Abans, tothom no podia comprar sobrassada, o no en podia comprar cada dia, i llavors, les mestresses, per tal de donar de berenar a les criatures, havien de recórrer a l’enginy, que sempre dona bons resultats. El que feien, per estalviar i també perquè hi hagués una mica de varietat, era llescar pa i amanir-lo amb oli d’oliva i una cullerada de pebre roig, i després hi podien posar a sobre sal o sucre, segons les preferències de cadascú. El resultat és una menja senzilla però molt agradable, coneguda, que jo sàpiga, al Priorat, la Plana, l’Alt Palància, l’Horta, la Serra de Tramuntana, el Pla de Mallorca i Menorca, però potser està més escampada.
De Víctor Iñúrria i Montero és la poesia ‘Sobrassada de pobre’, publicada dins Manducare:
La vida era bastant dura,
Tot i que a l’Horta no tant,
Perquè al menys sempre teníem
El què no hi havia a ciutat,
El companatge i el pa.
Hi havia el pa amb oli i sal,
O el diumenge amb oli i sucre,
I en dies ben senyalats
Es canviava el raget d’oli
Per «Xorradeta» de vi.
Però ara vull recordar,
Un berenar especial,
Que a tots tant ens agradava,
Als nens de la meua colla,
I també als del veïnat.
Era cosa molt senzilla,
Una llesqueta de pa,
Una miqueta de sucre,
Un poquet de pebre roig,
I amb oli tot adobat.
Havies d’anar en compte
Per no haver-te d’embrutar,
Si desficiós et menjaves
El què era anomenat
La Sobrassada de Pobre.
A Manuel Vicent li la preparava sa mare per a berenar, segons que conta en Comer y beber a mi manera:
Porte associat el pa al berenar de quant era un nen i a tota mena d’entrepans, dels que he devorat al llarg de la vida. A les cinc de la vesprada, acabada la classe, eixia de l’escola corrent, amb les llapisseres Alpino sonant a l’estoig, dins de la cartera. En arribar a casa, moltes vesprades ma mare em preparava una llesca de pa d’una fogassa espessa, de forment, torrada, impregnada d’oli d’oliva, a la qual hi afegia sal i pebre roig dolç. ‘Panoli’ se’n diu d’algú de caràcter senzill i sense complicacions mentals. Malgrat ser un insult aplicat a persones ingènues, aquest aliment tan primari era el resultat d’un equilibri difícil. En pastar-lo amb la llengua i la saliva havies de percebre al paladar els tres ingredients ben combinats, sense que cap d’ells se n’apoderés de l’altre.
En aquest cas l’oli era de la serra d’Espadà, molt perfumat. El portava a casa una dona d’Artana, ampla i de negre, com una escultura de Manolo Huguet, de poques paraules. L’abocava en silenci en una gerra de ceràmica verda i en la penombra del rebost la seua aroma es dissolia amb altres sabors d’embotits i saladures sense deixar mai de fer-se present i manar sobre ells. L’oli d’Artana xopava la llesca cruixent amb la mesura exacta, de manera que després de penetrar per tots els porus de la molla, no arribés a impregnar-me també els dits. Amb el pa a la mà me n’anava a jugar a la plaça de l’església, però abans de creuar la porta, al meu darrere sempre sentia la mateixa advertència:
—Compte que no et taques.
—Bé.
—I que ningú et furte el berenar.
Berenar fent bots, corrent, suant, sense que cap company t’agafés el pa d’una grapada, cosa que passava sovint, era un art autèntic. Calia tenir una bona finta de cintura. Va ser així com vaig aprendre a ballar el mambo molt abans que aquest ritme hagués sonat a Espanya.
Les variants són molt escasses: al Priorat hi ha qui canvia l’oli per vinagre, i llavors n’ix una cosa bastant diferent; a la Plana hi ha qui posa el pebre roig i la sal, ho ruixa amb oli i ho enforna uns minuts, a 200º.
Altres denominacions: pa amb oli i pebre dolç (Priorat), pa amb oli i pebre roig (Plana), sobrassada d’hortolà (Serra de Tramuntana), sobrassada de soldat (Serra de Tramuntana, Pla, Menorca), sobrasada de pobre (Alt Palància); al Priorat, quan ho preparen amb vinagre, en diuen pa amb vinagre i pebre dolç. ‘Sobrassada de pobre’ és una denominació que es fa servir a l’Horta.
Dialectalismes
- Pa amb oli i pebre roig: pa ‘en’ oli i pebre roig.
- Sobrasada de pobre: ‘sobrasà’ de pobre.
- Sobrassada de pobre: ‘sofrassà’ de pobre.
- Sobrassada d’hortolà: ‘subrassada d’hurtulà’.
- Sobrassada de soldat: ‘subrassada de suldat’ (Serra de Tramuntana, Menorca).
Aquest article forma part de l’obra Història de la cuina catalana i occitana.
