A casa sempre menjàvem pa de pagès de 3 kg. Però quan la mare comprava una barra de pa, ja sabíem que menjaríem torradetes de Santa Teresa, i no fallava. Fetes amb llet, bullida amb canyella i llimona, ou i ben empolsades amb sucre.
Al programa de Marc Ribas Joc de cartes, a 3Cat, sovint els restaurants presenten unes torradetes de Santa Teresa que, indefectiblement, anomenen amb el nom castellà de “torrijas”, sense que ningú hi posi remei. Però, encara que siguin típiques de Madrid, no són unes postres madrilenyes. A més, a la Meseta les solen fer per Setmana Santa, mentre que als Països Catalans es poden fer tot l’any.
Amb noms diferents, aquestes postres de paella es fan a Catalunya, València i les comarques alacantines (llesques de pa, coquetes de Santa Teresa, rostes de Santa Teresa, llesques amb ou, llesquetes amb ou, croquetes, gresoletes dolces —Baix Empordà—) i a les Balears (pa amb crema, llesques de papa; sopes de partera, a Menorca), amb pa, llonguet o amb restes d’algun tortell de pa (com el d’Olot) o borregos, pa de pessic, etc.; també les trobem a Occitània -“daudinas” o “soupes rousses”-, a França, als Països Baixos, al Marroc, a Portugal —”fátias douradas”—, a Holanda… i a l’Espanya estricta, on reben el nom de “torrijas”; d’aquí varen passar a Amèrica Llatina (Cuba, Mèxic, etc.), on se solen anomenar amb el nom de “torrejas”, “caballeros pobres” -una varietat amb ous, panses, etc.- (Yucatán), etc.
L’origen espanyol d’aquestes postres queda corroborat pel fet que el pa de blat era desconegut al Mèxic precolonial. Aquesta recepta és coneguda a tot el món sota el nom francès de pain perdu. A Anglaterra es diu, precisament, french toast, i a Turquia, torrada francesa. Es troba arreu, també als països balcànics, als escandinaus, etc.
Aquesta recepta, torrejas en dulce de leche, la vaig descobrir a Mèxic, un país amb uns dolços fenomenals.
Torradetes de Santa Teresa
Ingredients
8 llesques de pa de barra petita, tallades ben fines (1 cm, aproximadament)
2 tasses grosses de llet (1 l, aproximadament)
3 ous (aproximadament)
1 tros de vainilla (o extracte)
sucre (200 g, aproximadament)
oli vegetal
Elaboració
En una cassola hi poseu la llet, el sucre i la vainilla. Feu-ho bullir un quart d’hora. Deixeu-la refredar. Xopeu les llesques amb la llet i esteneu-les sobre un drap. Fregiu-les en una paella al foc amb força oli. Continueu bullint a foc baix la llet que us ha quedat de sucar les llesques i feu-la reduir, sense parar de remenar; és a dir, ha de quedar una mica espessa, com una salsa lligada. Deixeu-la refredar i aboqueu-la damunt de les llesques fregides. Serviu-ho fred.
Notes
Normalment és preferible fer servir pa d’un dia per l’altre. Per donar-hi més gust, podeu bullir abans la llet amb un canó de canyella i pela de llimona, com per fer crema. També se’n pot prescindir.
Hi ha qui fa xopar en llet les llesques de pa i després les passa per ou i, un cop fregides, les rega amb anís i sucre, amb vi o xarop (a l’estil andalús), etc., que és d’on procedeix aquesta deliciosa recepta mexicana.
A Mèxic és corrent fer servir llard per fregir aquestes llesques; jo l’he substituït per oli vegetal de gira-sol. Normalment es fa amb barra de pa, però al mercat venen unes barres similars al brioix per preparar-ne.
