Les sopes de llet es preparen arreu d’Europa (i potser del món) i, és clar, a casa nostra també són conegudes. I, per raons òbvies, entre els pastors són més conegudes que en altres col·lectius, com podem veure en aquesta nadala, recollida al Pallars Sobirà per Artur Blasco (A peu pels camins del cançoner):
a l’hivern com a l’estiu;
faci sol, faci fresqueta
jo en pasturo una cabreta
vora el riu.
A la llar per retornar-lo
cremen ja branques de pi;
sé cançons per bressolar-lo,
i llençols per abrigar-lo,
en tinc de lli.
Tallarem una llesqueta
del bon pa que ens dóna el cel
i amb la llet de la cabreta
li farem una sopeta
com la mel.
‘Pastors, sens peresa’ també és catalana:
Pastors, sens peresa
anem a Betlem,
que ha nat en la terra
el Rei d’Israel.
Que soni la gaita
i el tamborinet
i anem ben de pressa,
pastors, a Betlem.
Prenguem les samarres
i els sarronets,
posem-hi viandes
per dar-li presents.
—Jo vaig a donar-li
el gaiato meu,
tres pans amb mantega
i un panal de mel.
—Jo penso portar-li
algun formatget,
una botifarra
i sopes amb llet.
I també és catalana ‘Pastors de Galilea’, de la qual transcriuré la part final:
Aquesta matinada
feu-li’n sopes amb llet,
pobret, pobret,
mort de fam i mort de fred.
Se’n menjarà,
se’n menjarà,
mentre l’olla en rajarà.
‘Dins d’una cabanyeta’ és valenciana (del nord):
Hi va una pastoreta
i du un tupí de llet,
pobret, pobret,
i du un tupí de llet.
Cabretes i ovelletes
los pastors van munyint,
brunzir, brunzir,
per a fer-li sopetes
a n’este Infant petit,
brunzir, brunzir,
a n’este Infant petit.
‘Esta nit a col·lació’ també és valenciana; en copiarem la part final:
Per al pare sant Josep
unes sopetes amb llet,
i al Jesús, per a que jugue,
li portem un corderet.
Esta matinada
feu-li sopetes amb llet,
pobret, pobret
mort de son i mort de fred.
I això que ve ara és part de la cançó catalana ‘La vida dels pastors’:
en estant tip,
juga un poc amb el cabrit
de l’esquellera;
mes el gos està al darrera,
llepant el plat
en què el pastor ha menjat
la sopa amb llet.
Aquesta cançoneta infantil és del Matarranya:
Mameta, mixineta,
sopes amb lleiteta,
que no me n’has guardat
més que una miqueta.
I aquesta és de Vila-real (Plana Baixa):
Mis, misinet
sopetes de llet.
No me n’has guardat?
Pam, pam, pam, pam…
Es poden fer dolces o salades, a gust del consumidor, però les dolces sembla que fan més festa. Dolces les feia ma mare, per a esmorzar, i si he de dir la veritat no m’agradaven perquè me les va fer diàriament, sense pausa, des d’abans de tenir ús de raó fins que vaig fer vint anys, que va ser quan vaig dir prou. Ara: de tant en tant ja són una altra cosa.
Deuen ser antiquíssimes però la primera referència que he pogut trobar és del Libre de Evast e de Blanquerna (segle XIII), de Ramon Llull:
En tot aquell any que nasqué Blanquerna, altra vianda Aloma no donà a son fill sinó tan solament la let; car, per defalliment de fort digestió, los infants en lo primer any no poden coure ni digerir les viandes altres, com són sopes de pa mullat ab llet o oli, que hom los dóna, o altres semblants viandes que hom los fa menjar per força.
Més moderna és la rondalla mallorquina ‘Els frares de la tripa’ (recollida per Pere Orpí i Ferrer) on podem veure que als religiosos també els agrada:
Després anaven an el Cor a santificar es dia amb sa pregària des matí i sa missa conventual. Seguidament tornaven an es menjador a posar quatre miques, per no estar en dejú: dos ous estrellats, un tascó de pa amb sobrassada, una escudella de sopes de llet…
Als mallorquins els devia agradar molt perquè les criades sabien fer-ne, si hem de fer cas del que diu la poesia ‘Una criada per qui no’n té’, publicada al número del 13 de desembre de 1879 del setmanari L’Ignorancia; l’ama de la casa pregunta a l’aspirant a criada què sap fer i ella respon així:
—Cuyná lo ordinari:
Vosté ja m’enten.
