Vadegust
La sang fregida, una recepta tradicional que gairebé ha desaparegut

Quan hi havia corrals a les cases, de tant en tant mataven un pollastre i en recollien la sang en un plat. Aquesta sang es prenia i, en acabant, la fregien, esbocinada, si no és que l’aprofitaven per a fer cap guisat. El costum existia també en arribar la matança, bé fos de porc, a l’hivern, o en el temps de l’anyell pasqual, i parli en pretèrit perquè, de matances, ja n’hi ha ben poques. Però, en fi, encara hi ha qui en fa i, per tant, n’explicarem la recepta. És un plat conegut als Països Catalans i el trobem en una cançó sense títol que va arreplegar i publicar Manuel Milà i Fontanals al seu Romancerillo catalán; en transcriurem uns versos:

Yo hi fet una cansó nova / per una dificultat.

Si ’t recordas d’aquell dia / qu’ estavas descafarat,

Devall es molins de vent / va’n allá s’abeuradó,

Estavas cuint sa fresca / fregint sa sanch d’un moltó,

Y perque d’allí ’t lligaren / per portarte á sa presó

Dos menistres sense vara / que ’t servían de pastó.

També apareix en un acudit que van publicar en el número de l’11 d’octubre de 1879 del setmanari mallorquí L’Ignorancia:

A un ignorant amich nòstro li enviáren s’altre día, des séu pòble, un paneret de prunes gròsses, contades per més señes.

            A sa pòrta ley desféren, y quant es paneret de prunes arribá á mans de son amo, encara n’hi havia sèt.

            En canvi, axò sí, hey trobá dues llorigueres, que dins cada una hey cabía de lo milló una ma de punxa.

            Derrera un plat de sanch frita, maldament sia de cavall, un panxó de prunes no hi sol caure malament.

La punxa, entre altres coses, a Mallorca era una barreta de ferro punxeguda amb la qual els funcionaris dels burots punxaven les paneres o els sacs, i així podien saber si els propietaris portaven alguna cosa que hagués de pagar drets.

Sang fregida

Sang fregida

Ingredients (4 racions): 600 g de sang (coagulada), oli d’oliva i sal.

Preparació: de primer esbocinarem la sang i, en acabant, posarem un bon raig d’oli en una paella de mànec (gran) i la deixarem al foc. Quan l’oli serà calent hi posarem els bocins de sang (els que hi cabran, sense amuntegar-los) i els fregirem. Els remenarem, els salarem, els tombarem perquè es facen per tots costats i, en ser cuits, els traurem i els posarem en els plats. Tot seguit en posarem una altra tongada en la paella i farem el mateix, i així fins que s’acabaran i ho portarem a taula.

Variants: hi ha qui hi afegeix una trinxadissa d’all i julivert o un polsim de pebre. Per la matança hi ha costum de fer servir sagí en comptes d’oli.

Altres denominacions: sang frita (Illes). ‘Sang fregida’ és una denominació que es fa servir a Catalunya i el País Valencià.

Dialectalismes

  • Sang fregida: sang ‘freigida’ (Terra Alta), sang ‘fregia’ (Alacantí, Vinalopó Mitjà, Carxe, Baix Vinalopó).

Aquest article forma part de l’obra Història de la cuina catalana i occitana.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa