Els ous al plat és una menja que ha anat una mica de baixa, però encara hi ha qui en fa. Sembla que es va originar a les fondes i als restaurants, no sabem en quina data. Se sol fer en cassoletes individuals, que després fan de plat, i consisteix a posar en una cassoleta de terrissa un raig d’oli (o un bocí de mantega, segons les regions), deixar-la a foc fluix (o ficar-la al forn) i, quan el greix serà calent, trencar un parell d’ous i posar-los-hi, amb uns granets de sal per sobre. Aquesta és la versió més senzilla, però es pot adornar amb una llesca de pernil, un grapat de pèsols, un tall de sobrassada i altres viandes. En fan, que jo sàpiga, a la Marca, les Landes, l’Albigés, la Provença i els Països Catalans, però potser estan més estesos, perquè abans eren més habituals.
Per terres valencianes en diuen ous en cassoleta i estan (o estaven) considerats una llepolia. Van generar la frase ‘Fer avorrir més que els ous en cassoleta’ i Joaquim Martí i Gadea en va fer un article en Tipos, modismes y còses rares y curioses de la terra del gé (1908); portava per títol ‘Hòus (fer avorrirs els) en casoleta’ i feia així:
Se diu quan algú incomóda ó enfada molt á un atre, y éste per a donarli á entendre lo pesat y fastidiós qu’es y lo cansat y avorrit, qu’está d’éll li tira eixa jarrada, manifestant que així com un mateix menjar per bò que siga, cansa y fastidia si’s repetix ó se fa moltes voltes, així també la persona que apura i carrega per tot estil á un atra, aplega á ferse odiosa d’ella. Y com vullga qu’este modisme es encara pròu corrent en les montanyes d’Alcoy, nosatros l’hem incluit así pera que no’s perga, cantantli de pas esta cansó:
Ferli aborrir á ú els hòus
guisats sempre en casoleta,
es com el qu’está cansat
de qu’el traten de vaqueta.
Puix com tant es el pòch com el masa, en vore ú que li pròven molt la pacència, acaba per tiraro tot á rodar per bò y sufrit que siga, lo mateix que fa’l bou quant van torejantlo molt, que al últim envestix.
D’altra banda, i com que estem parlant d’ous, direm també que, quan hi havia els burots a l’entrada de les ciutats (que jo encara els he conegut), podien passar coses com les que s’esmenten en la poesia ‘¡Chúa en ells, y va de cuento!’, publicada en La Traca del 21 de juliol de 1889:
De Burchasot y en tartana
Venía de berenar,
Acompañat de la dona,
Dels chiquets y la criá,
- Bonifasio Rigores,
Abogado y consechal
De la secsió de consumos,
Home selós, y tenás
Perseguidor del matute
Com poquets s’en trovarán.
Be siga per qu’en lo poble
Li la varen regalar,
Ó be per qu’els compraría
(Puesto que asó no ve al cas),
Lo sert es, que una sistella
Plena d’hous duya en la má;
Y al aplegar la tartana
Al fielato de Serráns,
Li fan el alto, y s’empuchen
Dos ahulles de portal
A cumplir en lo seu deure;
Es a dir, a rechistrar
Com es lley y s’acostuma
Fero així en tots per igual.
Mas viendo D. Bonifasio
Que un consumero incapás
Li palpaba la sistella
Volentla decomisar
Per negarse aquéll al pago,
Ple d’orgull y molt cremat
Li va dir: suelta la sesta,
Ó te juro voto á San…
Que si me palpas los huevos
De mi t’has d’enrecordar.
Y en efecte, al atre día
Tingué á be el cara de… carn,
Per vengase d’aquell pobre,
El deixármoslo sesant;
Y aquell pare de familia
Volgut de tots per lo honrat,
Cuant algú li preguntaba
Per qué l’habíen tirat
Dels consumos, responía
Mustio, trist y chemecant:
—Per res; per palparli els hous
Que portaba un consechal!
Ous al plat
Ingredients (per a 1 ració): 2 ous, oli d’oliva i sal.
