Els rovellets són d’una pasta de rovell d’ou i sucre que pot ser més densa o més lleugera, a gust de la mestressa o dels entaulats, tot i que el costum, generalment, és de comprar-los a cal pastisser. És una llepolia de diumenge, de les que hi ha costum de comprar en eixir de missa, tot i que ara, a missa, només van les dones de molta edat. Però els rovellets es continuen venent, arreu dels Països Catalans. Són redons (esfèrics), d’un dit i mig de diàmetre, i el costum és d’ensucrar-los i posar-los en recipients de paper arrissat, com els de les magdalenes però més petits.
Ja són antics. El baró de Maldà en menjava. El 29 de gener de 1800 va assistir a les noces dels marquesos d’Alfarràs i allà hi havia rovellets (ell en diu yemas, que és un castellanisme també molt antic) i altres preparacions de rebosteria:
Lo summo primor de la taula fou la cadena o sèrie de la reposteria en les postres, de curiosos temples i piràmides ab tot lo bo de sucres, d’amargs, yemas, pistatxos, atmelles i mil altres joguines de sucre que incloïen dintre.
I l’1 de novembre de 1809 va menjar panellets, rovellets i ous filats:
S’ha celebrada la festa de Tots Sants, en lo que cap, solemne, en les tres iglésies de Berga. I també ha estat dia de castanyes i panellets, ab tot de no haver-hi més que un adroguer, mes ninguns de casa de l’adroguer, sí que de dintre casa, havent treballat los panellets ensucrats l’Anton Cisterna i la Caterina, cambrera de la marquesa; i, a més, d’estos, algunes iemes d’ou i ous filats que, en la boca, principalment en la llengua, són ben dolça melodia, com música […] en bons oídos; havent eixit d’estos panellets a postres en taula i, en esta nit, en la tertúlia, que no és poca ni gaire, en casi totes les nits, dels Rocaforts, Planelles, Asprers, Pastors et reliquis. I avui més dejorn que han vingut per fer diferent carrilló, sí dolç berenar d’estos panellets d’ou i ensucrats, ous filats i iemes —com llavores antes d’entrar los gavatxos a Barcelona, en esta nit en casa Cortada, que tan sols Déu sap quan hi tornarem.
En Arroz y Tartana, de Blasco Ibáñez, donya Manuela prepara un berenar de pasqua per als familiars:
El berenar s’animava. Nelet havia encés el llum del menjador i els borinots i les papallones del jardí del costat, atrets per la llum, esvoletegaven nerviosament, tot xocant amb la pantalla de porcellana. Sobre la taula hi havia les daurades taronges de pell lluenta, el panou d’Alberic, de molla tova, amb la crosta daurada i envernissada i el caramull nevat, i les safates de dolços secs, confiteria indígena, sòlida i embafadora: peres verdenques amb la duresa del sucre petrificat, llimonets de les monges de Sagunt, trossos de meló, rovellets embolicats en paper arrissat, tot destil·lant sucre i atraient els insectes que voletejaven al voltant del llum.
A València tenien molta fama els que se servien a la cafeteria del Teatre Principal, segons que conta Teodor Llorente i Falcó en Memorias de un setentón; en transcriurem un paràgraf:
El septuagenari conserva un record molt grat d’aquest café del Teatre Principal: els rovellets caputxins que es venien al taulell. Aquests rovellets, petits i sense caramel·litzar, van arribar a tenir molta fama. La gent elegant d’aquell temps solia obsequiar en el teatre les seues amistats amb unes bosses de paper de seda plenes de rovellets, a vegades enviant-les en safata de plata pel mosso del café i unes altres portant-los-els personalment.
Rovellets
Ingredients: 12 ous, 300 g de sucre i motles petits de paper.
Preparació: posarem el sucre i mig got d’aigua en una casserola i la deixarem al foc. En alçar el bull rebaixarem la flama i ho deixarem bullir a foc suau fins que agafarà el punt de fil o de perla, i llavors apagarem el foc. En refredar-se hi afegirem els rovells i tornarem a encendre el foc, que haurà de ser més aviat fluix. Ho remenarem sense parar amb la cullera de fusta i, quan tindrà la densitat adequada, ho traurem i ho deixarem refredar. Mentrestant, posarem sucre en un plat. En refredar-se n’agafarem porcions petites, en farem boletes (d’un dit i mig de gruix), les passarem pel sucre i les posarem en una plata.
Variants: podem fer el sucre a punt de bola, i llavors els rovells en restaran més consistents. Al Barcelonès hi ha qui hi afegeix una copeta de brandi. Al Montsià, la Vall d’Albaida i la Marina hi ha qui hi afegeix les ratlladures d’una llimona. Al Baix Maestrat, la Plana Alta, l’Alt Palància, els Serrans, la Vall d’Albaida i la Marina hi ha qui hi afegeix un grapadet d’ametla molta. A la Plana Baixa afegeixen a la casserola el suc de mitja llimona. A la Vall d’Albaida hi ha qui afegeix a la casserola una pela de llimona o un canonet de canyella; uns altres, en fer-ne les boles, les arrebossen amb sucre glacé.
Altres denominacions: yemas (comarques valencianes de parla castellana).
Dialectalismes:
- Rovellets: ‘rusellets’, ‘ruellets’ (Capcir), ‘ruvellets’ (domini del català oriental a Catalunya), ‘ruveiets’ (Illes), ‘roveiets’ (Serra de Tramuntana).
Aquest article forma part de l’obra Història de la cuina catalana i occitana.
