Les gallines, quan hi havia corrals (i ara a les granges) es criaven amb la finalitat de pondre ous, que sempre han estat una llepolia, des que el món és món. N’hi havia que ponien molt i n’hi havia que no ponien tant. Aquesta corranda ha estat recollida al Pla de Mallorca:
Mestre Biel Camaiot
ha comprada una gallina
i sa seva dona crida
perque troba que pon poc.
I aquestes són del Migjorn:
A ca es Mosset ses gallines
fan ets ous de dos en dos,
i dins sa grípi[a] d’En Ros
s’hi ha posat teranyines.
Plou i fa sol,
sa gallina ha fet un ou
damunt tres o quatre paies
i s’esclata de riaies
perque s’overa li cou.
Quan es feien velles i ja no ponien, les mataven i en preparaven, generalment, un brou, però la carn, com que en resta bastant dessaborida en el procés, no solia agradar, amb el resultat que no se la menjava ningú, cosa que encara passa. Però a la comarca mallorquina del Migjorn hi ha qui, després de bullida, n’enfarina els trossos, els passa per ou batut i els fregeix, i així resulten més abellidors, ja no és carn simplement bullida, resulta bona al paladar i no cal llançar-ne res. Trobem el plat en la cançó ‘A sa torre de Marina’, arreplegada, com les corrandes d’abans, per Rafael Ginard i Bauçà:
A sa torre de Marina
de don Guiem Massanet.
Qui diu ver, sempre endevina,
tant si fa calor com fred.
D’aquí veuen es llumet
pel qui té sa vista fina.
Que és d’hermós aquest balcó!
Molt bé el varen trebaiar:
d’enfora poren mirar
sa senyora i es senyor.
Com es sol se’n va a la posta,
baix d’es Puig de Galatzó
ses gallines, ¿saps què diuen
com han post, d’es cap d’un poc?
—Qui-qui-quic! Co-co-coc!—
No sé si ploren o riuen
o si elles mateixes diuen
que han trobat es menjar poc.
—Tites, tites, ti-ti-tiu!—
Jo vos crid i no veniu!
¿Que teniu males sospites?
¿O por que vos mengi frites,
bé en s’hivern o bé en s’estiu?
Gallina frita
Ingredients (per a 6 racions): 1 gallina, 1 ceba, 1 tomaca madura, 2 ous, farina, oli d’oliva i sal.
Preparació: de primer esplomarem la gallina, li tallarem el cap, les potes i les puntes de les ales, la soflamarem, l’esmocarem, la trossejarem, la posarem en una olla, la cobrirem amb aigua i la deixarem al foc. En acabant pelarem la ceba, li farem dos talls en creu i l’hi afegirem. Hi afegirem també la tomaca, ho salarem i, en alçar el bull, rebaixarem la flama i ho deixarem bullir a foc suau. Mentrestant, batrem els ous en un plat. Al cap d’una hora i mitja d’ebullició traurem l’olla del foc, en colarem el brou, posarem la gallina en una escorredora i, en refredar-se una mica, l’enfarinarem. Llavors posarem un dit d’oli en una paella de mànec i la deixarem al foc. Passarem els trossos de gallina per ou batut i, quan l’oli serà calent, els posarem en la paella (els que hi cabran, sense amuntegar-los) i els fregirem. En estar fregits per un costat els tombarem i els farem de l’altre. Quan seran rossos els traurem i els posarem en els plats. Tot seguit en posarem una altra tongada en la paella i farem el mateix, i així fins que s’acabaran i ho portarem a taula.
Variants: l’olla pot dur un tros de col, una patata o un parell de fulles de llorer.
Dialectalismes: ‘galina’ frita.
Aquest article forma part de l’obra Història de la cuina catalana i occitana.