Preparació: de primer posarem un raig d’oli en una cassoleta i la deixarem al foc, més aviat fluix. Quan l’oli serà calent trencarem els ous, els hi posarem, els salarem i els deixarem coure a foc suau. En ser cuits (com si fossen uns ous ferrats) els traurem i els portarem a taula.
Variants: està molt estès el costum de ficar la cassoleta al forn. A la Garrotxa hi ha qui hi sofregeix uns pésols i, en acabant, hi posa els ous. Al Barcelonès hi ha qui hi afegeix un parell de salsitxes o uns talls de botifarra blanca; uns altres, a taula, els amaneixen amb salsa de tomaca; si han d’anar al forn, el costum és d’empolvorar-los amb formatge ratllat. Per alguns llocs del Garraf hi fan bullir uns espàrrecs de marge, els sofregeixen en companyia d’una trinxadissa d’all i julivert, els ensalguen, hi afegeixen una culleradeta de farina, ho remenen, hi posen els ous, els salpebren i ho enfornen. A la Plana hi ha qui hi fa un sofregit de tomaca, hi afegeix un grapat de pésols i un tall de pernil, hi posa els ous per sobre i ho enforna. A l’Horta hi ha qui hi fa un sofregit d’all, ceba i tomaca i hi posa els ous a sobre. A Menorca els fan amb oli o mantega; en una de les versions cal posar-hi una mica de salsa de tomaca, un tall de sobrassada, un grapat de pésols (bullits prèviament) i els ous, i llavors hi deixen caure per sobre uns brins de marduix i una mica de formatge ratllat i els enfornen; en una altra versió canvien la sobrassada per unes rodanxes de cuixot; en una altra cal fer un llit de salsa de tomaca, posar-hi a sobre unes tallades de llom (fregit prèviament) i un parell de rovellons (sofregits) i, per acabar, hi posarem els ous i una trinxadissa d’all i julivert, abans d’enfornar-ho; també hi ha qui hi fa un llit de salsa de tomaca, hi posa a sobre un tall de pernil, un parell de rovellons (sofregits amb una trinxadissa d’all i julivert) i els ous, ho empolvora amb formatge ratllat i ho enforna; i també hi ha qui hi posa la mantega i la salsa de tomaca i hi afegeix una mica de bonítol de llauna, els ous, una cullerada de tàperes i una trinxadissa d’all i julivert, abans d’enfornar-ho. A la Marca hi ha qui salpebra els ous; uns altres hi afegeixen un tall de pernil, unes rodanxes de botifarra negra o un parell de llonganisses; el costum és de fer-los amb mantega. A les Landes, si han d’anar al forn, hi ha qui els empolvora amb pa ratllat o formatge (ratllat així mateix). A l’Albigés hi ha qui hi afegeix un parell d’alls (trinxats) o una ala d’oca confitada; uns altres salpebren els ous; el costum és de fer-ho amb greix d’oca. A la Provença hi ha qui talla una tomaca pel mig, posa les dues meitats en la cassoleta (amb la part tallada per amunt), les salpebra, hi deixa caure per sobre una trinxadissa d’all i julivert, les empolvora amb pa ratllat i ho enforna; al cap d’uns trenta minuts, quan la tomaca serà cuita, hi afegeix els ous i ho torna a enfornar per espai de tres o quatre minuts.
Altres denominacions: ous en cassoleta (País Valencià), uòus au plat (Marca, Landes, Provença), ueus au plat (Landes), uòus al plat (Albigés). ‘Ous al plat’ és una denominació que es fa servir a Catalunya i les Illes.
Dialectalismes
- Ous en cassoleta: ‘aus’ en cassoleta (Alacantí, Vinalopó Mitjà).
- Ueus au plat: ‘eus’ au plat.
- Uòus al plat: ‘iòus’ al plat.
- Uòus au plat: ‘jaos’ au plat, ‘iòus’ au plat (Marca), ‘ius’ au plat (Landes), ‘uòu’ au plat, ‘iòu’ au plat, ‘ou’ au plat, ‘niou’ au plat (Provença).
Aquest article forma part de l’obra Història de la cuina catalana i occitana.
