Els ous durs són una menja antiquíssima, comuna a totes les cuines del món. Generalment es fan servir d’acompanyament, i també és un ingredient habitual d’amanides i plats diversos. Però es poden menjar sols, tallats per la meitat i amanits simplement amb oli i sal, un costum que ja existia en temps dels romans perquè al receptari d’Apici De re coquinaria (segle i) en trobem una recepta, només que llavors els amanien amb gàrum, vi, pebre i laserpici, els agradaven les menges ben carregades de tot.
Als Països Catalans i Occitans apareixen a taula de tant en tant, no és una menja que sovintege, però tampoc s’ha perdut. Els trobem en papers diversos, i també en un joc de dits:
Aquest el dimecres
va comprar un ou,
aquest el dijous
el cou,
aquest el divendres
hi posa sal,
aquest el dissabte
el tasta
i aquest el diumenge
se’l menja.
Quan hi ha costum de menjar ous durs és per pasqua, a casa nostra i arreu d’Europa. Al sainet de Maximilià Thous i Vicent Fe Portfolio de Valencia (estrenat el 15 de gener de1898) hi ha un personatge que fa així:
De Montolivete vengo
y hasia l’Asilo me voy…
Caballers, tinc una bufa
que vale lo menos dos.
Eren les tres y quartillo
cuant he pres l’acordeón,
pa buscar a uns amigachos
que tenien reunió.
Después de un llomello en fabes,
qu’estaba molt superior,
s’ham menjat dos panquemaos
arremullats en ví dols,
ous durs, sofrasá, lletuga,
taronches y… qué se yo!
De la bota s’arrimaben
un quartilo en cada glop.
Ha hagut ball a micha cama,
y als tres o cuatre sacsóns,
s’ha muntat el ví a la tésta
y estabem borrachos tots.
Els ous, d’altra banda, són part dels atributs sexuals masculins, i així és com els trobem en una poesia publicada en La Traca del 26 de juliol de 1891:
Voy comprar un par de huevos
Y una llonganisa tierna,
Y para mecor llevarlo
Lo metí en la faldriquera.
Pues siñor, yo m’aufegaba,
No podía andar sixquera,
Y cuando allegué a mi casa
¡Mire ostet que fué una hecha!
¡Tenia los huevos duros
Y la llonganisa seca!
I en el Papitu del 31 de juliol de 1918 trobem la poesia ‘Impresions de viatge’, de la qual transcriurem la primera part:
En un vagó de segona
del correu de Barcelona
a Saragoça he fet cap,
i ningú sap
lo qu’he patit pel camí,
pobre de mí!
Prempsat com una sardina
de Nantes i sense espina
he suat la cansalada,
mellor dit, la tonelada,
puig el quilo em sembla poc
per la molta cantitat
de suor qu’he derramat
bo i treient pels caixals foc.
No us dic rès de l’escalfó
que hi havia en el vagó;
en el meu departament
s’hi torraven ous talment.
No us cregueu que siguin vuits
i nous, puig dos ous portava
jo, i quan a la fonda entrava
els meus ous estaven cuits.
Ous durs
Ingredients (4 racions): 8 ous, oli d’oliva i sal.
Preparació: de primer posarem aigua abundant en una olla i la deixarem al foc. En alçar el bull hi posarem els ous i, en tornar a alçar el bull, rebaixarem la flama i ho deixarem bullir a foc suau. Al cap de deu o dotze minuts traurem l’olla del foc, en llançarem l’aigua i deixarem els ous en un plat. En refredar-se una mica els pelarem, els tallarem per la meitat, els amanirem amb oli i sal i ho portarem a taula.
Variants: a la Garrotxa hi ha qui els pela, els talla per la meitat i els amaneix amb maionesa. Al Barcelonès i el Comenge hi ha qui els amaneix amb salsa de tomaca. Al Tarragonès hi ha qui els parteix per la meitat, els ensalga, hi afegeix un polsim de canyella i unes gotes d’oli i els trau a taula; hi podem afegir unes gotes de vinagre. A l’Armanyac hi ha qui els talla per la meitat, hi deixa caure per sobre una trinxadissa d’alls i ceba i ho amaneix amb sal, pebre, oli i vinagre.
Altres denominacions: ous esternats (Ribagorça, Pallars, Noguera, Alt Urgell, Andorra, Solsonès, Pla d’Urgell, Conca de Barberà, Bages), uòus durs (Perigord, Llemosí, Marca, Alvèrnia, Borbonés, Velai, Bordelés, Landes, Armanyac, Agenés, Carcí, Llenguadoc, Roergue, Albigés, Gavaldà, Comtat de Foix, Vivarés, Delfinat, Comtat Venaissí, Provença, Comtat de Niça, Valls Occitanes), ueus durs (Perigord, Llemosí, Borbonés, Bordelés, Landes, Bearn, Armanyac, Bigorra, Comenge, Vall d’Aran), cocons durs (Perigord, Llemosí), cacaus durs (Marca, Llemosí, Alvèrnia, Velai, Gavaldà), clòscs durs (Roergue). ‘Ous durs’ és una denominació que es fa servir als Països Catalans.
Dialectalismes
- Cacaus durs: cacaus ‘dus’; ‘cacous dus’ (Alvèrnia).
- Clòscs durs: ‘cluòs dus’, ‘clòs dus’.
- Cocons durs: ‘cucuns dus’.
- Ous durs: ous ‘dus’, ous ‘dusos’ (domini del català oriental), ‘aus’ durs (Alacantí, Vinalopó Mitjà).
- Ous esternats: ous ‘astarnats’ (Ribagorça, Pallars Jussà), ous ‘estarnats’ (Andorra), ous ‘asternats’ (Alt Urgell, Andorra, Noguera).
- Ueus durs: ‘eus dus’ (Perigord, Llemosí, Bordelés, Landes), ‘ués dus’ (Borbonés), ueus ‘dus’ (Landes, Armanyac, Bearn, Bigorra, Comenge, Vall d’Aran), ‘güeus dus’ (Landes, Bigorra, Comenge).
- Uòus durs: ‘jaos dus’ (Marca), ‘iòus dus’ (Marca, Llemosí, Perigord, Alvèrnia, Velai, Armanyac, Agenés, Carcí, Roergue, Llenguadoc, Albigés, Gavaldà, Comtat de Foix, Vivarés, Delfinat), ‘òus dus’ (Alvèrnia, Borbonés, Bordelés, Gavaldà, Roergue), uòus ‘dus’ (Landes, Agenés, Roergue, Delfinat, Valls Occitanes), ‘iòs dus’ (Vivarés), ‘ius dus’ (Landes, Armanyac), ‘uòu dur’, ‘uòu du’ (Comtat Venaissí, Provença), ‘iòu dur’, ‘iòu du’, ‘ou dur’, ‘ou du’ (Comtat Venaissí, Provença, Comtat de Niça), ‘niou dur’, ‘niou du’ (Provença, Comtat de Niça).
Aquest article forma part de l’obra Història de la cuina catalana i occitana.