Bollit, un principi,
Sopa, y ademés
Si impòrta, reöles,
Pilòtes, bistèch,
Ous en castañola,
crema, sopa en llet…
Les trobem així mateix en una quarteta eròtica catalana:
El capellà de Finestret
espera que faci fred,
per molsir la majordona
i se’n fer sopes de llet.
També explicarem la minestra de llet que fan a l’Alguer. És una sopa de pasta petita (el que allí anomenen punxes o suquet), tot i que, de vegades, també la preparen amb arròs.
Sopes de llet
Ingredients: litre i mig de llet, 150 g de pa sec i sal.
Preparació: de primer posarem la llet en una olla, ho salarem i hi afegirem el pa llescat. Ho deixarem que s’estove i, en acabant, ho posarem al foc. En alçar el bull rebaixarem la flama i ho deixarem bullir a foc suau. Ho anirem remenant per tal de desfer una mica el pa i, al cap d’un quart d’hora, ho traurem i ho escudellarem.
Variants: s’hi pot afegir un all esclafat, un parell de rovells d’ou batuts (que afegirem al final, en traure l’olla del foc) o un raig d’oli. Podem escalfar la llet i fer sopes escaldades; llavors podem posar el pa torrat. Hi ha qui fa bullir la llet i la deixa refredar; en acabant posa el pa a bullir amb aigua (o meitat aigua i meitat llet) i, quan les sopes són fetes, hi afegeix per damunt el tel o crosta de nata que s’haurà fet per damunt de la llet. Les podem fer dolces; llavors hi podem afegir un canonet de canyella o un pessic de canyella en pols (també hi ha qui hi posa una pela de llimona).
A Occitània fan sopes escaldades, amb pa torrat o sense. S’hi pot afegir un all, una fulla de llorer, uns brins de farigola, un polsim de pebre o un parell d’ous durs (trinxats). Una volta escudellades hi podem posar per sobre uns branquillons de julivert (trinxats), o bé de cerfull. Al Comtat de Foix hi afegeixen mitja dotzena de rovells d’ou batuts i ho van remenant a foc molt suau fins que aconsegueixen de fer una crema líquida (és el que els professionals anomenen crema anglesa, que perquè no es talle és aconsellable de fer-la al bany maria). Al Llemosí ho fan meitat aigua meitat llet, i hi afegeixen un bocí de mantega. A tot Occitània hi ha el mateix costum que per ací: n’hi ha que la fan salada i n’hi ha que els agrada dolça; al Causse Comtal (Roergue) són unes sopes bullides i dolces, i hi ha costum de donar-les als nadons per a deslletar-los.
El breson llemosinoalvernés (també en fan al Velai) es prepara amb llet freda i llesquetes o bocins de pa de ségol; a la darrera regió hi posen sucre i, a vegades, el pa pot ser de farina de blat. Hi ha qui se’l menja d’un dia per l’altre. Per les contrades formatgeres hi ha qui el prepara amb xerigot. Breson deriva de bresar (esmicolar).
Minestra de llet
Ingredients: 250 g de pasta petita (punxes, suquet), llet i sal.
Preparació: posarem un litre de llet en una casserola i la deixarem al foc. Ho salarem i, en alçar el bull, hi posarem la pasta. En tornar a alçar el bull rebaixarem la flama i ho deixarem bullir a foc suau. Al cap de deu o dotze minuts ho traurem del foc i ho escudellarem.
Variants: ho podem fer amb arròs (llarg), que haurà de coure per espai d’uns vint-i-vuit minuts.
Altres denominacions
Sopes de llet: sopes de pastor; quan és amb sucre, per alguns llocs de Catalunya l’anomenen sopa dolça; sopa cuita (l’Alguer), sopas de lèit (Gascunya), sopas de lait (Perigord, Llemosí, Marca, Alvèrnia, Borbonés, Velai, Vivarés, Agenés, Carcí, Llenguadoc, Roergue, Gavaldà, Albigés, Comtat de Foix) sopes de lèit (Vall d’Aran), sopas de lach (Carcí, Roergue, Gavaldà, Albigés, Costiera de Nimes, Comtat Venaissí, Provença, Delfinat, Comtat de Niça), panada (Causse Comtal), lacha (Valls Occitanes), sopas de leche (comarques valencianes de parla castellana).
