Les granotes eren abundantíssimes al País Valencià, on hi ha estanys i marjals a gairebé tota la costa. A l’estiu, quan passaves per la carretera entre camps d’arròs només se sentia el rauc frenètic de les granotes, dels milions i milions de granotes que hi havia llavors a l’Albufera. Els llauradors les agafaven per sacs en acabar la collita, al setembre, quan els camps eren en sec i s’amagaven sota les garbes d’arròs. Però ja no n’hi ha, s’han mort totes a causa dels pesticides i ara només es poden trobar als rierols de muntanya més o menys amagats. I cal anar a agafar-les, als mercats tampoc no n’hi ha. La sopa de granotes, que era tan popular per les terres arrosseres (i altres llocs de l’Horta), gairebé ha desaparegut també i només es prepara de manera molt esporàdica, la qual cosa no deixa de ser una autèntica llàstima perquè la carn de la granota és molt fina, gairebé transparent, la carn més tendra de l’univers animal.
Apareix en el sainet de Manuel Millà Cascarrabies, estrenat el 5 de novembre de 1888; hi ha dos personatges que fan així:
Mateu Pero demá els asegure…
¿Qu’has fet hui pera dinar?
Roseta (La cansó de tots los díes.)
Hui te arrós en espinacs,
butifarrons pa prinsipi,
y per a postres un cart.
Mateu Hui que volía yo sopes
en granótes; recarat!
Roseta Milacre que yo asertara.
I també la trobem en la poesia ‘De sosietat’, publicada en el número del 19 d’abril de 1930 del setmanari La Chala; en copiarem una part:
Doña Petronila Tufos,
viuda de Chuano Raspa,
se lusió a más no poder
en la primer fiesta dada.
El menut fué digno d’ella.
¡Una cosa soberana!
No se pudo pedir más
de la esplendidés de l’ama,
pues hubió mucho de todo,
dende la sopa de rana,
que disen que tonifica
y calor dona a la pancha,
anda el gustós allipebre
con anguilas de Sollana
d’esas del lomo blaboso
y que por bajo son blancas.
Al delta de l’Ebre també en fan, de manera molt semblant.
Sopa de granotes
Ingredients (4 racions): 20 granotes, 1 ceba, 1 tomaca madura, 1 cabeça d’alls, 2 llesques de pa sec, pebre roig, oli d’oliva i sal.
Preparació: per començar escapçarem les granotes i les escorxarem (només se n’aprofita la part de les cuixes). En acabant pelarem i trinxarem la ceba i els alls i, a continuació, pelarem i picolarem la tomaca. En estar tot preparat posarem un raig d’oli en una cassola de terrissa i la deixarem al foc, més aviat fluix. Quan l’oli serà calent hi posarem els alls i els sofregirem. Els remenarem amb la cullera de fusta i, quan agafaran una mica de color, hi afegirem la ceba i la sofregirem també. En daurar-se lleugerament hi afegirem la tomaca. Ho remenarem ara i adés i, en estar tot confitat, hi posarem una culleradeta de pebre roig, hi farem unes remenades, hi afegirem aigua i apujarem el foc. Ho salarem i, en alçar el bull, hi afegirem el pa i ho deixarem bullir a foc suau. Ho anirem remenant i, al cap d’un quart d’hora, hi posarem les granotes, que hauran de ser al foc només un parell de minuts o tres, perquè la carn de granota és molt tendra. Finalment ho traurem i ho escudellarem.
Variants: s’hi pot sofregir mig pimentó vermell o una cullerada de farina. Hi ha qui fa sopes escaldades.
Al Baix Segura ho posen tot en cru: una tomaca picolada, uns branquillons de julivert (trinxats), uns alls tallats pel mig, una cullerada de pinyons, uns brins de safrà, un raig d’oli, aigua i sal, i, en alçar el bull, hi posen el pa, natural o torrat; al cap d’un quart d’hora hi posen les granotes, que hauran de bullir uns minuts.
A la Plana hi fregeixen unes llesques de pa i fan sopes escaldades.
Al delta de l’Ebre fan una picada amb una tomaca escalivada, tres o quatre alls, uns branquillons de julivert, uns brins de safrà i un polsim de pebre, i després la sofregeixen, hi posen aigua i, en alçar el bull, hi afegeixen les granotes i una llesca de pa de pagès torrat (a daus).
Altres denominacions: sopa de ranas (Baix Segura).
Aquest article forma part de l’obra Història de la cuina catalana i occitana.
