sobretot a les de la Marina. Quan es produí l’expulsió dels moriscos, el 1609, algunes viles d’aquestes comarques es van repoblar amb mallorquins, sobretot la de Tàrbena, on encara parlen salat, però també Bolulla, Sella, Pedreguer, Benissa, Senija, Xaló i d’altres. Amb la parla portaren també els costums, un dels quals era el de fer sobrassada, i encara se n’elaboren, de més primes i de més gruixudes. A més de menjar-se-la amb pa, també en fan truites, com a les Illes.
La trobem en la rondalla mallorquina En Juanet i sa fia del rei, arreplegada per mossèn Alcover; un dels protagonistes demana a un canyemet o tovalló miraculós que els done de menjar:
—Oh canyemet! treu-mos d’es menjar que trauran an el Senyor Rei per berenar!
I encara no ho varen haver dit, com zas!, compareix damunt es canyemet una truita d’ous amb sobrassada, que hauria fet rompre es dijuni a un sant, si es sants no fossen tan forts an es dejunar.
A les Illes hi ha la variant de xulla i sobrassada, que és com una truita amb cansalada però amb una mica de sobrassada. És segurament la més saborosa de totes i també apareix en una de les rondalles de mossèn Alcover, En Pere de poca-por, on un dels protagonistes se’n fa una per a sopar:
L’homo entra es cavall dins una boaleta, li dóna recapte, amb tot espai fa foc, treu de dins es rebost xuia i sobrassada i un parei d’ous, fa una bona truita; i encara no la tengué damunt sa taula, com ja li pegà clavada i altra, i fins que n’hi hagué gens.
En una altra (anomenada En Pere de la bona roba), un talismà amb forma d’anell trau coses de menjar per a l’amo, que li demanava tot de llepolies:
Cada dia a s’hora de berenar, dinar i sopar, se posaven en taula, i es moix i es ca que anaven ben alerta a decantar-se’n gens. I En Pere que se treia s’anell, i deia:
—Anellet! que surta aquí a’s mig tal cosa i tal cosa.
I a l’acte aquella cosa sortia, i ja poreu creure que mai sortien faves ni pa de mestai ni d’ordi ni quatre figues seques plenes de xelico ni olives corcades, perque En Pere anava ben alerta a demanar-ne mai; sinó ous estrellats, truites d’ous amb xuia i sobrassada, arròs amb aucellons o amb pollastre, escaldums de moltó i de bou, capons farcits, porcelles rostides, sobrassada amb mel, llom i botifarrons torrats.
Truita de sobrassada
Ingredients (4 racions): 250 g de sobrassada, 6 ous, oli d’oliva i sal.
Preparació: de primer esbocinarem la sobrassada i, a continuació, batrem els ous en un bol. Seguidament posarem un raig d’oli en una paella de mànec i la deixarem al foc, més aviat fluix. Quan l’oli serà calent hi posarem la sobrassada i la fregirem una mica. Hi farem unes remenades amb la cullera de fusta, la traurem del foc, l’abocarem en el bol, ho salarem lleugerament i ho remenarem. Tornarem a posar la paella al foc i, quan l’oli serà calent hi posarem la barreja d’ous i sobrassada i ho deixarem coure una mica per tal de fer-ne una truita redona. En acabant la tombarem, la deixarem coure uns instants, la traurem del foc i la posarem en un plat.
Variants: hi ha qui, en estar fregida la sobrassada, hi aboca els ous i en fa la truita. Uns altres posen en el bol la sobrassada crua (a bocins). A Mallorca hi ha qui hi afegeix un polsim de pebre o unes fulles de menta. Podem fer una truita ovalada tot plegant dos costats sobre el centre. Hi podem fer truites individuals.
Truita amb xulla i sobrassada
És com l’anterior però amb uns bocins de cansalada, que haurem de sofregir prèviament.
Altres denominacions
Truita de sobrassada: truita amb sobrassada (Illes).
Dialectalismes
- Truita amb sobrassada: truita amb ‘subrassada’ (Serra de Tramuntana, Menorca, Eivissa).
- Truita amb xulla i sobrassada: truita amb ‘xua’ i sobrassada (Mallorca), truita amb ‘xua i subrassada’ (Serra de Tramuntana, Menorca, Eivissa).
- Truita de sobrassada: truita de ‘subrassada’ (Serra de Tramuntana, Menorca, Eivissa), truita de ‘sobrassà’, truita de ‘sofrassà’ (País Valencià).
Aquest article forma part de l’obra Història de la cuina catalana i occitana.
