És una sopa típica de les Illes, molt elemental: la versió més simple és prepara amb crostons de pa bullit, els quals, a vegades, s’acompanyen amb una tomaca o un parell d’alls esclafats. Com que és un plat tan senzill, una dita popular menorquina fa així: ‘Pancuit, panxa plena i ventre buit’. És una sopa del temps de la fam que, malgrat el que puga semblar a primera vista, agrada als qui en van menjar de petits i també a la gent poc menjadora, tot i que assacia bastant. Per sort, però, hi podem afegir un sofregit i d’altres elements que la fan més abellidora als que no hi estem acostumats. És plat molt popular i s’esmenta en algunes corrandes mallorquines; en transcriurem aquestes tres:
De fideus no me n’agrad
i d’ous no en som afectat.
Un poc de pancuit salat:
això és sa meva vianda.
Escoltau, fadrins de Randa:
si anau devers s’Heretat,
donen es pancuit salat
i, si duis pa, poreu romandre.
Majoral, sa nostra aigüera,
que deu esser a fer pancuit?
O s’ase li haurà fugit
darrere qualque somera?
El trobem així mateix en el sainet de Bartomeu Ferrà (1843-1924) Els senyors de Son Miseri, on una criada fa així:
Faves? No, no en menjam gaire;
ara, pancuit, sí que en feim;
i darrera, o bé moniatos,
o aglans, o figues; ja ho veis.
I també apareix en la Comèdia del misser fet míser, de Guillem Roca i Seguí (1742-1813), on el criat diu així a l’amo:
Per lo mismo,
que en esta edat és precís
que tenga, un homo, qui es cuit
de escaufar-li al vespre el llit,
de fer-li un bon pancuit
y altres tants de requisits.
En el número del 7 d’agost de 1880 del setmanari mallorquí L’Ignorancia van publicar la poesia ‘El que dirán’, de la qual transcriuré una part:
—Es cèrt, Llorèns, qu’en el dia
No tens feyna. A mi’m sab gréu.
Pòts creure qu’heu sent, si Déu
Aquests malsdecaps t’envia.
Més, ja veus que per axò
No dexaré d’enviá à Plassa…
Qualque dia en tendrás massa,
Y heu pagarém tot llavò.
—Podriam menjá pancuyt,
Y dú’s ventre un póch més buyt.
—Més si véssen que sa criada
No va à comprá sa dinada
Cada dia,
¡Mira la gent que diria!
I en el número del 20 de gener de 1883 del mateix setmanari aparegué la poesia ‘Ases y someres’; en copiarem uns versos:
Y aquella altre que s’afluixa,
Per vestí bé de menjá;
Y sa fam que dú s’arruixa
Amb un pancuytet ben clá
Cuynat dins pòbre caldera:
Somera.
Pancuit
Ingredients (4 racions): 150 g de pa sec, 2 tomaques, alls, 2 ous, oli d’oliva i sal.
Preparació: abans de tot esbocinarem el pa, el posarem en una olla, el cobrirem amb aigua i el deixarem remullar. Mentrestant, pelarem les tomaques i esclafarem tres o quatre alls. Quan farà uns deu minuts que haurem posat el pa a remull hi afegirem les tomaques, els alls i un raig d’oli. Seguidament ho posarem al foc i ho salarem. En alçar el bull ho remenarem una mica per tal de desfer el pa, trencarem els ous, els hi afegirem i ho tornarem a remenar. Finalment ho traurem i ho escudellarem.
Variants: podem, prèviament, llescar el pa i sofregir-lo en companyia dels alls, i també hi ha qui fa un sofregit de tomaca (o de ceba i tomaca). Hi podem afegir un got de vi blanc, uns branquillons de julivert, un brot de marduix, una culleradeta de pebre roig o un polsim de pebre. Ho podem fer amb pa moré. Ens podem estalviar els ous. A Mallorca hi ha qui hi afegeix un tall de sobrassada; al Raiguer canvien el pa per galetes d’Inca. A Menorca sofregeixen els alls i s’estalvien la tomaca. A Eivissa sofregeixen uns alls i uns branquillons de julivert i, a vegades, també s’estalvien la tomaca.
Aquest article forma part de l’obra Història de la cuina catalana i occitana.
